.JPG)
M'he endut aquesta porta oberta d'una foto de l'Anna
.JPG)
.JPG)
Sempre trobaràs la porta oberta.
I florirà la planta enfiladissa.
Sentiré dringar les pedres d'alegria
i sortiré impacient per abraçar-te.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Sempre m’han agradat aquests penjolls a la porta. Jo en tinc un, uns mussols de nacre, que tenien els meus avis a la porta de casa seva, jo el tinc penjat al pom de la porta del menjador, porta que sempre és oberta, de tant en tant els saludo donant-los-hi un copet per sentir-los cantar, dring-dring.
ResponEliminaSempre es agradable trobar les portes obertes de cases com aquesta, i si a més et reben amb alegria i una abraçada, encara més!!
ResponEliminaM'agraden molt els colors que has fet servir en el teu dibuix per transmetre aquestes bones sensacions.
Una abraçada.
Una aquarel-la preciosa i un vers per fer-hi joc també molt maco i suggeridor. Et felicito.
ResponEliminaCarme, el pas del blanc i negre al color m'ha deixat bocabadat... de veritat!
ResponEliminaEts una artista!!!
Aquests penjolls, espanten les males vibracions.
ResponEliminaEl mateix efecte que produeixen els teus dibuixos, quan obro aquesta finestra.
Ja saps que aquesta, està sempre oberta per a tu.
Bon dia Carme!
Estàs fent unes cosetes precioses darrerament amb la teva genial Moleskine, ja sabia jo que li trauries molt de profit. Ah, i les paraules d'avui també m'agraden molt!
ResponEliminaVénen ganes d'entrar-hi!
ResponEliminaLa porta oberta besa la llum
ResponEliminaquan tanca abraça internament.
.............. Anton.
es magnífic que les portes estiguin obertes per esperar a qui fer una forta abraçada.
ResponEliminaels dibuixos cada dia milloren....aquest m'ha agradat molt.
PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS
ResponEliminaPLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS
Ets una artista! De veritat, ho tens "dins"... M'encanta!!! MOLT!!! Tens un estil propi, absolutament teu... Et felicito de tot cor!! :-))
No sé per què, però estic començant a sospitar que t'agrada pintar.
ResponEliminaSaps que m'ha fet pensar?
ResponEliminaLes aquarel.les d'Hugo Prat pel Corto Maltés.
De debó..
sembla el fons, l'escenari d'una de les seves imatges...
És bellíssima!!
Segur que en la següent foto no apareixerà el mariner acompanyat d'alguna d'aquelles dones que li fan ballar el cap? (algunes ho voldrien fer literalment...)
preciós, preciós...
de debò Carme...
sense cap mena de peixet...
uixxx!!!
ResponEliminaamb l'emoció m'he oblidat els petoents dolços!!!!
X¬DDDDD
:¬)****
M'enamora aquest blau, els penjolls, les plantes enfiladisses, el poema...
ResponEliminaM'enamora el teu post, artista!
És clar que sí! Traient partit a la moleskine! =)
ResponEliminaArtistassa!
ResponEliminaFàntastic el dibuix:)
ResponEliminaQuina porta més ben dibuixada Carme, m'agrada veure tot el procés...i l'aquarel·la final m'encanta.
ResponEliminaQue bé poder entrar per una porta plena de flors i amb dringadisses que
s'anticipen a l'abraçada...
Petons.
No solament que el dibuix és molt bonic, també és bonic que deixes la teua porta (real, personal, virtual... la que siga en cada cas, totes són valuoses) oberta.
ResponEliminaCarme, estic emocionada. És preciosíssima. M'encanta!!!
ResponEliminaI els mots que l'acompanyen sembla que hagin surtit de dintre meu... Crec que ahir mentre treballaves, les nostres ànimes varen estar fusionades, conectades...
Moltes gràcies preciosa!! Ara mateix la posaré al blog.
Petonets i una fortíssima abraçada!!!
Carme, n'hi ha alguns que fan un so molt agradable! Aquest té una bona pinta!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Montse! Un petonet!
Moltes gràcies Ramon! Un petó
M'alegro molt que t'agradi, porquet, de fet vaig fotografiar els dibuixos perquè sense color també m'agradaven i per si amb el color se m'espatllaven... al menys conservar el record del dibuix. :)
sa lluna, què bé que espantin les males vibracions! gràcies per tot, la porta sempre és oberta també per a tu.
Moltíssimes gràcies, XeXu!
Entra, entra, Sílvia!
Preciosa continuació, Anton, Gràcies!
Joan, gràcies, m'animeu molt entre tots! :)
Ostres; Assumpta, moltes gràcies pel teu entusiasme... seguiré, seguiré! :)
Vostè és molt observador, Jp! ;)
Barbo, m'alegro molt i molt que t'agradi i si a sobre m'anomenes l'Hugo Prats... és que ja flipo en colors aquarel·lats! :) mmmmmmmm un mariner, dius? no ho tenia previst, no... un petó de tornada, poeta.
Gràcies, Glòria! una abraçada.
Yáiza, es fa el que es pot! :)
Gràcies, Francesca!
verba volant, moltes gràcies per la visita i pel comentari. una abraçada.
M Roser...gràcies per les teves paraules!
Noves flors, doncs procuro deixar-les totes obertes... a la bona gent! :)
Anna, doncs em sembla una gran sort i un gran honor compartir una estona i la comunicació i fusió d'ànima amb tu. Va ser una molt bona estona. Ja l'he vist al teu blog, gràcies per emportar-te-la fins allà. Una abraçada ben grossa.
Faig tard però veig que la porta encara para oberta. He entrat sense fer soroll, només volia dir-te que m'agrada tot, tot i tot.
ResponEliminaI tant que és oberta!
ResponEliminaDoncs una miqueta de dring-dring l'he sentit, quan has entrat, les pedres i petxines m'avisen... :) Gràcies per dir-m'ho, ja saps que la teva opinió compta especialment.
Gràcies!!! Hi entro!
ResponEliminaN diré el que em fa sentir l'aquarel.la; acabaràs pensant que exagero. I no.
ResponEliminaEndavant Pilar!
ResponEliminaFerran, gràcies per dir-ho sense dir-ho... fa el seu efecte. :)