dijous, 15 de març de 2012

Moleskine gegant 2 - La porta oberta

M'he  endut  aquesta  porta  oberta  d'una foto  de  l'Anna





Sempre  trobaràs  la porta oberta.
I florirà  la  planta  enfiladissa.
Sentiré  dringar les  pedres d'alegria
i sortiré  impacient per abraçar-te.

26 comentaris:

  1. Sempre m’han agradat aquests penjolls a la porta. Jo en tinc un, uns mussols de nacre, que tenien els meus avis a la porta de casa seva, jo el tinc penjat al pom de la porta del menjador, porta que sempre és oberta, de tant en tant els saludo donant-los-hi un copet per sentir-los cantar, dring-dring.

    ResponElimina
  2. Sempre es agradable trobar les portes obertes de cases com aquesta, i si a més et reben amb alegria i una abraçada, encara més!!
    M'agraden molt els colors que has fet servir en el teu dibuix per transmetre aquestes bones sensacions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Una aquarel-la preciosa i un vers per fer-hi joc també molt maco i suggeridor. Et felicito.

    ResponElimina
  4. Carme, el pas del blanc i negre al color m'ha deixat bocabadat... de veritat!

    Ets una artista!!!

    ResponElimina
  5. Aquests penjolls, espanten les males vibracions.
    El mateix efecte que produeixen els teus dibuixos, quan obro aquesta finestra.

    Ja saps que aquesta, està sempre oberta per a tu.
    Bon dia Carme!

    ResponElimina
  6. Estàs fent unes cosetes precioses darrerament amb la teva genial Moleskine, ja sabia jo que li trauries molt de profit. Ah, i les paraules d'avui també m'agraden molt!

    ResponElimina
  7. La porta oberta besa la llum
    quan tanca abraça internament.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  8. es magnífic que les portes estiguin obertes per esperar a qui fer una forta abraçada.
    els dibuixos cada dia milloren....aquest m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  9. PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS
    PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS

    Ets una artista! De veritat, ho tens "dins"... M'encanta!!! MOLT!!! Tens un estil propi, absolutament teu... Et felicito de tot cor!! :-))

    ResponElimina
  10. No sé per què, però estic començant a sospitar que t'agrada pintar.

    ResponElimina
  11. Saps que m'ha fet pensar?
    Les aquarel.les d'Hugo Prat pel Corto Maltés.
    De debó..
    sembla el fons, l'escenari d'una de les seves imatges...
    És bellíssima!!

    Segur que en la següent foto no apareixerà el mariner acompanyat d'alguna d'aquelles dones que li fan ballar el cap? (algunes ho voldrien fer literalment...)

    preciós, preciós...
    de debò Carme...
    sense cap mena de peixet...

    ResponElimina
  12. uixxx!!!
    amb l'emoció m'he oblidat els petoents dolços!!!!
    X¬DDDDD
    :¬)****

    ResponElimina
  13. M'enamora aquest blau, els penjolls, les plantes enfiladisses, el poema...
    M'enamora el teu post, artista!

    ResponElimina
  14. És clar que sí! Traient partit a la moleskine! =)

    ResponElimina
  15. Quina porta més ben dibuixada Carme, m'agrada veure tot el procés...i l'aquarel·la final m'encanta.
    Que bé poder entrar per una porta plena de flors i amb dringadisses que
    s'anticipen a l'abraçada...
    Petons.

    ResponElimina
  16. No solament que el dibuix és molt bonic, també és bonic que deixes la teua porta (real, personal, virtual... la que siga en cada cas, totes són valuoses) oberta.

    ResponElimina
  17. Carme, estic emocionada. És preciosíssima. M'encanta!!!
    I els mots que l'acompanyen sembla que hagin surtit de dintre meu... Crec que ahir mentre treballaves, les nostres ànimes varen estar fusionades, conectades...

    Moltes gràcies preciosa!! Ara mateix la posaré al blog.

    Petonets i una fortíssima abraçada!!!

    ResponElimina
  18. Carme, n'hi ha alguns que fan un so molt agradable! Aquest té una bona pinta!

    Moltíssimes gràcies, Montse! Un petonet!

    Moltes gràcies Ramon! Un petó

    M'alegro molt que t'agradi, porquet, de fet vaig fotografiar els dibuixos perquè sense color també m'agradaven i per si amb el color se m'espatllaven... al menys conservar el record del dibuix. :)

    sa lluna, què bé que espantin les males vibracions! gràcies per tot, la porta sempre és oberta també per a tu.

    Moltíssimes gràcies, XeXu!

    Entra, entra, Sílvia!

    Preciosa continuació, Anton, Gràcies!

    Joan, gràcies, m'animeu molt entre tots! :)

    Ostres; Assumpta, moltes gràcies pel teu entusiasme... seguiré, seguiré! :)

    Vostè és molt observador, Jp! ;)

    Barbo, m'alegro molt i molt que t'agradi i si a sobre m'anomenes l'Hugo Prats... és que ja flipo en colors aquarel·lats! :) mmmmmmmm un mariner, dius? no ho tenia previst, no... un petó de tornada, poeta.

    Gràcies, Glòria! una abraçada.

    Yáiza, es fa el que es pot! :)

    Gràcies, Francesca!

    verba volant, moltes gràcies per la visita i pel comentari. una abraçada.

    M Roser...gràcies per les teves paraules!

    Noves flors, doncs procuro deixar-les totes obertes... a la bona gent! :)

    Anna, doncs em sembla una gran sort i un gran honor compartir una estona i la comunicació i fusió d'ànima amb tu. Va ser una molt bona estona. Ja l'he vist al teu blog, gràcies per emportar-te-la fins allà. Una abraçada ben grossa.

    ResponElimina
  19. Faig tard però veig que la porta encara para oberta. He entrat sense fer soroll, només volia dir-te que m'agrada tot, tot i tot.

    ResponElimina
  20. I tant que és oberta!
    Doncs una miqueta de dring-dring l'he sentit, quan has entrat, les pedres i petxines m'avisen... :) Gràcies per dir-m'ho, ja saps que la teva opinió compta especialment.

    ResponElimina
  21. N diré el que em fa sentir l'aquarel.la; acabaràs pensant que exagero. I no.

    ResponElimina
  22. Endavant Pilar!

    Ferran, gràcies per dir-ho sense dir-ho... fa el seu efecte. :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari