Algú va veure, aquest dissabte, l'espectacle de les muntanyes i boscos de pins fumejant de polen?
A mig matí, vora el Montseny, des del cotxe, semblava una boirina groguenca, i ens hi vam anar fixant, aquí i allà, feia aire, però tampoc molt vent. Primer el vam veure aixecar-se de les muntanyes més a l'horitzó, de totes, sense excepció i després de damunt dels pins que teníem al costat de la carretera. Em vaig recordar de les al·lèrgies primaverals de tanta gent... si és que allò que em semblava més estrany és que quedi encara algú, com jo, a qui tot això no afecti. A mi em va semblar espectacularment bonic.
Aquest cop sí que em va saber greu no saber-ho fotografiar!
PD: A vegades sóc tant horrorosament normal! Vull dir per no saber fer fotos... perquè jo crec que hi ha la gent que saben fer fotografies i la gent normal que no en sabem. ;)
Aquest cop sí que em va saber greu no saber-ho fotografiar!
PD: A vegades sóc tant horrorosament normal! Vull dir per no saber fer fotos... perquè jo crec que hi ha la gent que saben fer fotografies i la gent normal que no en sabem. ;)
Fumejant pol·len, tu ho has dit! És com abocar-te a una xemeneia i respirar amb la boca oberta! Nooooo, això sí que no m'agrada de la primavera!
ResponEliminaAcí, l'únic que es veu fumejant és la gent que s'aplega a les portes dels bars, des que van prohibir fumar-hi.
ResponEliminaAquí un altre que encara no té al·lergies primaverals! Però això t'anava a dir, la imatge devia ser espectacular, però hi havia d'haver una mà de gent contenta...
ResponEliminaNo ho dius bé això, tan meravellosament normal, volies dir.
Uff, doncs aquí una que sí que pateix al màxim les al·lèrgies de tots els pòlens, de tots els bitxos de la pols i similars, i a més amb totes les seves manifestacions. I mira que m'agrada, sortir a la muntanya!
ResponEliminaCarme, potser no saps fotografiar amb la càmera, però ho saps fer de meravella a travès dels teus dibuixos.
Una abraçada!
No vaig veure la pluja de pol·len. Encara no sé quina és la meva al·lèrgia, ni si tan sols en tinc alguna (que segurament que sí). Jo tampoc no en sé de fotografia amb imatges. Al meu poble hi havia un fotograf que una vegada va anar a retratar un difunt... i li va sortir bellugat...
ResponEliminaDes del far amb sol.
onatge
Jo tampoc tinc al·lèrgies primaverals, estic de sort!!
ResponEliminaI no vaig veure fumejar el pol·len perquè... de l'asfalt i el ciment no... no en fumeja ;-))
Vols dir que si agafes una càmera i fas "clic" no et surt una foto? Avui en dia amb les digitals, que en pots fer cinquanta fins que una et quedi bé, jo crec que t'hauries d'animar ;-) No vull dir que et quedin com en Barbollaire, Fanal Blau o la Montse... però tampoc cal tant, dona... amb que et quedin acceptables és suficient :-)
Ostreeeees, Onatge!! hahahaha què fort això del mort bellugat!! :-DD
agh! només imaginar-m'ho ja corro a prendre'm un antihistamínic, que sempre n'he de dur al damunt, znif. I per les fotografies no pateixis, avui dia fins i tot una fotògrafa tan toixa com servidora, amb una bona càmera, pot passar per decent. Allò del ruc i la flauta, vaja ;)
ResponEliminaMira que m'agrada poc la paraula "normal", jo procure desterrar-la, perquè en aquest cas jo també puc dir que hi ha la gent que sap dibuixar i pintar aquarel·les, i col·leccionar-les, i la gent normal, com jo, que no en sabem gens però gens ;).
ResponEliminaBé, jo tinc un bosc de pins al costat de casa i em vaig passar tota la setmana passada escombrant els balcons, jardí, netejant el cotxe... tot era cobert de pols (pol·len), però cada any em passa el mateix quan arriba el març!
ResponEliminaI, Carme, per sort, ets "horrorosament normal", què seria de la resta de la humanitat???? eh??? Ara, jo tampoc sé fer fotos però les faig, prefereixo que siguin meves, em quedo més tranquil·la malgrat la vulgaritat! ( i preferiria saber dibuixar, i tant!)
En això de les fotografies, no pateixis, Carme. Més malament que jo...
ResponEliminaTal i com ho has dibuixat i explicat..perque vols una fotografia??
ResponEliminaun peto
Trobo que la fotopintura i la fotoescriptura t'han quedat prou bé.
ResponEliminaImagino el polen viatjant en l'aire, com un bàndol d'ocells. Per aquí hi ha una flor que deixa anar unes partícules blanques, microscòpiques i sembla que nevi. No em perdo l'espectacle, tot i que acabi amb els ulls ben vermells i irritats.
Tot té el seu inconvenient.
Pel que fa a les fotografies, avui dia no es necessita deixar de ser "normal" per fer-les. Les màquines de retratar les fan pràcticament soles.
Haig de confesar-te, però, que no sóc gaire normal.
Petons!
D'això en diuen "un guiño"!
ResponEliminaJo de "normal" ben poc que em queda...però mira...m'hauria agradat molt veure la boirina groguenca.
Encara t'hi animaràs a fer fotos!
:)
Paraula de comprovació: trecol
m'agrada molt el dibuix... els arbres t'han quedat genials!
ResponEliminaNo som normals, som llestos: que les facin els altres, nosaltres en dibuixarem el resultat!
ResponElimina*Sànset*
Jo tapoc vaig veure la pluja de pol·len. Trobo la primavera feta i m'he perdut la seva manifestació suprema.
ResponEliminaCarme, tu no necessites saber fet fotografies. Tu, dibuixa. No podries pintar el teu record d'aquella pluja?
Un petó!
Porquet, tens al·lèrgia?
ResponEliminaJpmerch, aquest fum per a mi és molt pitjor!
XeXu, gràcies maco, ets un encant!
Gràcies Galionar!
Onatge, no era pluja... no es veia baixar el polen, es veia pujar, suposo que finalment acabava baixant i convertint-se en aquesta pols groga que molt s coneixem tan bé... Je, je, je,... el mort bellugat...
Assumpta, potser sí, però crec que ja no puc ficar més afeccions ni hobbys a la meva vida, no hi caben.
Clídice, uf! si ho arribes a veure! Algun cop ho provo, no et pensis... això de les fotos.
Noves flors, és que és una broma i un guinyo amb la fanalet... a mi tampoc m'agrada la paraula normal, però... la vaig dir.
Cèlia, a casa meva, també cada any tenim la invasió de pols groga per tot arreu... i malgrat que visc a tocar dels pins mai no havia vist el polen pujar cap amunt com si fos fum...
No pateixo, Jordi, simplement no en faig...:)
Gràcies, sargantana! M'animes, veus?
Pilar... m'has fet riure amb això que no ets gaire normal, segurament jo tampoc... però la expressió em va sortir així.
Fanaleta, un guinyo que no vaig saber evitar, pensava que t'agradaria la pols groga i pensava que segur que la sabries caçar per a poder-la compartir.
Gràcies, lolita.
Sànset, ooooh! quina ilu que em diguis això! Gràcies!
No era pluja, Glòria, era fum... anava amunt, amunt.