De mans petites
finestra enjogassada
somriu quan passo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
On hi ha mans petites, l'alegria està assegurada.
ResponElimina(Carme, acabo d'arribar del teu país; el paisatge, magnífic com sempre. Te n'enviaré una fotografia.)
ocellets i dits menuts
ResponEliminamans petites cor gran
estels pintats i colors
finestra alegre d'esperança
finestra familiar!
realment és una finestra molt alegre
ResponEliminaVerd d'esperança. Una vida hi creix, darrere dels dibuixos.
ResponEliminaGalionar, hem tornat a coincidir, encara que no tan a prop com l'últim cop (o sí, ves a saber!) No
ResponEliminavas pas sopar a Minim's? :) Una abraçada.
Gràcies Elfri!
Khalina, sí em va agradar... jo passava i me la vaig endur!
Pilar, una esperança bonica, créixer amb alegria!
M'encanta la finestra... Imagino les manetes jugant amb les estrelles els ocells les flors i els globus.
ResponEliminaDes del far amb onades petites.
onatge
Una finestra que fa somriure quan passes des del carrer
ResponEliminaPotser el verd de les portes i també els vidres veuen el teu somrís quan passes i s'enjogassen...
ResponEliminaEls temps canvien, abans quan et feien una foto et deien somriu. Ara et diuen: somriu que la Carme et dibuixarà :)
ResponEliminaBonica. A casa tinc dues finestres dibuixades de quan la meva filla era “petita”, la de la seva habitació i, una del menjador plena de mussols fets de “divermagic”. Els colors, quan tens nens a casa, omplen les estances de vida divertida.
ResponEliminaFins aviat.
Per quedar-s'hi bocabadada...:)
ResponEliminaQuina finestra tan maca!! Segur que l'amo o la mestressa de les petites mans s'hi sent molt a gust en aquesta habitació :-))
ResponEliminaQue bonic! impossible passar per davant i no fixar-s'hi. Impossible passar per davant i no somriure. :)
ResponEliminaFinestra alegre val per dos!
ResponElimina*Sànset*
Aquest dibuix m'encanta Carme!
ResponEliminaQuè bonic em sembla aquest poema tan ben acompanyat del dibuix.
ResponEliminaTotes les altres entrades em diuent que ets molt creativa amb tots dos camps i m'agrada molt visitar treballs creatius. Ara pot ser estaré un parell de setmanes sense entrar i no sé com m'ho faré per seguir-te...
Gràcies, onatge!
ResponEliminaMireia si que fa somriure, com si ella comencés i simplement li retornem.
Noves Flors, també podria ser, els somriures a vegades comencen i a vegades retornen.
je, je, je... Rafel, que bonic! Gràcies!
Els colors, són bonics... ja va bé que ens envaeixin una mica, Quadern.
Sí, fanalet, me la vaig mirar...
Segur, Assumpta, o potser ja s'ha fet gran i encara guarda el record...
Així mateix, filadora!
Sànset, un nou refrany, l'haurem d'enviar al Pàmies.
Gràcies, Porquet!
No t'amoïnis, Mª Antònia que jo també faig vacances de Setmana Santa i no portaré el ritme de sempre. No t'endarreriràs gaire! :) Però demà, si pots... torna!
Que hi tornéssim a passar,
ResponEliminaamb aquell somriure voldria.