Col·lecció de moments: Fent el cafè

dissabte, 18 d’abril del 2015

Fent el cafè

D'una foto del Miquel

Quedem al Zurich!

va dir la pardaleta.

I ara no arriba...

47 comentaris:

jpmerch18 d’abril del 2015, a les 18:50
M'encanta aquesta aquarel.la.
El microconte també.
ResponElimina
Respostes
Assumpta18 d’abril del 2015, a les 19:57
Ooooh!! Es deu haver entretingut amb qualsevol tonteria i deu estar a punt d'arribar, segur... No pateixis pardalet ;-)
ResponElimina
Respostes
novesflors18 d’abril del 2015, a les 20:35
Impaciència, incertesa, neguit...
ResponElimina
Respostes
M. Roser18 d’abril del 2015, a les 21:06
Caram , no sabia que els ocells també deixaven plantades les parelles...
Petonets.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol18 d’abril del 2015, a les 22:05
I això que els ocells tenen fama d'anar al gra....
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog19 d’abril del 2015, a les 1:04
Pobret pardal!
A fet el passerell...
ResponElimina
Respostes
Consol19 d’abril del 2015, a les 9:00
Paciència, ja arribarà.
ResponElimina
Respostes
McAbeu19 d’abril del 2015, a les 9:35
Si ella no arriba volant. ell marxarà d'una revolada. :-)
ResponElimina
Respostes
Garbí2419 d’abril del 2015, a les 10:06
es fa pregar....però la primavera farà la resta
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)19 d’abril del 2015, a les 10:52
Les dones sempre anem un xic tard.. o això diuen ;)
ResponElimina
Respostes
... i escaig19 d’abril del 2015, a les 11:39
tinc una foto molt semblant, amb un ocell que passeja i es menja les engrunes de les taules d'un bar
(Carme, t'he enviat un mail)

que tinguis un bon diumenge
ResponElimina
Respostes
Elfreelang19 d’abril del 2015, a les 11:50
les cites es fan esperar arribarem .....un dibuix preciós!
ResponElimina
Respostes
Anònim19 d’abril del 2015, a les 12:26
S'està empolainant una miqueta..... ai, que impacients !! ; )
ResponElimina
Respostes
Relatus19 d’abril del 2015, a les 12:42
No hi ha qui entengui a les pardaletes!
ResponElimina
Respostes
Teresa Duch19 d’abril del 2015, a les 12:46
És que les pardaletes s'hi fan ser. Primer vinga anar-li al darrere i després el fa esperar.
Pobre! fins i tot ha perdut la gana i està a punt de llençar-se al buit.
ResponElimina
Respostes
August G. i Orri19 d’abril del 2015, a les 16:07
Però va dir quan? Potser aquest és el problema: el temps, sempre el temps… I com el vivim de diferent mentre esperem.
ResponElimina
Respostes
Laura T. Marcel19 d’abril del 2015, a les 19:55
La pardaleta li va dir un clàssic que ell no va saber llegir entre línies. De fet només li volia donar llargues. I ara li tocarà esperar, segurament sense èxit. Ai, aquest ego!
ResponElimina
Respostes
Sergi19 d’abril del 2015, a les 20:23
Si no va arribar, senyal que era un bon pajaru!
ResponElimina
Respostes
Ada19 d’abril del 2015, a les 21:24
Jo no em fiaria massa d'una pardaleta que parla...
ResponElimina
Respostes
Separat a Barcelona19 d’abril del 2015, a les 23:58
No prenc cafeïna, ni teïna, però m'agrada fer un cafè.
ResponElimina
Respostes
miquel20 d’abril del 2015, a les 3:01
M'encanta la recreació .-)
(suposo que a hores d'ara la pardaleta ja deu haver arribat o, qui sap, potser li ha passat alguna desgràcia, esperem que lleu)
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals20 d’abril del 2015, a les 12:02
Arribar tard i estar absents, el gran poder de les dones segons Maurois.
Però a mi no m'agrada d'arribar tard.
ResponElimina
Respostes
sa lluna20 d’abril del 2015, a les 12:20
Segur que està davant del mirall, triant el seu millor look per a l'ocasió i fa tard ;)

M'encanta aquesta visió del pardalet a la taula.
Bon dilluns, nina!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)