dijous, 14 abril de 2011

El País valencià és el meu país



Porto  aquest  disc  del Lluís  Llach  al cotxe,   el concert  del comiat  de  Verges.
I sempre  escolto  aquesta  frase.  "El País  Valencià  és  le meu país"  També el meu.
Ara  li torno a copiar  el post  de  la  Mercè. M'hauria  agradat  molt  ser  a València  dissabte.

23 comentaris:

  1. Bé, el missatge està bé i em solidaritzo amb els valencians, ho he dit a tort i a dret, però jo no m'atreviré a dir que el País Valencià és el meu país. És el seu, però des d'aquí tenen tot el meu suport per lluitar contra les injustícies. Com a poble oprimit que són, tota ajuda és poca.

    ResponElimina
  2. El País Valencià, Catalunya, les Illes, la Franja, Andorra, Catalunya Nord i l'Alguer... una cultura i una llengua ens uneixen.

    Tots junts serem més forts, més capaços... més poble.

    ResponElimina
  3. Moles gràcies, Carme.
    Estic amb el porquet, crec en uns Països Catalans lliures. Una llengua, una cultura, una nació.
    Xexu, puc imaginar la imatge que us arriba del País Valencià, però et garantitze que hi ha gent que se sent catalana i somnia en tenir una nació pròpia formada per Catalunya, les Illes i el País Valencià.

    Besets.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Carme. Vinc a dir el mateix que Mercè.

    ResponElimina
  5. Però és necessari sentir-se català per somiar amb aquesta nació que dieu? Crec que part del poc arrelament de la idea d'una nació, catalana o com la vulguem anomenar, unida (llengua inclosa) al País Valencià és pretendre que tothom se senta català. Els valencians sabem que en alguns indrets d'ací, això emprenya molt.

    Jo me sent valencià, però això no lleva que, quan he estat a Catalunya o a les Illes, m'hi haja sentit a casa meua i m'agrada que sentiu el País Valencià com el vostre país.

    ResponElimina
  6. També és el meu país i el nostre.
    Gràcies, Carme!

    ResponElimina
  7. XeXu, és el sentiment o la idea de Països Catalans... cadascú a casa seva, però amb moltes coses en comú: cultura història...

    Tant de bo sabéssim com anar tots junts, porquet!

    Gràcies a tu Noves Flors!

    Jpmerch, no, és que no cal sentir-se català. Jo sóc catalana i em sento catalana i no pas valenciana, això no treu que consideri que som un mateix país. Diem Països Catalans... és el nom el que molesta o la idea? La llengua és la mateixa i si li diem català és per l'origen, va sortir del Nord... molesta, prou que ho sabem. A vegades penso que no m'importaria dir que parlo valencià DEL nord, si això hagués de molestar menys. :) Però no crec que solucionés res.

    ResponElimina
  8. Fanalet... molt ben dit, el nostre!

    ResponElimina
  9. Carme, jo ho tinc clar. Només volia posar sobre la taula, arran del comentari de Mercè, la meua visió del perquè de l'aversió que en determinats sectors de població es té a tot el que sone a català. Els que ens han governat al llarg de molts anys (segles) tenen molt a veure en açò.

    ResponElimina
  10. Si el problema és de noms jo no tinc cap problema en dir-me valenciana. Però em penso que no cal, com deia el meu avi, de Castelló: "valencians són els de València capital, naltros som catalans". Moltes coses han canviat en aquests anys.

    ResponElimina
  11. Però si quan els Borja, VALENCIANS, van arribar a ser Papes de Roma (Calixt III i Alexandre VI), fins i tot allà ja se'ns reconeixia com a catalans.
    Justament és famosa la frase que pronuncià el cardenal Pietro Bembo quan va arribar el primer Borja al papat: "Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani!" (Oh Déu, l'Església romana en mans dels catalans!).
    Per raons històriques, lingüístiques i culturals crec que jo sóc (i així em sent) "catalana del sud", de la mateixa manera que Lluís Llach diu que ell és "valencià del nord".

    ResponElimina
  12. També és el meu país Paisos catalans!

    ResponElimina
  13. Pel que sembla no he sabut explicar el que volia dir.

    Tots els que estem mantenint aquest debat, ací i ara, pensem el mateix, tenim la mateixa idea del que són el Països Catalans, però Novesflors i Mercè i no sé si hi ha algú valencià més, estareu d'acord amb mi que els que pensem així al País Valencià som minoria. Llavors com hem de convencer d'aquesta idea a la resta? Jo crec que dient que som catalans no aconseguirem res i als fets em remet. Quanta gent va eixir al carrer quan van tancar el repetidor de TV3? Què passarà en les properes eleccions? Si no volem veure açò anem per mal camí.

    ResponElimina
  14. Jpmerch ja t'he comprés (no et contestava a tu només, també a Xexu) però negant la nostra catalanitat tampoc no aconseguirem res. Jo sóc qui sóc, i almenys això no m'ho llevarà ningú.
    I per catalanitat no entenc ser ciutadans de la Catalunya estricta sinó ciutadans del conjunt de territoris de parla catalana, per dir-ho d'alguna manera.

    ResponElimina
  15. Carme, d'entrada moltes gràcies per la teva solidaritat (sempre hi ets).
    I entrant de ple al tema, i posant una mica d'humor esbiaixat, diré que el primer culpable fou el mateix Jaume I, fotre, quina necessitat tenia d'una honomàstica nova? Que li haguera continuat dient Catalunya (com es féu abans amb la Catalunya la vella i la nova) i problema solucionat. I tornat a la realitat actual sobre la xenofòbia anticatalana al País Valencià és una cosa de creació recent (anys 70) i creada artificialment per una minoria de València ciutat i abrivada pel PSOE espanyol (Quien se mueva no sale en la fot, recordeu?), la resta del País no teníem eixa percepció del nord. Senzillament eren la part exòtica del nostre país que tenia una manera especial de parlar com nosaltres. Però jo que sóc de les comarques centrals també tenia la sensació de l'exotisme lingüístic de la capitalitat. Per no enrotllar-me massa, vull dir amb açò que igual que ells han tingut 30 anys d'atiar artificialment la xenofòbia, nosaltres tenim la voluntat de reorientar-la cap a l'enemic real que és Espanya, no els Països Catalans.
    Com deia aquell, el meu país comença i acaba allà on dic bon dia i em responen bon dia. La resta és una mandàfula permanent i continuada.
    INDEPENDÈNCIA ALS PAÏSOS CATALANS!!!
    Salut i Terra

    ResponElimina
  16. Ostres... se m'ha posat la pell de gallina... en el sentit absolutament literal... No l'havia vist.

    Tot el meu suport als germans valencians... molta sang valenciana tinc jo... amb dues avies d'Alacant ;-)) Una de les quals, per cert, l'avia paterna, de La Canyada, http://www.canyada.org/index.php?pag=165&&idioma=2 m'han explicat que parlava un castellà bastant patètic... era totalment catalanoparlant. De xicoteta ja va venir a viure a Catalunya, crec que son pare era mestre i va anar destinat a un poble del Bages, i allí ella va conèixer mon avi i als 19 anys ja s'hi va casar... ai, quines històries que explico hehehe ;-))

    ResponElimina
  17. Quan dic que parlava castellà "patètic" em refereixo a l'accent... es veu que se li notava d'una hora lluny i que ella no feia res per dissimular que era de parla catalana ;-)

    ResponElimina
  18. Mercè, no sé si llegiràs això ja, però voldria contestar-te. No tinc res en contra del País Valencià, això per endavant. La imatge que ens arriba no és bona, però sé que també hi ha molta gent que pensa diferent. Només ho he dit perquè fa molt temps que no crec en els Països Catalans, és només una opció personal. Has de pensar que em considero independentista però que no vull anar en contra del meu poble, i el meu poble demostra constantment que els que ho volem som una minoria. De la mateixa manera, els que volen/eu els Països Catalans són/sou també una minoria. Jo no m'hi oposaria, eh, no t'ho pensis. Si fos possible, encantat de fer pinya amb tots els territoris de parla catalana. Simplement és que no hi crec. No ho veig possible. Per això dic que estic amb vosaltres, però a dia d'avui no sento que siguem una mateixa cosa. Espero no haver-ho espatllat. De fet, no ens fa cap falta ser una mateixa cosa per ser amics, companys de viatge i fins i tot socis. Cadascú té la seva idiosincràsia, i això és bo.

    ResponElimina
  19. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  20. Tenim moltes coses en comú, està clar. Una abraçada i fins aviat.

    ResponElimina
  21. Totalment d'acord amb Mercé. Gràcies pel suport, Carme.

    ResponElimina
  22. Algú va dir que: "ser valencià és la particular forma de ser català". Crec que aqueixa és la riquesa i la força dels Països Catalans.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Quin temps fa a Sant Cugat...

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari