D'una foto de la Pilar
Si n'eren tres les tulipes
que guardaven una escala.
Cada dia vigilaven
qui pujava i qui baixava.
I si no deien paraules
somriures grocs regalaven.
La princesa quan passava
un, o bé dos, se'n quedava
i així sempre n'hi sobraven
per sembrar en una altra casa.
precisament -i no m'ho invento (la Utnoa en pot ser testimoni)- al roser de la finestra estan sortint tres flors ben grogues. Igual els recito alguna cosa...
ResponElimina*Sànset*
fins i tot els plaers s'han de dosificar.
ResponEliminaun dibuix encantador...
Un conte poema, tendre i bonic.
ResponEliminai amb el que es veu....potser que millor moltes vegades no parlessin.
ResponEliminaM'agrada aquest conte poesia de les tres tulipes...
ResponEliminaTot i que visc en un pis, que passen per casa que els faré un lloguet vora la finestra.
ResponEliminaSalut i Terra
com diu sargantana (i el poema) els plaers són més duradors si es dosifiquen. La virtut rau en la moderació.
ResponEliminaAquest cap de setmana he vist com unes tulipes roges s'han obert d'un dia per l'altre. Espectacular!
ResponEliminaTres somriures, tres petons i una abraçada molt forta, princesa.
ResponEliminaLa teva màgia les mantindrà sempre plenes de llum.
Gràcies.
Si passo per aquesta escala, també em regalaran un somriure? ;-)
ResponEliminaLa creativitat que escampes entre paraules i pixels pintats, fa que em passegi sovint per aquí. Llàstima que les hores no siguin més llargues per assaborir-o millor
ResponEliminaSànset recita aquest poema... je, je, je... els somriures grocs ja els tens assegurats.
ResponEliminagràcies, sargantana!
M'alegro que t'agradi, Montse!
Garbí, a vegades els somriures poden ser millors.
GRàcies, Elfri
Francesc, segur que guardar una finestra els semblaria tan o més interessant que guardar una escala. :)
Joan, les flors m'inspiren moderació sempre. Tot i que elles a vegades esclaten com a boges!
Porquet, si que ho és!
Pilar, gràcies a tu i tres petonets de tornada.
Assumpta, també, segur!
Mª Antònia, ja saps que manllevo creativitat allà on la trobo... també al teu bloc, gràcies!