diumenge, 10 d’abril de 2011

La finestra verda


De mans petites
finestra  enjogassada
somriu quan passo.

18 comentaris:

  1. On hi ha mans petites, l'alegria està assegurada.
    (Carme, acabo d'arribar del teu país; el paisatge, magnífic com sempre. Te n'enviaré una fotografia.)

    ResponElimina
  2. ocellets i dits menuts
    mans petites cor gran
    estels pintats i colors
    finestra alegre d'esperança
    finestra familiar!

    ResponElimina
  3. realment és una finestra molt alegre

    ResponElimina
  4. Verd d'esperança. Una vida hi creix, darrere dels dibuixos.

    ResponElimina
  5. Galionar, hem tornat a coincidir, encara que no tan a prop com l'últim cop (o sí, ves a saber!) No
    vas pas sopar a Minim's? :) Una abraçada.

    Gràcies Elfri!

    Khalina, sí em va agradar... jo passava i me la vaig endur!

    Pilar, una esperança bonica, créixer amb alegria!

    ResponElimina
  6. M'encanta la finestra... Imagino les manetes jugant amb les estrelles els ocells les flors i els globus.

    Des del far amb onades petites.
    onatge

    ResponElimina
  7. Una finestra que fa somriure quan passes des del carrer

    ResponElimina
  8. Potser el verd de les portes i també els vidres veuen el teu somrís quan passes i s'enjogassen...

    ResponElimina
  9. Els temps canvien, abans quan et feien una foto et deien somriu. Ara et diuen: somriu que la Carme et dibuixarà :)

    ResponElimina
  10. Bonica. A casa tinc dues finestres dibuixades de quan la meva filla era “petita”, la de la seva habitació i, una del menjador plena de mussols fets de “divermagic”. Els colors, quan tens nens a casa, omplen les estances de vida divertida.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  11. Quina finestra tan maca!! Segur que l'amo o la mestressa de les petites mans s'hi sent molt a gust en aquesta habitació :-))

    ResponElimina
  12. Que bonic! impossible passar per davant i no fixar-s'hi. Impossible passar per davant i no somriure. :)

    ResponElimina
  13. Què bonic em sembla aquest poema tan ben acompanyat del dibuix.
    Totes les altres entrades em diuent que ets molt creativa amb tots dos camps i m'agrada molt visitar treballs creatius. Ara pot ser estaré un parell de setmanes sense entrar i no sé com m'ho faré per seguir-te...

    ResponElimina
  14. Gràcies, onatge!

    Mireia si que fa somriure, com si ella comencés i simplement li retornem.

    Noves Flors, també podria ser, els somriures a vegades comencen i a vegades retornen.

    je, je, je... Rafel, que bonic! Gràcies!

    Els colors, són bonics... ja va bé que ens envaeixin una mica, Quadern.

    Sí, fanalet, me la vaig mirar...

    Segur, Assumpta, o potser ja s'ha fet gran i encara guarda el record...

    Així mateix, filadora!

    Sànset, un nou refrany, l'haurem d'enviar al Pàmies.

    Gràcies, Porquet!

    No t'amoïnis, Mª Antònia que jo també faig vacances de Setmana Santa i no portaré el ritme de sempre. No t'endarreriràs gaire! :) Però demà, si pots... torna!

    ResponElimina
  15. Que hi tornéssim a passar,
    amb aquell somriure voldria.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari