diumenge, 11 de març de 2012

Façana


La  façana  de la Marta  amb   la  versió de joguina. 

Els  blaus  de mar
s'enfilen a les finestres.
I la roba estesa recorda 
cançons  d'altres  temps.
Explicarem   les flors  a les  torratxes
perquè  ens  embelleixin la tarda.
D'un blau lluent  de mar,
escolto el teu somriure.

26 comentaris:

  1. El mar a la façana, aquest ha esta el meu primer pensament quan he vist el dibuix abans de llegir el text. Preciós.

    ResponElimina
  2. Un blau lluent que s'adiu amb el dia esplèndid que fa avui.

    ResponElimina
  3. Eeeeeeeeeei, aquesta façana l'he reconegut de seguida!! :-))

    Què bé t'ha quedat també!! :-))

    ResponElimina
  4. Que donaria jo per tenir una casa prop del mar, de fusta blava ... d'un blanc trencat.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  5. Gràcies, Jordi!

    Carme, doncs, ja m'agrada la coincidència!

    Aquí també el fa, Noves Flors!

    Gràcies, Assumpta! Moltes gràcies!:)

    Bona tarda, Pere... quin rodolí més tendre que has deixat! :)

    ResponElimina
  6. Blava porta, blaves finestres i blava roba. Mira, sense saber-ho m'has fet un favor: aquí fa ja tres dies que no veiem el blau del cel. Llum!

    ResponElimina
  7. Preciós, Carme... Em recorda a un estiu tranquil i sossegat, a una tarda ben acompanyada i olor a sal i mar... Una migdiada, un somriure... O potser soc jo, que ultimament tot em sembla que parla d'amor!

    ResponElimina
  8. M'agrada sempre que dibuixes roba estesa, potser és perquè hi veig el teu joc, la nena que vas ser. I és que se'm barreja el poema i el dibuix, i els records em fan volar.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Ferran, si t'ha servit de recanvi... ja estic contenta. :)

    Neo, a mi m'ha passat tota la vida que tot em parla d'amor, ara no sé si alegrar-me'n per tu o no...

    Gràcies Maijo, és la mateixa roba estesa... de fet, :) I si et faig volar ja m'agrada, m'agradaria també volar amb tu, 'nem?

    ResponElimina
  10. Tinc una façana, vestida d'atzur, on la roba estesa albira les onades que aixeca la línea blava de l'horitzó.
    Quins colors!

    ResponElimina
  11. compte que hi ha roba estesa.....deiem abans.

    ResponElimina
  12. Aquest blau m'enamora! Ho pintes tot molt bonic, Carme, dóna gust passar per casa teva!
    Bona nit!

    ResponElimina
  13. M'agrada molt i molt!!!!!! Aquí avui diumenge ha parat de bufar la tramuntana i ens ha obsequiat amb un blau puríssim de cel! Com els blaus del teu dibuix! Feliç setmana

    ResponElimina
  14. Pilar, quan tot és blau, fa bonic, oi?

    Compte, Joan... xxxsssst!

    Gràcies, Glòria, bona nit, maca!

    Feliç setmana, Marta! Avui per aquí al Vallès també ha fet un dia molt blau!

    ResponElimina
  15. Jo quan estenc la roba sempre canto...
    Escolto el somriure blau, però de tant en tant, també petites notes d'altres colors que l'abelleixen...
    Bona stmana.

    ResponElimina
  16. Sempre que veig façanes amb colors de vida, em pregunto com deu ser la gent que hi viu a dins.
    El que ja crec que sé, és com són els teus sentiments.

    ResponElimina
  17. Veus, M Roser, ja deia jo que sentia cançons amb la roba estesa!

    Les teves!

    ResponElimina
  18. Pep, doncs m'alegro que ho sàpigues, gràcies! :) les façanes i finestres sempre fan curiositat. Avui he dibuixat més finestres i façanes... les de la teva foto del pont. :)

    ResponElimina
  19. Avui que estava una micona trista,
    els teus colors han donat color
    a la nit.

    Gràcies Carme.

    ResponElimina
  20. Jo, avui, davant d'un blau lluent de mar, també n'he pogut escoltar...:)
    Un petó, bonica!

    ResponElimina
  21. Doncs, sa lluna, em fa somriure que sigui així. Bona setmana, preciosa!

    Ben tornada, fanalet! Plena de llum i somriures!

    Gràcies, Núria! una abraçada

    ResponElimina
  22. Sí, però, amb un ocàs ben vermell, eh? ^0^

    ResponElimina
  23. Ja veig que ho has trobat massa "monocromàtic", Pilar! Tens raó hi posarem un capvespre ben vermell! Petons, bonica!

    ResponElimina
  24. "una finestra al mar , petita i blanca...." aquesta casa te la comprava ara mateix per anar-hi a viure demà i quedar-m'hi per sempre ,,,es tan! tant!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari