El castell de Puilaurens, el vam visitar la tarda del mateix dia que havíem visitat les gorges de Galamus. És per la mateixa zona. La visita comença amb un recorregut botànic, pel mig del bosc, els arbres i els arbusts amb uns rètols per a identificar-los. Com que a mi m'agraden aquestes coses ja vaig començar a passar-m'ho bé i a descobrir algunes paraules franceses que havia sentit en alguna cançó o en algun poema. Per exemple vaig saber que Chèvrefeuille, que em sonava molt i molt, és mareselva o lligabosc.
La pujada al castell és agradable amb molt bona vista. El Canigó per la part que no el tenim acostumat, molt més nevat a la seva vessant Nord.
I la fortalesa és gran i espectacular, penjada allà dalt. Un web amb fotos.
Boniques excursions estàs fent darrerament... i a nosaltres ens arriben els dibuixos, que, segons ens tens acostumats, són gairebé rèpliques de la realitat...
ResponEliminaPreciós, ens fas venir ganes d'anar-hi.
ResponEliminaQuè maco!
ResponEliminaM'ha vingut al cap una ruta de castells que vam fer a la Vall de la Loire, fa un parell d'estius. Impressiona l'estampa dels que estan ben conservats. Aquest deu sobtar molt, penjat a sobre d'un bosc botànic. En els dibuixos el castell sembla una preuada flor que sobresurt del bosc. Una fantàstica perspectiva i la combinació de colors apagats amb el sostre d'un blau resplendent, et conviden a endinsar-t'hi.
ResponEliminaM'has fet venir bons records a la ment amb el teu dibuix i les teves paraules. I vam ser fa molt de temps i ens va agradar
ResponEliminaUna excursió inobidable, devia ser; i preciosa, amb aquest castell i les muntanyes com el Canigó a l'abast d'una ullada... Segor que et devies omplir d'energia per a una bona temporada. Enveja sana!
ResponEliminaUna abraçada!
Non'he fet gaires, Noves Flors, però les que he fet són molt boniques!
ResponEliminaDoncs apa, Montse no és pas massa lluny!
Elfri, maco, maco...
Pilar, nosaltres ens hem quedat encallats als dels càtars... però als del Loira, també tenim ganes d'anar-hi.
Mireia, per tu un record, m'alegro que sigui un record bonic. :)
Galionar, tens raó, cada sortida és una carregada de piles! ;)
Es nota que ho has passat bé en aquest viatge. Me'n alegre.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaM'agraden molt aquests reportatges teus, tan frescos i naturals i il·lustrats per tu. No trobo a faltar gens cap fotografia. Frueïxo amb la teva visió del que expliques.
Un petó!
Amb fas que viatgem un poc tots. És una zona encisadora.
ResponEliminaSalut i Terra
Ja fa un parell d'anys que vaig anar de vacances al País Càtar del sud de França i amb aquests posts m'has recordat el molt que em va agradar aquella zona. :-))
ResponEliminaCarme, definitivament m'has fet apuntar aquest lloc com a un dels propers destins turístics!
ResponEliminaI com que, la meva manera d'entendre el món és a base de caminar, ja m'he buscat una bona ruta per a fer a peu a les Gorges de Galamus... ho tinc tot preparat, només manca trobar els dies!
una bonica escapada...
ResponEliminai tu li fas mes encara !
Sí, Jpmerch, va estar molt bé!
ResponEliminaGràcies, Glòria, jo a vegades penso que sí, que quan es tracta d'indrets, us aniria molt millor una foto, però malgrat aquest pensament, segueixo amb els dibuixos. :)
Sí que ho és Francesc!
Mc, sempre és bonic recordar indrets coneguts.
Porquet, tu no perds pas el temps, eh? Doncs ja m'agradaria que m'expliquessis la ruta, quan hi vagis. :) Estic segura que no et decebrà.
sargantana, gràcies guapa i un petonet!