dijous, 2 de juny de 2011

Relats conjunts - Juicy Salif

Jo sempre he estat  una persona  senzilla  i  encara no puc  entendre  com em vaig  enamorar  d'ell.  
Tan esnob, tan pendent  de  marques  bones  i de  dissenys  originals.  Això  sí!   era molt  detallista, molt!  No oblidava  mai  ni un sant  ni un aniversari,  no els  oblidava pas,  no,  però mai  en tots  els anys,  em va  fer un regal  al meu gust.  Sempre  al seu.

El dia  que es va presentar  amb  aquest  aparell,  de moment  no  em va  fer  ni fred  ni calor,  una  andròmina  més  de les que li agraden  a  ell,  vaig  pensar.  Fins  i tot  li vaig  donar  educadament les  gràcies  i  li vaig  fer  un petò  tot  pensant:  tant com m'agrada  a mi  l'espremedor  elèctric petit,  manejable i  fàcil de netejar,  que teníem  fins  ara!  

Però  quan el vaig  veure  a la  nit,  que venia cap al llit  amb un  gran somriure  satisfet  i l'artefacte  a la mà  i  em  deia  "carinyu... segur  que mai no has  tingut  una  joguina  eròtica  de disseny" ...  aquest  va ser  el final,  el vaig  treure  de casa sense contemplacions,  a ell  i  al  Juicy Salif  dels pebrots!

PD:  amb  col·laboració  amb en XeXu,    ja  que  en un comentari seu  a cal Garbí  em  fa  fer  venir  esgarrifors  per  la idea  d'utilitzar  aquesta  mena   d'estri  per  a segons  què...  


26 comentaris:

  1. No sé... però no m’estranya que el fes fora de casa, una figura eròtica de disseny amb tres punxes que fan mal només de veure-les... una mica sospitós i dolorós. Millor no arriscar-se.

    ResponElimina
  2. Confesso que he anat corrents a Ca'n Garbí aviam què hi havia deixat anar en XeXu... quines idees tu! Hehehe!
    Estava pendent de poder llegir el teu trencament de parella, arran d'un espremedor, que en aquest cas es converteix en joguina sexual! A mi no m'estranya la reacció de la protagonista... l'andròmina aquesta no sabria ni per quin costat agafar-la!
    Bon relat! =)

    ResponElimina
  3. Hi ha molta ment perversa per la catosfera! :p

    ResponElimina
  4. Molt bé! Ha sigut un desenllaç imprevisible.

    Sort que aquesta dona no ha fet com una que sé jo.

    ResponElimina
  5. Homeeeeee, ara tothom em prendrà per un pervertit! Quines coses de dir, hehehe. Però bé, no em negareu que després de tnates aplicacions que li hem trobat a la cosa aquesta, faltava la vessant eròtica! Però no em pensava que series tu qui el faria, jo comptava amb en Garbí, que és una mica brut el tio...

    I per altra banda... un relat que no acaba bé... segueixes fent proves?

    ResponElimina
  6. Penso que aquesta dona es va perdre una rascada d'esquena eròtico-festiva...^0^

    ResponElimina
  7. sort que a aquesta dona encara li quedaven dos dits de front!:)
    molt ben trobat!

    ResponElimina
  8. Es torna a confirmar. Regalar aquesta cosa és una molt mala idea! :-))

    ResponElimina
  9. Que divertit, Carme; he rigut de valent! Dona, havia sentit a parlar de la utilitat dels respalls de dents elèctrics per a certes utilitats eròtiques, però aquest aparell que esmentes és per treure'n molt de suc!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Ha, ha, ha...
    I jo que sempre havia pensat que aquests estris servien per rascar-se o fer un petit massatge al cap...

    ResponElimina
  11. Ho has fet molt bé, en situacions límit s'ha d'actuar amb rapidesa.

    ResponElimina
  12. Encara fa més angúnia que el meu, ecsssssssss....

    ResponElimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. El disseny és una formalitat, la utilitat més creativa l'hi dóna el consumidor. Com els diferents relats que han sorgit de la inspiració per un mateix objecte. fantàstic!

    ResponElimina
  15. M'has fet riure! molt bon relat Carme ....deu n'hi do!

    ResponElimina
  16. jajajaja!! molt bo!!
    quins relats estan sortint!!i mira que semblava difícil

    ResponElimina
  17. xexu....jo brut?......ai les cames!!!!. Jo la veritat aquest estri com a joguina sexual el veig molt fred. On hi hagi matèria viva....els complements poden esperar.

    ResponElimina
  18. a mi em ve amb això i l'eròtica s'acaba...:)
    boníssim relat!

    ResponElimina
  19. Quadern, ami tampoc m'estranya gens! :)

    Yáiza, em va agafar un calfred quan vaig llegir el comentari del XeXu... :)

    Vols dir, porquet? ;)

    Jp, je, je, je...

    XeXu, je, je, je... no és que segueixi fent proves de finals dolents, és que aquest era totalment inevitable! Impossible que acabés bé!

    Pilar, no sé si li sap gaire greu, eh? ;)

    lolita, es va salvar del maníac del disseny!

    Molt mala idea, Mc, ja ho saps, apunta-t'ho!

    Oi, que fa esgarrifor, galionar?

    Noves flors, aH! potser era això no diuen que l'erotisme està al cervell? je, je je...

    No val a badar, Montse!

    Eeeeeecccccsssss! Zel!

    Gràcies, maijo!

    Elfri, m'alegro d'haver-te fet riure... :)

    rits, gràcies pel teu riure també!

    Garbí, doncs jo, com la dona del relat, penso igual que tu... la matèria viva és la millor, tota la resta ja s'ho poden guardar...

    Fanal blau, doncs això, el treu fora de casa... s'acaba i per sempre... res més a dir. Gràcies!

    ResponElimina
  20. Un final potent i divertit ... molt bé!

    Bon nit Carme:)

    ResponElimina
  21. La millor reacció, un bon cop de porta!

    ResponElimina
  22. I aquest artefacte sexual què podria fer?

    Salut

    ResponElimina
  23. Però Carme, no s'ha de ser tan dràstica! Que fàcil de netejar també ho és, dona... :)

    ResponElimina
  24. ja estava bé,el consentit aquest mai tenia prou!
    mol bé molt bé!

    ResponElimina
  25. Snob i de pell fina, però amb un revers pervers, eh? ^_^

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari