dimecres, 14 de març de 2012

PI TORT

Si  el pi  es  torça,  en l'espai que deixa  buit  podem trobar-hi  altres  coses.

21 comentaris:

  1. que bonic carme...
    que en un pi tort hi puguem trobar tantes altres coses...
    i, sobretot, sobretot, perquè són coses inesperades que ens sorprenen, que ens fan imaginar...

    em fas pensar en moltes coses...
    una d'elles, mira ara em surt la vena professional, en les diferències entre les persones i en com les 'mirem'...

    aprendre a mirar...
    aprendre a reconèixer altres coses que no són evidents...
    aprendre a estimar allò que queda amagat que sovint és molt més bell del què podem veure...

    passa un bon dia de primavera bonica!
    gaudeix de cada instant i respira-la!
    és vida!
    besets estimada!

    (et trobo a faltar... ;)

    ResponElimina
  2. Potser més petitó, Miquel Àngel! :) que tinguis un bon dia!

    mar, m'agrada trobar-te abans de marxar... jo també et trobo a faltar. Gràcies per les teves paraules boniques.

    Aquestes coses que surten així sense pensar-hi gaire, dibuixant un pi tort, només perquè el veig cada dia quan vaig i vinc de casa. Totalment tort, com si li faltés alguna cosa, com si creés un buit gairebé dolorós... el dibuixo i després el buit és un buit bonic acollidor i tot plegat es pot llegir de moltes maneres. La teva és una molt bona aportació que enriqueix el post. Un dia bonic de primavera, segur que sí. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  3. M'agrada com has girat la truita, Carme. "Tort", gairebé sempre fa referència a coses despectives, flaques. I, en aquest cas, el que podria semblar un defecte del pobre l'arbre és el forat per on s'escapen decidides tantes virtuts. Molt bonic.

    ResponElimina
  4. Entre d'altres, la llibertat de triar. Els buits són molt importants i s'ha de tenir molta cura amb el que els omplim.
    Bon dia, Carme! Que maco el fons que resalta el pi tort.

    ResponElimina
  5. Com diu la Pilar, la llibertat de poder triar. Jo em quedo amb els bons racons d’ombra.

    ResponElimina
  6. L'arbre que sap torçar-se es mereix un gran respecte.

    ResponElimina
  7. En les imperfeccions hi trobem, molt sovint,
    la originalitat i el bon gust.
    El pi tort i els seus buits, el fan, especial i únic.

    Bessets Carme i molt bon dia.

    ResponElimina
  8. si no hi ha buit, res no es pot omplir...
    pitort, em suggereix un ocell.. o potser és un ocell, no sé..en tot cas segur que un ocell s'hi estaria la mar de bé damunt aquest pi!

    ResponElimina
  9. Coi! em sembla un post molt positiu!
    m'agrada!

    ResponElimina
  10. Això és mirar-se les coses pel bon cantó! Mirar de treure quelcom positiu de qualsevol situació... :-)

    ResponElimina
  11. Sílvia tot té dues cares. A vegades hi hem de posar molt esforç per veure-les, però hi són.

    Pilar, també es poden deixar buits! Aire per respirar segur que en tindrem!

    Carme, tu et quedes amb el costat ple, jo segurament també el triaria.

    Jordi, una manera de mirar-ho sorprenent! Respecte? doncs sí! Tot!

    sa lluna, també m'agrada molt com ho dius... especial i únic!

    lolita, ocells i arbres sempre s'han entès bé! Pitort si no és un ocell mereixeria ser-ho. :)

    Gràcies Gerònima, quines banyetes que t'han sortit! quin canvi! ;)

    Exacte, Assumtpa, és justament això, que s'ha d'intentar i lluitar per aconseguir-ho a capa i espasa!

    Noves Flors, com Calders he de mirar d'aprofitar-ho tot.

    ResponElimina
  12. Malgrat el seu estat decadent, encara és viu i espera la primavera per florir de nou.

    ResponElimina
  13. Viu sí que ho és! I és relativament jove... però tort, ara bé, tens raó, Montse, segueix florint! :)

    ResponElimina
  14. M'hi ha dut...

    El Pi de Formentor




    Electus ut cedri



    Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

    més poderós que el roure, més verd que el taronger,

    conserva de ses fulles l'eterna primavera,

    i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,

    com un gegant guerrer.



    No guaita per ses fulles la flor enamorada;

    no va la fontanella ses ombres a besar;

    mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada

    i li donà per trone l'esquerpa serralada,

    per font l'immensa mar.



    Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,

    no canta per ses branques l'aucell que encativam;

    el crit sublim escolta de l'àguila marina,

    o del voltor que passa sent l'ala gegantina

    remoure son fullam.



    Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

    revincla per les roques sa poderosa rel,

    té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

    i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

    de les amors del cel.



    Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge;

    domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

    per ell la terra és dura, mes besa son ramatge

    el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge

    per glòria i per delit.



    Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades

    i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

    llavors ell riu i canta més fort que les onades

    i vencedor espolsa damunt les nuvolades

    sa cabellera real.



    Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura,

    com a penyora santa duré jo el teu record.

    Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura

    i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

    oh vida, oh noble sort!



    Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

    i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals.

    Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

    i tes cançons tranquiles 'niran per la ventada

    com l'au dels temporals.



    Miquel Costa i Llobera

    ResponElimina
  15. Fanalet, el meu pi tort se sent afalagat... gràcies!

    ResponElimina
  16. Carme,
    Em fa llàstima un pi tort i si el veiés pensaria en adreçaar-lo ràpidament. No hi ha res més desvalgut que un arbre maltractat pel vent.
    Voldria que la teva mimosa fer olor. Per desitjar, no quedo.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
  17. Si es podem trobar coses tan positives en el buit que deixa no caldrà redreçar-lo.
    Un post molt ben trobat, Carme!

    ResponElimina
  18. Potser a l'espai que queda buit, ara hi ha les coses que hi havia a la part d'espai de quan el pi estava dret...Només canvien de lloc.
    A mi em recorda un arbre que es blinca sota l'embestida de les ventades del març...
    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  19. Potser està tort perquè fa vent, sempre hem de veure-hi el costat positiu. Ben trobat, Carme, en l'espai que deixa hi podem trobar altres coses

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari