divendres, 1 d’abril de 2011

Sol emboirat

Inspirat,  (dibuix  i poema)   d'un post  de la  Teresa


Com una lluna

amb disfressa de núvol

sol en cotó fluix

19 comentaris:

  1. Un sol que sembla una lluna... Aquesta imatge, no sé per què, em fa pensar en la tardor... i m'agrada! :-)

    ResponElimina
  2. Com un Platero
    a dalt del cel
    de cotó-fluix ...

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  3. Molt bonic Carme! Sí senyora! Has descrit perfectament aquell sol emboirat. M'agrada (com gairebé sempre!)

    ResponElimina
  4. Sol emboirat
    disfressat de nit clara.
    Com si fos lluna.

    ResponElimina
  5. Lluna mandrosa,
    sota llençols de núvols,
    desperta el Sol.

    ResponElimina
  6. La boira aconsegueix fer-lo perdre llum, però la imatge que li crea és irreal i molt bonica.
    En sap molt de transformar i fer-nos mirar d'una altra manera, la boira. És la deessa de l'oníric.

    ResponElimina
  7. I la lluna
    com un núvol,
    un esquitx de llibertat.

    ResponElimina
  8. Boira que difumina però que de vegades ens fa veure les coses més clares...

    ResponElimina
  9. Aquests són els dies que m'agraden. Els dies de cel sense blau. (encara que una mica de sol de tant en tant no fa mal a ningú).
    Fins aviat. Bon dibuix.

    ResponElimina
  10. però en surt radiant i valent...escalfant-nos les espatlles

    ResponElimina
  11. Cotó de lluna
    allibera les branques
    de la foscúria.

    ResponElimina
  12. Sabem que hi ets, caliu,
    amagat en boira blana.
    Grisor t'amaga.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  13. i mentre el sol s'abalteix entre el cotó, la lluna se'n va al carnaval!

    ResponElimina
  14. Assumpta, potse tens raó, ho sembla una mica, la tardor.


    Bona nit, Pere! Gràcies!

    Gràcies, a tu també, porquet.

    Moltes gràcies, Fanalet, m'agrada molt "disfressat de nit clara"

    Montse, molt bonic! Complicitats entre ells... :)

    La boira sempre suggeridora de moltes coses, Pilar.

    Jordi, m'has fet imaginar una lluna petita, com un parèntesi i que surt i entra a quan vol... :)

    Maria, com que no veiem gairebé res... allò més proper ho veiem més clar... :)

    Gràcies Quadern... hi ha d'haver dies de tot... sempre. Si el temps fos com més ens agrada, segurament deixaria d'agradar-nos tant. O al menys no ho valoraríem igual.

    I sempre en surt, Garbí!

    Gràcies, Noves Flors!

    Anton, un cop més, gràcies pels teus versor...

    Joan, :) m'ha agradat...

    ResponElimina
  15. Fa venir com una micona de fred i ara que surto d'una grip millor sol solet que escalfi, Carme! Millor! Bonic però trist... :(

    ResponElimina
  16. fins i tot el sol necessita disfressar-se de tant en tant

    ResponElimina
  17. oh, m'ha agradat molt. Ben curiós!

    ResponElimina
  18. És com si el sol s'hagués posat unes ulleres fumades i ens estigués explicant el paisatge que ell mateix s'imagina que veiem a través dels seus ulls.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  19. Cuida't molt Anna, que de solet aquests dies prou que n'ha fet!

    Alba, potser sí... que tos o necessitem :)

    Gràcies, Khalina!

    Galionar, que bonic, li has donat la volta!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari