Em van agradar molt tots els vostres comentaris i aportacions del post anterior, i alguns em vas suggerir altre temes per a parlar, per exemple en XeXu em va fer rumiar sobre aquesta devoció que tots sentim per alguns blogs o blocaires determinats. Una devoció incondicional.
He de reconèixer que per a mi la reciprocitat és prou important, perquè construeix relació i lligams. Quina mena de relació i quina mena de lligams... això és el que m'agradaria aclarir a través d'aquest bloc i no sé pas si vaig per bon camí...
La reciprocitat és important però no indispensable. Hi ha blocaires que no em comenten mai i jo els continuo llegint i comentant. Hi en canvi n'hi ha d'altres que no comenten mai i això m'ha fet anar deixant mica en mica de comentar i de llegir. És refereix a aquesta diferència quan parla de la devoció en XeXu? O hi ha altres coses que influeixen?
Hi ha moltes persones que no comenten, però sé que hi són. Ho sé, perquè quan hi ha alguna iniciativa o alguna proposta responen. Perquè ni que sigui molt de tard en tard diuen alguna cosa, perquè responen als meus comentaris al seu bloc. Perquè han comentat durant molt temps. Perquè hi ha una relació que ja s'ha fet i que no s'atura pas de sobte. Perquè el blocaire s'ensenya prou al seu bloc perquè el conegui i l'entengui. Aleshores si el bloc m'agrada el llegiré mentre duri... pot ser si que és devoció...
No us preguntaré pas quins, només quants... per quants blocs sentiu veritable devoció?
Com sempre, aquesta Maira remou i provoca tot de qüestions dins del cervell. D'entrada no se si es podria parlar de devoció o bé d'admiració o atracció... en tot cas són blogs que transmeten alguna energia especial. Hi arribes per recomanació, o donant un volt per la xarxa, i hi trobes temes comuns, històries amb força, estímuls per a les neurones, afinitats... Aquests blogs, al menys en el meu cas, em serveixen sovint de forat de cuc per arribar a l'univers d'altres blogs. A més a més hi ha els comentaris, moltes vegades tan llaminers com el blog al qual fan referència. La limitació la dóna el temps: es necessitaria una vida per visitar tots els blogs que ténen aquest punt de fascinació! Per tant, et mous per un veinat que et proporciona plaer, seguretat de ser entès, apreciat, que t'enriqueix, que t'aporta idees fresques, informacions interessants i et fa crèixer perquè intueixes grans persones al darrera de cada pàgina. Potser en són vuit o deu, tot i que en podrien ser desenes. M'he posat davant de la pantalla per allà les onze, ara són quarts d'una. Em pesen els ulls i se m'ha rampat una cama, la qual cosa vol dir que ha estat una setmana dura, però tinc ànsia encara de llegir aquest vuit o deu i de tafanejar una mica més enllà. Poques vegades no comento (sóc xerrador de mena)perquè gairebé sempre és interessant el que s'ha llegit o els comentaris que han deixat d'altres. Si és massa tard, però, faig un cop d'ull, sé que hi sou i sembla que el món encara és un bon lloc.
ResponEliminaHola!
ResponEliminaVinc a copiar el comentari que acabo de deixar a ca la MAIRA ;-)
Ai, MAIRA... no tinc prou espai per explicar tot el que posaria aquí... I no és perquè la meva llista d'indispensables sigui molt llarga, no, al contrari. Crec que les llistes aquestes solen ser curtes... sinó per altres temes relacionats i tal... però bé, anem al que preguntes.
Això és com un munt de cercles concèntrics (a la CARME que li agrada la geometria potser li farà gràcia aquest comentari... m'ha vingut al cap així) al darrer cercle hi ha aquells que visites de tant en tant, i als cercles més apropats al centre hi ha els que més ens agraden...
Més o menys com a la vida real en quant als amics... també fa temps a ca la CARME varem estar comentant en un post sobre els diferents tipus de relacions: coneguts, amics, "molt amics", etc...
Doncs amb els blogs i els blogaires passa més o menys el mateix... igual com de molt bons amics tampoc se'n tenen a dotzenes, penso jo que de blogs "indispensables" tampoc n'hi ha tants...
Jo, tant a la vida real com als blogs, sóc molt transparent i se'm nota molt quan en un lloc em sento a gust, quan algú em cau bé... i tampoc m'importa que se'm noti, clar.
Així que... a veure... indispensables del cercle més, més proper potser diria que tres o quatre... en un segon cercle tres o quatre més... després ja vindria un grup més ampli de set o vuit blogs que m'agraden molt, però que no "corro ràpidament" a veure què han escrit si veig que han actualitzat, però que sí sé segur que hi passaré perquè m'agraden molt.
Sumem-los tots... aquests primers quinze (per fer números rodons) són aquells que em sabria molt de greu que tanquessin...
I de la resta que visito n'hi ha molts que m'agraden i que penso que qui els escriu em cau bé... però ja no és allò tan "proper" :-)
No sé si he contestat bé... No sé si és això el que demanaves. Si no, m'ho dius, eh? :-)
La virtualitat té aqueixes coses, que si no cossifiquem les paraules en aquesta falsa tinta fosca sembla que no hi som. Hi ha blogs que són imprescindibles en el nostre deambular per la xarxa. Irrenunciables. Ens mena la necessitat de saber que es mantenen vius i que de retruc, la persona que els dóna vida també està present. Jo sempre arribe tard a tots. Vull dir que quan em pose a llegir, ja han acumulat una gran quantitat de comentaris i considere que, precisament, les meues paraules perden eficàcia. No sé per què. No ho havia pensat mai. I no m'agradaria perdre allò tan únic que he aconseguit a través dels blogs simplement perquè els silencis van creant distàncies que després poden costar molt de tornar a transitar.
ResponEliminaJo en tinc alguns d'aquells que quan veig que s'han actualitzat deixo la resta i hi vaig corrent.
ResponEliminaNo sé, en podrien ser 7 o 8, potser. Després n'hi ha una bona colla que els segueixo (potser sense tantes presses) però m'agrada passar-hi a veure què diuen, si no el mateix dia que actualitzen sí quan trobo el moment.
El tema dels comentaris és complicat. Jo tinc moltíssims blogs que vaig seguint regularment i al final, he de fer una mica de tria respecte a quins comento i quins no. Llegir-los els llegeixo gairebé tots, però llavors, d'aquest grup més ampli de blogs que vaig seguint pausadament vaig fent tria segons si el tema tractat m'ha agradat molt o no tant. Si no, literalment, no tinc temps per a fer res més.
Sap greu, però s'ha de fer una mica de tria si no vols acabar absorbit pel món blogaire, que té un potencial enorme!
D'entre els que segueixo incondicionalment, a més, curiosament són ben diferents, des de ben reflexius a aquells que tenen un enginy i un humor per a fer-me riure espectacular (n'hi ha que podrien publicar els posts en un llibre i triomfarien).
Molt bon cap de setmana!
Jo tampoc parlaria de "devoció" perquè aquesta paraula implica una relació a dos nivells que no m'agradaria viure a la Catosfera (ni en un sentit ni en l'altre), entenc però que la utilitzes per parlar dels "blogs que no puc deixar de visitar quan em connecto" i d'aquests és clar que en tinc.
ResponEliminaL'altre dia en un comentari al meu blog, la MAIA del Planeta Clàudia em deia que encara que feia dies que no escrivia, no dubtés que em seguia igual i va afegir "no em salto a ningú de la blog-colla". La meva resposta va ser: "No pateixis que sé que els de la blog-colla sempre hi sou". I aquesta blog-colla són els imprescindibles, una sèrie de blogs que no em perdo mai encara que n'hi ha que els comento gairebé cada post (i no per obligació sinó perquè m'agrada fer-ho) i n'hi ha que només comento de tant en tant (perquè és la manera de dir que hi ets), i entre aquests dos extrems hi ha aquesta reciprocitat que per mi és necessària en qualsevol relació. Si la reciprocitat és nul·la no hi pot haver relació.
M'ha agradat molt la idea dels "cercles concèntrics" que explica l'ASSUMPTA perquè jo també ho veig així, és una mica allò dels amics, els coneguts i els saludats. I, ja que ens demanes que els comptem, doncs en el "primer cercle" jo en tinc una desena, en números rodons.
Avui ja he tingut més vista i he comentat al blog de la Maira. Aprofito per dir, ara que ella no em sent, perquè no se li pugi l'ego, que aquest blog feia falta. Si no existia, s'havia de crear. I per sort, s'ha creat. No vegis com xal·lo.
ResponEliminaNo sabria dir si és qüestió de devoció o potser de fidelitat o és simplement una dèria....hi ha blogs que d'alguna manera em són imprescindibles i no et sabria dir si són pels blocs mateixos o per les persones que els escriuen...
ResponEliminaM'agrada fer una ullada i entrar a casa de desconeguts, per descobrir coses que t'agraden i deixant comentaris els obres la porta de casa teva.
ResponEliminaMaira, és difícil dir un número. Sempre hi ha blogs que esns captiven i els mostrem la nostra fidelitat als comentaris si podem i tenim temps, que això va a temporades. Quan el temps ens furta aquest plaer de poder gaudir de tots els blocs que voldríem, fem la lectura d'una sentada i llegim tot el que teníem pendent. Aleshores resulta impossible comentar en cada post, perqquè ens ha passat el mateix en tots els altres blocs que visitem.
ResponEliminaJo arribe a trobar-me mal quan no ho puc fer i pense que he fallat, que no he pogut entrar i fins que no trobe el moment, no descanse!!!
M'agrada que els companys blocaires sàpiguen que els he llegit i la millor manera, sempre és deixar-li el vist i plau.
Abraçades Maira
faig un copia i enganxa del bloc de la Maira..
ResponEliminaem resulta difícil unificar criteris en això de la devoció... potser els blogs que tinc ganes d'anar tan aviat com publiquen són els blogs d'aquells amb qui crec que connecto, d'aquells que com a persones em fa l'efecte que m'hi entendria..
els blocs que m'és més fàcil comentar solen ser els que debaten pros i contres d'alguna idea perquè l'objectiu del post és precisament dialogar..
hi ha blogs que m'agraden però que a vegades no sé què comentar, llavors només si tens complicitat amb aquell blocaire els comentaris poden prendre un caire divertit i lúdic força interessant.
Diria que potser són l'empatia i la simpatia pel que seria més devota..
Tu parles de devoció quan visites i comentes un blog malgrat l'autor del blog en qüestió no et correspon d'igual manera! bo!
ResponEliminaAcostumo a visitar diàriament entre 15 i 20 blogs (més o menys) i d'aquests, 10 o més són sempre els mateixos i em sé l'adreça de memòria. Entenc que si no comento no saben que hi he passat. Entenc que si no me'n faig seguidora potser no em visitaran mai. M'és igual. Moltes vegades l'únic objectiu de llegir-los és el propi gaudi en la lectura. Res més.
Des de petita sempre m'ha agradat llegir i escriure. Vaig començar a llegir blogs en una època en què no aconseguia acabar cap dels llibres que començava. Tots els acabava deixant a mitges. Però no volia deixar de llegir. :) Aleshores dins l'ordinador vaig trobar un blog, em va agradar el que hi deia i el vaig guardar a "favoritos", al mateix lloc on guardo totes les pàgines que trobo interessants: diccionaris, servei metereològic, etc. L'endemà hi vaig tornar i com que no havia escrit res de nou vaig llegir un post més vell i així he continuat fent fins llavors.
M'encanten tots els comentaris per a mi. Per escriure és més difícil. Per fer una entrada de blog porta molt de temps al traductor:) .. Abraçades!
ResponEliminaJo no parlaria de devocions però estic d'acord amb la teoria dels cercles concèntrics que ha exposat l'Assumpta. En el meu cas, concretament, al centre hi ha un sol blog, un blog que considere especial, perquè m'agrada el blog, perquè m'agrada la persona que hi ha al darrere i perquè crec que ens aglutina a molts i moltes blocaires. Després, en el primer cercle, el més pròxim al centre i, per tant, el més petit, hi ha uns quants blogs que em són més propers i estimats, segurament per la sensibilitat que en traspuen els escrits (i les fotografies), cosa que fa que em senta més pròxima a aquestes persones. I no són sempre persones que em comenten tothora, en uns casos sí i en altres no, però sí que em comenten sovint o de tant en tant; això sí, tant si em comenten com si no, note que hi són. Després vindrien altres cercles successius de blogs que visite sempre que actualitzen perquè m'agraden o perquè hi trobe qualitat o perquè hi aprenc..., i a poc a poc anem arribant a cercles més allunyats, de blogs que visite quan puc (a la columna del costat tinc 89 blogs que solc visitar), quan el temps que tinc disponible m'ho permet, però no sempre (si no tinc més temps seleccione), perquè no m'hi sent especialment unida si bé tampoc no vull deslligar-me'n ja que també en aquests blogs puc trobar coses interessants. Supose que deu haver-hi una certa reciprocitat, ja que aquests blogs dels cercles més allunyats no em deixen comentaris mai o quasi mai. Però de vegades vénen a visitar-me encara que no deixen cap comentari. També em crida l'atenció que hi ha algun blog que jo visite i, de tant en tant, comente i que, tanmateix, no em comenta mai i em fa la impressió que ni tan sols passa pel meu blog mai, tot i que té costum de deixar comentaris en altres blogs i que per la temàtica podria haver-hi afinitat amb el meu... En fi, en aquest univers virtual i blocaire hi ha tota una casuística que, si més no, és curiosa.
ResponEliminaJoan, m'agrada molt com ho expliques i sobretot aquest final, tan conegut pels blocaires que bloquegem amb plaer de saber-nos, saber que hi som i que cadascú va deixant petites petjades, a mi també em dóna benestar. Clar que potser és millor com ho dius tu "Sembla que el món és un bon lloc".
ResponEliminaAssumpta, m'has contestat molt bé. Això dels cercles concèntrics és tota una troballa. M'agrada molt la idea (com a la Maira) Les meves xifres no serien molt diferents de les teves, em sembla... Moltes gràcies per explicar-ho tan bé. Sempre que penso en si val la pena plantejat un tema o no, em trobo que els vostres comentaris realment si que valen la pena.
Josep Manel, a vegades hi ha distàncies que es transiten en un moment, tot és qüestió de saber-les mesurar prou bé... i sobretot que cap distància no trenqui cap fil, filador. :)
ResponEliminaXexu, l'altre dia a la Maira se li van esborrar totes les respostes allà al seu blog. Ara ho intento jo aquí! :) Deia que si que m'he trobat en el cas que esmentes preguntat-me per què continuo comentant algun blog que ja no m'agrada tant com m'agradava i que a més a més no hi ha cap intercanvi... a vegades tot i la pregunta segueixo comentant, a vegades la pregunta em fa que baixi la freqüència. A vegades el record d'allò que t'agradava o t'atreia més del blog, fa que continuis buscant-ho. Però aquests no són
els de la devoció (i ja em va bé aquesta paraula simbòlicament). Els de la devoció són aquells que no me n'aniria mai (ep! de moment, que tots canviem) I m'agrada l'exemple de Murakami... a mi tampoc em llegeix, fixa't tu! ;) I els motius sí, sí la persona et pot caure bé, pe`ro si no et correspon gens jo crec que serà més per criteris estètics que per altra cosa. Si la persona et correspon, aleshores pot ser un motiu molt important per llegir-la.
Porquet, m'estic desordenant, ara que me n'adono... jo també en tinc uns quants dels que hi vaig corrents sempre, podrien ser 7 o 8, també, i uns altres tants que potser no amb tanta pressa, però que no em perdo un post.
ResponEliminaMc, he seguit la paraula "devoció" perquè em va fer gràcia quan la va dir en XeXu. I no em plantejava pas cap diferència de nivell entre uns i altres... però ja que ho dius, aclariré que si bé no hi ha diferència de nivell entre les persones, si que n'hi trobo respecte al nivell del que fan. Hi ha blogs que fan alguna cosa tant ben feta: poesia, fotografia, enigmes, comentaris de llibres, el que sigui... que en aquest aspecte si que em donen 40 voltes i per tant pot sorgir una certa devoció. Llegir-los amb una certa pressa i avidesa. No sé si es dóna el cas d'una reciprocitat nul·la entre els blogs que jo visito, nul·la potser no, però molt a mínims sí i si el blog m'agrada molt llegeixo i comento malgrat tot. Ara, per gaudir del tot, els de la blog-colla, que sabem que hi som sempre, comentem o no, per a mi això és el millor nivell. Que per a mi inclou ben bé un parell de cercles dels de l'Assumpta.
Elfri, doncs aquests imprescindibles són (suposo) els que ens sonen vida per seguir enganxats aquí.
ResponEliminaIntercanvi, doncs, Montse!
Iris, ami també m'agrada molt l'intercanvi, quan desconnecto uns dies, realment em sap greu de no poder estar al corrent dels amics i dels seus blogs.
lolita, empatia, simpatia, complicitats... són paraules importants en tots els lligams, en aquests també! No sé si en traurem l'entrellat de tot plegat... però ja veus que la Maira s'hi esforça. Si tens alguna idea de post o de tema, no dubtis en proposar-lo, la Maira i jo estarem encantades... si no fos per tu, no seríem en aquest sarau. :)
Filadora... Llegir blogs, com qui llegeix un llibre, sense esperar reciprocitats, per què no? és una opció, però mai no és l'única. Sempre hi ha algú que ens torna atenció, simpatia, afecte...
Merike, ho sabem i valorem molt el teu esforç, he estat una mica desconnectada... tornaré del tot quan agafi el ritme.
ResponEliminaNoves Flors, m'agrada molt una de les teves frases "tant si em comenten com si no, note que hi són" no sé com ho fem, però és cert, a mi també em passa. Jo sóc comentadora, però si algun cop no comento, sempre em sembla que (si és algú de la blog-colla) sabrà igualment que l'he llegit. M'agrada saber que hi som, que joi hi sóc i llegeixo els amics i que els amics hi són i em llegeixen, els més llunyans, que jo també llegeixo quan puc, a vegades no comento per qüestió de temps, i perquè no em sento amb cap necessitat de reciprocitat, perquè és més important en aquests casos) el blog que la persona. En canvi en altres casos queda ben equilibrat el blog i la persona, tot és important, i en altre, l'important és la persona.