Caminaré ratlla rere ratlla, tots els camps del teu paisatge.
Per omplir cistells dels teus pensaments
i cabassos de les teves tendreses.
Per omplir cistells dels teus pensaments
i cabassos de les teves tendreses.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M’agraden totes les ratlles, les del paisatge i les de les paraules.
ResponEliminaBon dia Carme.
ResponEliminaSaps? al primer cop d´ull
m´han impressionat els colors.
Així com he anat baixant la
pantalla -omplerts els ulls dels
teus colors- ha arribat el torn
d´omplir l´ànima amb els teus pensaments.
Començar el dia així, és tot un luxe!. Gràcies.
No sé si és el bon gust que tens triant els colors, o si és el dibuix de base, que hi tens tanta traça, però els teus conjunts de dibuix-pintura m'agraden moltíssim! Ja no sé quins adjectius trobar :-))
ResponEliminaCarme, caminaré també pels teus paisatges, que conviden. Però digues, ¿has fet servir aquarel·la? Aquest dibuix i els anteriors són una preciositat. (Sense desmerèixer els altres)
ResponEliminaUna abraçada.
Aquest t'el compro!!O t'en faig un intercambi te faig una caçó de Pandero de 8 estrofes si la vols per a Tu en exclusiva i enmarcada . L'has clavat Carme aquesta aquarela o tecnica com sigui, es preciosa els colors l'arbre ... i la vull al meu estudi per a que m'alegri la vida... bueno heee ? si vols i pots que al'igual ja la tens pillada... passa pas ré he???
ResponEliminaPetonets
Goita!!ja me l'he posat de fons d'escriptori i queda txulissim!!!
ResponEliminaGràcies, carme. Bon dia maca!
ResponEliminaGràcies a tu per ser-hi, sa lluna acompanyadora... :)
Moltíssimes gràcies, Assumpta!
Sí,Olga, són dibuixos aquarel·lats... m'alegro que t'agradin!
Vinga, som-hi amb l'intercanvi, Miquel Àngel! és tot teu... queda reservat! I la cançó de Pandero, més que emmarcada, si puc triar, la preferiria cantada... :) he, he, he...
És petitó eh? no et facis il·lusions deu fer uns 20 x 12 o 20 x 14 centímetres... Gràcies pel teu entusiasme! un petó!
I molts de solcs,
ResponEliminallaurar tendreses.
Meravellosos els colors: els verds, els ocres...
ResponEliminaI sobretot, la tendresa a cabassos!
Bon cap de setmana!
Jordi, gràcies, les llaurarem, que bona falta ens fan les tendreses amb el panorama exterior que tenim!
ResponEliminaGlòria, moltes gràcies, Molt bon cap de setmana! Una abraçada.
Amor en estat pur! M'agrada. Un petó.
ResponEliminaOstres tu, ets increible Carme, quina poesía i quin dibuix. És un tot preciós :)
ResponEliminaPetonàs
Moltes gràcies, Jordi!
ResponEliminaDani, m'alegro molt que t'agradi... gràcies!
Ai Carme, darrerament hem tens el cor robat. M'encanta el dibuix, m'encanten els seus colors i les lletres que has escrit... bellíssimes!
ResponEliminaBon cap de setmana bonica!
porquet, que bonic que em diguis això. Gràcies maco!
ResponEliminaMolt bon cap de setmana per a tu també!
Imagino la pluja de llavors que la germina.
ResponEliminaBon cap de setmana, bonica.
Molt bones les ratlles del ves i del dibuix!!!
ResponEliminaEnhorabona!!!
Pilar, per imaginar que no quedi... Bon cap de setmana, gràcies!
ResponEliminaUn petonàs, Joana!
Un altre paisatge fantàstic, Carme. Gràcies per aquests regals, de debò.
ResponEliminaps: t'has plantejar fer un dia una "expo virtual" de les teves obres? potser posades en un àlbum, una darrera l'altra.... Seria un goig poder-nos-les mirar d'aquesta forma. Potser endreçades per "àrees temátiques"? (mar, camp, poble, ...)
És una idea. Hi pensaré.
ResponEliminaFa temps ho vaig fer amb els paints... vaig muntar uns SLIDES que ja no existeixen. Un bon dia se'm van esborrar tots de cop.
Però així com de Paints en tinc moltíssims, d'aquarel·les encara no en tinc gaires... Ho provaré.
Una aquarel·la acompanyada de belles paraules per mostrar-nos una delicada imatge d'alguna cosa anomenada amor.
ResponEliminaEt superes cada dia, Carme. Felicitats i abraçada!
Si, l'altre dia m'hi vaig fixar que els teus slides havien desaparegut, que era com si fossin buits!!
ResponEliminaDoncs no, l'exposició fes-la en un post, així no es perdrà (clar que tal com va Blogger darrerament, no entenc tants canvis absolutament inútils)... I fer-la en un YouTube? Jo no sé com es fan els YouTubes amb imatges, només sé pujar coses gravades de la càmera de fotos, però segur que no pot ser massa difícil i sé d'un que segur que et pot ajudar :-DDD
En el solcs dels camps sembrarem llavors de sentiments i les adobarem amb un xic d'il·lusió...recollirem tendreses i somriures de colors!!!
ResponEliminacom els colors del teu quadre.
Petons.
Gràcies, Galionar, gràcies per venir, et trobo a faltar... ja sé que estàs enfeinada. una abraçada, bonica!
ResponEliminaAssumpta, ja m'ho pensaré, a veure si m'hi atreveixo. Em sembla bona idea, però no sé massa com posar-m'hi.
Gràcies, Roser. Una abraçada.
Ostres, aquest post ha passat ha ser dels meus preferits. M'encanta!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Gerònima!
ResponElimina