dissabte, 10 de març de 2012

Inventant els refranys del segle XXI - segona edició

Ahir  l'amic  McAbeu   va  posar  aquesta  imatge  per  endevinar  un refrany.  A  mi  em sembla  que ja està endevinat ...

Però  jo  voldria  tornar-vos  a proposar  que  amb  la mateix a imatge  n'inventem  de nous,  com vam fer en un altre  post  ,  el mes  de novembre  passat.

Quina  mena de refrany  us  suggereix  la  imatge?  Va  animeu-vos!

Gràcies  Mc!

Provo  d'inventar-ne  un parell:
Vull  viure  en català:   des del naixement  fins que em vagin a enterrar
Si  jo neixo, em caso i moro en català,  vull  l'escola  en català!

 Un de la llum:
Bateig a Barcelona, casament a Manresa i ensoltes a Girona. 
Els sacraments aquí, però el de la penitència l'has de pagar a Madrid.

 Un parell d'en Mc:
 A Catalunya, tal com ha de ser, tota la vida hi pots fer. 
 De cerimònies totes les que vulgueu, però la caixa no la tindreu. 

L'Assumpta tot un refranyer:
Aquell qui ha nascut a El Prat 
i a Manresa s’ha casat 
es probable que algun dia 
a Girona sigui enterrat. 


A Girona estira la pota 
qui entre El Prat i Manresa, 
sempre vol donar la nota. 


Home nascut a El Prat 
una manresana ja la caçat. 


Uns manresans a Girona 
de futur molt poca estona. 


Qui no surt de Catalunya 
en tota la seva vida 
la seva història veurà ennoblida. 


Per ser un bon català 
El Prat, Manresa i Girona 
a la vida has de posar. 


Qui nasqué a El Prat 
per morir a Girona, 
si no passà per Manresa, 
era molt mala persona. 


Qui neix a Girona i mor a El Prat 
sense cap mena de dubte, s’ha equivocat! 


Si a Manresa t’has casat, 
no vagis pas a Girona, 
per la teva voluntat. 


Dona que inventa refranys 
tindrà fortuna molts anys!!

La Montse n'aporta un altre:
He tingut la sor de néixer en un petit país, 
on m'agrada sentir la paraula t'estimo fins a morir.


L'Elfreelang també s'hi posa:
A bodes em convides i hi anirem si podem parlar i menjar en català! 
Casats o no casats catalans fins el forrellat! 
Podeu prendre'ns caixes i faixes però som i serem catalans! 
Si vols fer un bon casori mai et casis amb enemic de la teva llengua!


I en Pere  també:
Del naixement a la mort 
ben casat i ... a poc a poc. 

I Sa lluna s'hi afegeix:
Al Prat et van batejar, 
a Manresa te´n vas anar a casar 
i si a Girona no vols ser soterrat, 
per Mallorca has d'estiuejar. 


I la Glòria de Glo.bos.blog 
Catalunya casa nostra 
del bateig a les absoltes.

La  Mª Roser
Si t'enterren a Girona, 
tindràs flors per la corona. 


 Si et cases a Montserrat,
 mel i mató hauràs tastat. 


 Catalunya independent, 
desitgem en tot moment.

24 comentaris:

  1. Un de rebuscat:

    Bateig a Barcelona, casament a Manresa i ensoltes a Girona. Els sacraments aquí, però el de la penitència l'has de pagar a Madrid.

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu CARME, ja saps que m'encanten aquestes iniciatives teves i és tot un honor poder col·laborar-hi. :-)

    Col·laborar-hi i participar-hi, és clar. Així que jo també en dic un parell, el primer és més positiu:
    A Catalunya, tal com ha de ser, tota la vida hi pots fer
    i l'altre potser més realista (una mica en la línia del de la LLUM:
    De cerimònies totes les que vulgueu, però la caixa no la tindreu.
    Bon cap de setmana, a tots!

    ResponElimina
  3. Perdoneu, estic espès, ja torno.
    Vaig rumiant.

    ResponElimina
  4. Uf, si ahir em mirava la imatge i vaig ser incapaç de saber de quin refrany es tracta, em sembla que no se me n'acudirà cap, i més llegint els que ja han dit, que em sembla que tot el que digués donaria voltes a aquestes idees...

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Jo he fet un PETIT REFRANYER :-)))


    Aquell qui ha nascut a El Prat
    i a Manresa s’ha casat
    es probable que algun dia
    a Girona sigui enterrat.


    A Girona estira la pota
    qui entre El Prat i Manresa,
    sempre vol donar la nota.


    Home nascut a El Prat
    una manresana ja la caçat.


