dijous, 7 d’abril de 2011

Petúnia pallasso


Ella  em va dir  que em regalava  un sol i un pallasso.

El sol  encara no l'he  dibuixat,  però  el pallasso vergonyós abaixa  el cap, i espera  pacient  que  li robi  els  colors  per  portar-los  amunt  i avall  de la catosfera.  No,  molt  tímid  no és,  se  li escapa el riure  per sota  el nas,  mentre  llueix  amb  orgull  els seus  colors  alegres  i riallers.  

7 comentaris:

  1. Doncs, sia benvingut a aquesta pisata de bytes que conforma el circ de la vida.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. Què seria de la primavera sense aquests somriures sota el nas?

    ResponElimina
  3. Petúnia que , curiosa, mira a través de la finestra el peix pallasso que fa el número de Houdini.

    ResponElimina
  4. la petúnia pallasso... m'encanta Carmeta! és ben bé això, la imaginació al poder... a casa teva es fa real! muaks amb nas vermell!

    ResponElimina
  5. Com m'hauria agradat conèixer aquests pallassos quan els que anava a veure al circ i em feien por...Potser es donaven massa bofetades, i tot i que després vaig saber que eren de mentida jo les sentia reals. Sort del pallasso que udolava, que em va reconciliar amb tots ells...Potser és perquè es disfressava i cantava i un nen li va regalar un xumet.
    Un somriure encisador, Carme.
    Petons.

    ResponElimina
  6. Doncs fora timideses! I vull veure un somriure d'orella a orella!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari