Però jo voldria tornar-vos a proposar que amb la mateix a imatge n'inventem de nous, com vam fer en un altre post , el mes de novembre passat.
Quina mena de refrany us suggereix la imatge? Va animeu-vos!
Gràcies Mc!
Provo d'inventar-ne un parell:
Vull viure en català: des del naixement fins que em vagin a enterrar
Si jo neixo, em caso i moro en català, vull l'escola en català!
Un de la llum:
Bateig a Barcelona, casament a Manresa i ensoltes a Girona.
Els sacraments aquí, però el de la penitència l'has de pagar a Madrid.
Un parell d'en Mc:
A Catalunya, tal com ha de ser, tota la vida hi pots fer.
De cerimònies totes les que vulgueu, però la caixa no la tindreu.
L'Assumpta tot un refranyer:
Aquell qui ha nascut a El Prat
i a Manresa s’ha casat
es probable que algun dia
a Girona sigui enterrat.
A Girona estira la pota
qui entre El Prat i Manresa,
sempre vol donar la nota.
Home nascut a El Prat
una manresana ja la caçat.
Uns manresans a Girona
de futur molt poca estona.
Qui no surt de Catalunya
en tota la seva vida
la seva història veurà ennoblida.
Per ser un bon català
El Prat, Manresa i Girona
a la vida has de posar.
Qui nasqué a El Prat
per morir a Girona,
si no passà per Manresa,
era molt mala persona.
Qui neix a Girona i mor a El Prat
sense cap mena de dubte, s’ha equivocat!
Si a Manresa t’has casat,
no vagis pas a Girona,
per la teva voluntat.
Dona que inventa refranys
tindrà fortuna molts anys!!
La Montse n'aporta un altre:
He tingut la sor de néixer en un petit país,
on m'agrada sentir la paraula t'estimo fins a morir.
L'Elfreelang també s'hi posa:
A bodes em convides i hi anirem si podem parlar i menjar en català!
Casats o no casats catalans fins el forrellat!
Podeu prendre'ns caixes i faixes però som i serem catalans!
Si vols fer un bon casori mai et casis amb enemic de la teva llengua!
I en Pere també:
Del naixement a la mort
ben casat i ... a poc a poc.
I Sa lluna s'hi afegeix:
Al Prat et van batejar,
a Manresa te´n vas anar a casar
i si a Girona no vols ser soterrat,
per Mallorca has d'estiuejar.
I la Glòria de Glo.bos.blog
Catalunya casa nostra
del bateig a les absoltes.
La Mª Roser
Si t'enterren a Girona,
tindràs flors per la corona.
Si et cases a Montserrat,
mel i mató hauràs tastat.
Catalunya independent,
desitgem en tot moment.
Un de rebuscat:
ResponEliminaBateig a Barcelona, casament a Manresa i ensoltes a Girona. Els sacraments aquí, però el de la penitència l'has de pagar a Madrid.
Gràcies a tu CARME, ja saps que m'encanten aquestes iniciatives teves i és tot un honor poder col·laborar-hi. :-)
ResponEliminaCol·laborar-hi i participar-hi, és clar. Així que jo també en dic un parell, el primer és més positiu:
A Catalunya, tal com ha de ser, tota la vida hi pots fer
i l'altre potser més realista (una mica en la línia del de la LLUM:
De cerimònies totes les que vulgueu, però la caixa no la tindreu.
Bon cap de setmana, a tots!
Perdoneu, estic espès, ja torno.
ResponEliminaVaig rumiant.
Uf, si ahir em mirava la imatge i vaig ser incapaç de saber de quin refrany es tracta, em sembla que no se me n'acudirà cap, i més llegint els que ja han dit, que em sembla que tot el que digués donaria voltes a aquestes idees...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo he fet un PETIT REFRANYER :-)))
ResponEliminaAquell qui ha nascut a El Prat
i a Manresa s’ha casat
es probable que algun dia
a Girona sigui enterrat.
A Girona estira la pota
qui entre El Prat i Manresa,
sempre vol donar la nota.
Home nascut a El Prat
una manresana ja la caçat.
Uns manresans a Girona
de futur molt poca estona.
Qui no surt de Catalunya
en tota la seva vida
la seva història veurà ennoblida.
Per ser un bon català
El Prat, Manresa i Girona
a la vida has de posar.
Qui nasqué a El Prat per morir a Girona,
si no passà per Manresa,
era molt mala persona.
Qui neix a Girona i mor a El Prat
sense cap mena de dubte, s’ha equivocat!
Si a Manresa t’has casat,
no vagis pas a Girona,
per la teva voluntat.
Dona que inventa refranys
tindrà fortuna molts anys!!
:-)))
Molt bons, Assumpta!
ResponEliminaLes meves neurones ja van prou carregades, no suportarien una prova més. Em cal relax.
ResponEliminaAixò sí, com diu la cançoneta: "... i una garrafeta amb vi, per passar aquest sant camí..." que no falti. Ho dic pel raïm.
He tingut la sor de néixer en un petit país, on m'agrada sentir la paraula t'entimo fins a morir.
ResponEliminaGràcies, JORDI!! És divertit :-))
ResponEliminaSóc dolentissíma amb els refranys!!!
ResponEliminaCarmeta, guapa, saps fer detot!!!
ho provo: a bodes em convides i hi anirem si podem parlar i menjar en català!
ResponEliminaCasats o no casats catalans fins el forrellat!
Podeu prendre'ns caixes i faixes però som i serem catalans!
Si vols fer un bon casori mai et casis amb enemic de la teva llengua!
Us llegeixo admirada i en silenci, Carme; no sóc capaç d'aportar res que valgui la pena. Les vostres propostes i la imaginació que hi poseu semblen inesgotables...
ResponEliminaUna abraçada!
Del naixement a la mort
ResponEliminaben casat i ... a poc a poc.
Al Prat et van batejar,
ResponEliminaa Manresa te´n vas vas anar a casar i
si a Girona no vols ser soterrat,
per Mallorca has d'estiuejar.
llum, m'agrada que participis en els meus jocs! Gràcies!
ResponEliminaGràcies Mc! M'agraden tos dos... cadascun al seu estil.
Jordi, no t'hi amoïnis, t'esperarem... :)
XeXu, aquesta imatge ha estat difícil d'endevinar i també m'ho sembla per inventar!
Assumpta, genial el teu refranyer... quina colla que n'has fet! M'ha agradat molt i m'han fet riure i tot. Difícil, li deia jo al XeXu, però no pas per a tu, ets una crack dels refranys inventats! I és com si haguessis escalfat motors... els 3 o 4 últims són els més divertits!
Tens raó, Jordi, són molt bons!
Olga, sense cap compromís... gràcies!
Montse, m'agrada el teu refrany, tan romàntic!
Eva, no sé si sé fer de tot o no sé fer de res i tot ho faig a mitges... :)
Elfree, molt bons, però sobretot el primer m'encanta!
Galionar.. que entre tots ho farem tot, i no hi ha cap obligació de res, noieta, gràcies bonica!
Pere, ben a poc a poc... :)
sa lluna, una bona invitació a passar per Mallorca, segur que convencerà a molts...
Errada:
ResponEliminase me n'ha anat la mà Carmen,
Només era un "vas", és a dir,
-A Manresa te'n vas anar a casar-.
Hi poses tippex? ;)
Moltes gràcies, guapa!! Els vaig deixar preparats ahir per la nit i m'ho vaig passar pipa!! :-DD
ResponEliminaAquestes crides teves sempre m'agraden i la idea d'inventar refranys nous la trobo divertidíssima :-))
No se si faig tard:
ResponEliminaCatalunya casa nostra
del bateig a les absoltes.
Ja està corregit allà al post, sa lluna, ja volia fer-ho i al final me n'havia despistat. Gràcies per tornar.
ResponEliminaGlòria no arribes tard no... ara te'l porto cap amunt!
Si t'enterren a Girona,
ResponEliminatindràs flors per la corona.
Si et cases a Motserrat,
mel i mató hauràs tastat.
Catalunya independent,
desitgem en tot moment.
Gràcies M Roser! molt macos, tots!
ResponEliminaEl meu preferit és un que el vaig sentir de la Clídice del blog "un tel als ulls":
ResponElimina"qui no té feina el blog pentina!"
(suposo que també es pot aplicar a facebooks i twitters.)
Ui, jo ho deixo en mans dels cracks!
ResponElimina