    Uns manresans a Girona
    de futur molt poca estona.


    Qui no surt de Catalunya
    en tota la seva vida
    la seva història veurà ennoblida.


    Per ser un bon català
    El Prat, Manresa i Girona
    a la vida has de posar.


    Qui nasqué a El Prat per morir a Girona,
    si no passà per Manresa,
    era molt mala persona.


    Qui neix a Girona i mor a El Prat
    sense cap mena de dubte, s’ha equivocat!


    Si a Manresa t’has casat,
    no vagis pas a Girona,
    per la teva voluntat.



    Dona que inventa refranys
    tindrà fortuna molts anys!!


    :-)))

    ResponElimina
  7. Les meves neurones ja van prou carregades, no suportarien una prova més. Em cal relax.
    Això sí, com diu la cançoneta: "... i una garrafeta amb vi, per passar aquest sant camí..." que no falti. Ho dic pel raïm.

    ResponElimina
  8. He tingut la sor de néixer en un petit país, on m'agrada sentir la paraula t'entimo fins a morir.

    ResponElimina
  9. Gràcies, JORDI!! És divertit :-))

    ResponElimina
  10. Sóc dolentissíma amb els refranys!!!
    Carmeta, guapa, saps fer detot!!!

    ResponElimina
  11. ho provo: a bodes em convides i hi anirem si podem parlar i menjar en català!
    Casats o no casats catalans fins el forrellat!
    Podeu prendre'ns caixes i faixes però som i serem catalans!
    Si vols fer un bon casori mai et casis amb enemic de la teva llengua!

    ResponElimina
  12. Us llegeixo admirada i en silenci, Carme; no sóc capaç d'aportar res que valgui la pena. Les vostres propostes i la imaginació que hi poseu semblen inesgotables...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Del naixement a la mort
    ben casat i ... a poc a poc.

    ResponElimina
  14. Al Prat et van batejar,
    a Manresa te´n vas vas anar a casar i
    si a Girona no vols ser soterrat,
    per Mallorca has d'estiuejar.

    ResponElimina
  15. llum, m'agrada que participis en els meus jocs! Gràcies!

    Gràcies Mc! M'agraden tos dos... cadascun al seu estil.

    Jordi, no t'hi amoïnis, t'esperarem... :)

    XeXu, aquesta imatge ha estat difícil d'endevinar i també m'ho sembla per inventar!

    Assumpta, genial el teu refranyer... quina colla que n'has fet! M'ha agradat molt i m'han fet riure i tot. Difícil, li deia jo al XeXu, però no pas per a tu, ets una crack dels refranys inventats! I és com si haguessis escalfat motors... els 3 o 4 últims són els més divertits!

    Tens raó, Jordi, són molt bons!

    Olga, sense cap compromís... gràcies!

    Montse, m'agrada el teu refrany, tan romàntic!

    Eva, no sé si sé fer de tot o no sé fer de res i tot ho faig a mitges... :)

    Elfree, molt bons, però sobretot el primer m'encanta!

    Galionar.. que entre tots ho farem tot, i no hi ha cap obligació de res, noieta, gràcies bonica!

    Pere, ben a poc a poc... :)

    sa lluna, una bona invitació a passar per Mallorca, segur que convencerà a molts...

    ResponElimina
  16. Errada:
    se me n'ha anat la mà Carmen,
    Només era un "vas", és a dir,
    -A Manresa te'n vas anar a casar-.

    Hi poses tippex? ;)

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies, guapa!! Els vaig deixar preparats ahir per la nit i m'ho vaig passar pipa!! :-DD

    Aquestes crides teves sempre m'agraden i la idea d'inventar refranys nous la trobo divertidíssima :-))

    ResponElimina
  18. No se si faig tard:

    Catalunya casa nostra
    del bateig a les absoltes.

    ResponElimina
  19. Ja està corregit allà al post, sa lluna, ja volia fer-ho i al final me n'havia despistat. Gràcies per tornar.

    Glòria no arribes tard no... ara te'l porto cap amunt!

    ResponElimina
  20. Si t'enterren a Girona,
    tindràs flors per la corona.

    Si et cases a Motserrat,
    mel i mató hauràs tastat.

    Catalunya independent,
    desitgem en tot moment.

    ResponElimina
  21. Gràcies M Roser! molt macos, tots!

    ResponElimina
  22. El meu preferit és un que el vaig sentir de la Clídice del blog "un tel als ulls":
    "qui no té feina el blog pentina!"

    (suposo que també es pot aplicar a facebooks i twitters.)

    ResponElimina
  23. Ui, jo ho deixo en mans dels cracks!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari