Ben arrapades
a la paret de pedra
baixen escales.
.........................................................Carme
Ditxós del passejant
que troba conhort
Que fantasia entra
i fa sa farrolla
en cap i cor
........................................................ Anton
(No em voldria repetir)
ResponElimina*Sànset*
Bé, bé... seguim descobrint...
ResponEliminaDitxós del passejant
ResponEliminaque troba conhort
Que fantasia entra
i fa sa farrolla
en cap i cor
............ Anton.
Pel que acabe de llegir en el post anterior, i mirant (admirant) els dibuixos teus, puc deduir que és un lloc summament peculiar.
ResponEliminaSaps? Llocs com els que descrius em fan sentir petita i m'agafen ganes d'estirar els braços i girar, amb ganes d'abastar-los. Com deus haver gaudit amb tants contrastos de formes i de colors!
ResponEliminaa veure si m'hi faràs tornar....et passaré la factura de la gasolina
ResponEliminaSànset, no parteixis... la que em repeteixo sóc jo! :)
ResponEliminaI que sigui per molts anys, porquet! Descobrir forever!
Anton, et passo cap amunt! :) gràcies, sempre...
Noves flors, si que ho és, molt, molt especial.
Pilar aquests llocs de la natura tenen una màgia especial que se m'encomana. Em sento petita com tu dius i a la vegada com important per formar part (ni que sigui provisionalment) d'aquest entorn.
Garbí, no em diguis que no vas passar per les escales... je, je, je... és que hi ha dos accessos, el caminet que surt des del Parquing i un altre camí amb escales que surt des de la carretera, una mica més enllà, després del túnel.
Mira que sempre temptes...:)
ResponEliminaAbans o més tard, aniré a descobrir-lo amb els meus ulls! :)
La teva mirada és encantadora!
Aquestes gorgues em serveixen per treure la tensió del partit.
ResponEliminaGràcies.
Doncs ja m'explicaràs quan hi vagis, fanalet!
ResponEliminaMontse, la tensió ha acabat molt bé, avui! :)
Definitivament, caldrà anar-hi! I més si hi ha escales que s'emparren per la muntanya, o caminets misteriosos.
ResponEliminaUna abraçada de bon dia!
M'agrada! Un petó i fins aviat, CARME.
ResponEliminaGalionar, una abraçada, preciosa!
ResponEliminaJordi, un petó per a tu també! :)