dimecres, 13 d’abril de 2011

Agafat a una estrella


Volia abastar  el cel amb  els dits 
i  va  topar amb un estel acollidor.
No era  molt  segura la seva  posició, 
però encara que  pogués caure
no oblidaria mai que havia tastat una estrella.


                                         



18 comentaris:

  1. Com es pot oblidar que has compartit temps amb una estrella? És d'aquestes coses que no s'obliden.

    ResponElimina
  2. L'estel se li escapà
    el cordill lleuger
    va marxar amunt, amunt...
    No va plorar l'infant.
    Mirava al més enllà
    Dins el seu pensament deia:
    La mare el collirà.
    .............. Anton.

    ResponElimina
  3. I a més d'una que s'haurien d'agafar. Nens i grans.

    ResponElimina
  4. És tan difícil d'aconseguir que, quan passa, realment ha de ser un instant inoblidable. :-)

    ResponElimina
  5. No hi té res a veure, però m'ha recordat l'obra de teatre del Cyrano, amb Flotats de proagonista, en aquella escena del final, quan és a punt de tocar la lluna amb la punta dels dits...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Una experiència meravellosa. Tantes vegades hem caigut de petits i ens hem pelat el genoll sense que hi hagués cap estel al mig... què hi fa un peladet més? :)

    ResponElimina
  7. quin dibuix Carme.. m'encanta té molta plasticitat i és molt bonic.. si a més a més permet tocar un estel.. què més vols?

    ResponElimina
  8. És important arriscar-se...perquè sempre et pots topar amb un estel acollidor!
    Una col·lecció d'abraçades!

    ResponElimina
  9. Agafar un estel, sense sentir por a caure, i que l'estel aculli, deu ser una experiència difícil d'oblidar.

    ResponElimina
  10. El text d'avui sembla que em digui: de vegades, malgrat la inseguretat hem de continuar endavant.
    Gairebé sempre els hi trobo rerafons als teus escrits. :)

    ResponElimina
  11. Jo no voldria res més que volar amb un estel sense por i deixar-me omplir de la seva llum. Quin missatge tan especial que has imaginat!

    ResponElimina
  12. Hola Carme m'agrada la metàfora... Per gaudir d'una nova experiència no sempre ho podem fer des de la seguretat...


    Des del far i les gavines.
    onatge

    ResponElimina
  13. Ja té un record preciós que l'acompanyarà sempre... Que s'agafi fort i... a volar!

    ResponElimina
  14. que maco si ho poguesim fer....
    un peto, carme

    ResponElimina
  15. Que ens convides a dibuixar-nos estels i a bressolar-nos-hi? Alguns estels, amb esforç i il.lusió, es deixen arrossegar fins a terra, arrelen i esdevenen arbres de llum: es fan realitat. És l'art de viure.

    ResponElimina
  16. Llàstima que no més va estar-hi tres dies agafat.

    ResponElimina
  17. Compte, però, que com diu en Marc Parrot "dels núvols no es baixa, dels núvols es cau".

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari