Inspirat, (dibuix i poema) d'un post de la Teresa
Com una lluna
amb disfressa de núvol
sol en cotó fluix
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un sol que sembla una lluna... Aquesta imatge, no sé per què, em fa pensar en la tardor... i m'agrada! :-)
ResponEliminaCom un Platero
ResponEliminaa dalt del cel
de cotó-fluix ...
Bona nit Carme.
Molt bonic Carme! Sí senyora! Has descrit perfectament aquell sol emboirat. M'agrada (com gairebé sempre!)
ResponEliminaSol emboirat
ResponEliminadisfressat de nit clara.
Com si fos lluna.
Lluna mandrosa,
ResponEliminasota llençols de núvols,
desperta el Sol.
La boira aconsegueix fer-lo perdre llum, però la imatge que li crea és irreal i molt bonica.
ResponEliminaEn sap molt de transformar i fer-nos mirar d'una altra manera, la boira. És la deessa de l'oníric.
I la lluna
ResponEliminacom un núvol,
un esquitx de llibertat.
Boira que difumina però que de vegades ens fa veure les coses més clares...
ResponEliminaAquests són els dies que m'agraden. Els dies de cel sense blau. (encara que una mica de sol de tant en tant no fa mal a ningú).
ResponEliminaFins aviat. Bon dibuix.
però en surt radiant i valent...escalfant-nos les espatlles
ResponEliminaCotó de lluna
ResponEliminaallibera les branques
de la foscúria.
Sabem que hi ets, caliu,
ResponEliminaamagat en boira blana.
Grisor t'amaga.
.............. Anton.
i mentre el sol s'abalteix entre el cotó, la lluna se'n va al carnaval!
ResponEliminaAssumpta, potse tens raó, ho sembla una mica, la tardor.
ResponEliminaBona nit, Pere! Gràcies!
Gràcies, a tu també, porquet.
Moltes gràcies, Fanalet, m'agrada molt "disfressat de nit clara"
Montse, molt bonic! Complicitats entre ells... :)
La boira sempre suggeridora de moltes coses, Pilar.
Jordi, m'has fet imaginar una lluna petita, com un parèntesi i que surt i entra a quan vol... :)
Maria, com que no veiem gairebé res... allò més proper ho veiem més clar... :)
Gràcies Quadern... hi ha d'haver dies de tot... sempre. Si el temps fos com més ens agrada, segurament deixaria d'agradar-nos tant. O al menys no ho valoraríem igual.
I sempre en surt, Garbí!
Gràcies, Noves Flors!
Anton, un cop més, gràcies pels teus versor...
Joan, :) m'ha agradat...
Fa venir com una micona de fred i ara que surto d'una grip millor sol solet que escalfi, Carme! Millor! Bonic però trist... :(
ResponEliminafins i tot el sol necessita disfressar-se de tant en tant
ResponEliminaoh, m'ha agradat molt. Ben curiós!
ResponEliminaÉs com si el sol s'hagués posat unes ulleres fumades i ens estigués explicant el paisatge que ell mateix s'imagina que veiem a través dels seus ulls.
ResponEliminaUna abraçada.
Cuida't molt Anna, que de solet aquests dies prou que n'ha fet!
ResponEliminaAlba, potser sí... que tos o necessitem :)
Gràcies, Khalina!
Galionar, que bonic, li has donat la volta!