dimecres, 6 d’abril de 2011

La nit al desert de la Marta

 
D'una  foto de la Marta  de Més  enllà

Buscar  l'autenticitat  i trobar-nos  a nosaltres mateixos  passant una  nit  al desert.
La  Marta  ho explicava i  me'n feia venir  ganes. 
Però  mentre no anem al desert,  no podríem començar  a buscar-nos de veritat?


18 comentaris:

  1. Em pregunte si tenim temps i tranquil·litat suficient...
    El cel del dibuix, preciós.

    ResponElimina
  2. Jo ja el vaig passar el desert....almenys crec que ja l'he passat...tranquil·litat m'inspira el teu dibuix

    ResponElimina
  3. segurament Carme
    feina feta....

    un bes

    ResponElimina
  4. es aconsellable fer-ho, cal fer-ho.

    ResponElimina
  5. Noves Flors, doncs això, que l'hauríem de buscar...jo sóc de les que crec que tenim temps pel que volem tenir-lo. :) Gràcies!

    Gràcies, Elfri!

    Jordi, el podríem interioritzar...

    sargantana, tot és posar-s'hi...

    garbí, m'agrada que també ho pensis.

    ResponElimina
  6. Jo també penso com Novesflors, i també m'agrada molt el teu dibuix.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Hi ha qui té por de buscar-se. I si quan ens trobem no ens reconeixem...? Hi deu haver algú que de tan amagat seria impossible trobar-se...

    Des del far no sé si soc jo...
    onatge

    ResponElimina
  8. En realitat no cal anar gaire lluny, hi ha moments i llocs que la ciutat és un gran desert ( fins i tot a les aglomeracions)

    ResponElimina
  9. Vaig llegir un llibre boníssim de Mary Westmacott sobre això... boníssim...

    ResponElimina
  10. Hi ha vides que són com un desert ... i la travessa és llarga i penosa.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  11. Tots tenim el nostre desert, només falta treure'ns la por per poder-lo gaudir, sense recança, sense preses, sense falsos oasis, sense por a ser nosaltres mateixos.
    Si la lluna feia el ple, també el feu la nostra pena. (Pere Quart, musicat pel LLach), recordo de memòria. No té res a veure però mirant la lluna m’han vingut les paraules.

    Fins aviat.

    ResponElimina
  12. Aquest desert que has dibuixat pot ser un dels paisatges que ens habiten. L'enorme punt de llum, segur que ens guia.

    ResponElimina
  13. Hi ha qui mira cap endins i troba un desert, però això passa perquè no ha mirat prou bé. No cal que cerqui un jardí, només ha de trobar una flor.
    Un desert, una platja o la muntanya més alta, de poc ens serveix si no hem trobat la nostra flor.
    La meva és un lliri blau.
    Un petonet.

    ResponElimina
  14. Jo no sóc molt partidari dels viatges d'iniciació, per dir-ho d'alguna forma.

    M'agrada molt més la teva reflexió final de mirar de conèixer-nos més sense necessitat de visitar deserts, selves tropicals, muntanyes tibetanes o misèries hindús.

    Molt bona reflexió!

    ResponElimina
  15. Els deserts, els físics, s'han de poder experimentar, sempre hi ha un abans i un després, una experiència realment impactant. Els altres, ves mira, es va fent el que es va podent.

    ResponElimina
  16. Buscant-nos i trobant-nos com estem sempre. Viatjant moments desèrtics, deserts, i boscos frondosos altres vegades.
    El camí, tal volta sigui el que cal anar fent...
    Preciós desert!

    ResponElimina
  17. és preciós el dibuix i la lluna desdibuixada!

    no obstant, em sap greu eh, però jo al desert no hi vaig trobar res de tot això. Si, va ser bonic, diferent, vaig veure estrelles com mai, vaig passar uns bons moments amb els meus companys de viatge, però no vaig descobrir res de trascendent ni res de mi mateixa (segurament em vaig descobrir més el cap de setmana passat que no pas aquella nit del desert). M'és curiós. Potser és el que dius, hem de buscar-nos de veritat allà on estiguem.

    Això si, és una experiència que et recomano, val molt veure-ho i viure-ho.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari