Aquest era un post sense paraules, involuntàriament se m'ha penjat inacabat.
Ara hi poso les de la Cèlia
Carrer emmarcat
per la nova primavera.
Una glicina!
......................................Cèlia
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Bona vesprada, Carme.
ResponEliminaAmb glicina i tot.
Autèntic.
Com cada any al teu bloc i, per tant, a les nostres vides, la primavera entra amb molta força a la teva col·lecció fantàstica de moments: carrers, finestres, pol·len, cabanes, coloms, pous, petúnies... quin doll d'instants i poemes!
ResponEliminaI aquest carrer emmarcat per la glicina és un poema per ell mateix!
Carrer emmarcat
per la nova primavera.
Una glicina!
Quin delicat color, el de les glicines. Fins i tot el nom m'agrada: glicina.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaConfesse la meva ignorància: no sé què és la glicina; ara ja supose que és una planta enfiladissa, no?
ResponEliminaSalut i Terra
A mi em tenen el cor robat!
ResponEliminaBon vespre o bona nit, ja , Jordi!
ResponEliminaSe m'ha colat el post per acabar, Cèlia, sense paraules, però per un dia també està bé! Hi posaré les teves!
A mi també m'agrada molt el nom, Noves Flors i ara estan precioses.
Francesc, doncs per aquí tant la setmana passada com aquesta, tot n'és ple i estan precioses. Flors liles que pengen en ramells. Ara han començat els lilàs que fan la flor en un ramell també, però dreta cap amunt, les glicines cauen avall.
Fanal blau, és que estan... hi ha cada pèrgola farcida de glicina, que és una meravella.
Carrer de llum i ombra, i ara amb Transparència...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
un apunt a dues mans....que ha quedat la mar de bé.
ResponEliminaNo es podia escollir un marc més bonic que aquest per un carrer. Quina sort, qui pugui passejar-hi...!
ResponEliminaUna abraçada.
avui he apres tambe el que es una glicina
ResponEliminagracies
pero si fa ombra..no val
jijijij
Em sona de veure-la penjada en alguna caseta però no sabia que es deia glicina^-^.
ResponEliminaEn aquest carrer...
ResponEliminal'estima,
la flor de la vida,
el sol de la poesia.
La glicina desmaiada,
ResponEliminate enveja del gesamí
i deixa anar olor a lila
al voltant del meu jardí.
Gràcies Carme.
Ja queda bé, ja. Val la pena perdre una estona per un carrer així.
ResponElimina*Sànset*
La natura capritxosa construeix un arc, unint façanes.
ResponEliminaQuin carrer més rebonic!
Si les flors engalanen els carrers, potser aquest món resultarà una mica més afable!
ResponEliminaA mi també em passa alguna vegada, el dit és molt ràpid!
ResponEliminaPerò m'encanta quan ens ajudem els uns als altres i ens enviem paraules-poemes!