Tan esnob, tan pendent de marques bones i de dissenys originals. Això sí! era molt detallista, molt! No oblidava mai ni un sant ni un aniversari, no els oblidava pas, no, però mai en tots els anys, em va fer un regal al meu gust. Sempre al seu.
El dia que es va presentar amb aquest aparell, de moment no em va fer ni fred ni calor, una andròmina més de les que li agraden a ell, vaig pensar. Fins i tot li vaig donar educadament les gràcies i li vaig fer un petò tot pensant: tant com m'agrada a mi l'espremedor elèctric petit, manejable i fàcil de netejar, que teníem fins ara!
Però quan el vaig veure a la nit, que venia cap al llit amb un gran somriure satisfet i l'artefacte a la mà i em deia "carinyu... segur que mai no has tingut una joguina eròtica de disseny" ... aquest va ser el final, el vaig treure de casa sense contemplacions, a ell i al Juicy Salif dels pebrots!
PD: amb col·laboració amb en XeXu, ja que en un comentari seu a cal Garbí em fa fer venir esgarrifors per la idea d'utilitzar aquesta mena d'estri per a segons què...
No sé... però no m’estranya que el fes fora de casa, una figura eròtica de disseny amb tres punxes que fan mal només de veure-les... una mica sospitós i dolorós. Millor no arriscar-se.
ResponEliminaConfesso que he anat corrents a Ca'n Garbí aviam què hi havia deixat anar en XeXu... quines idees tu! Hehehe!
ResponEliminaEstava pendent de poder llegir el teu trencament de parella, arran d'un espremedor, que en aquest cas es converteix en joguina sexual! A mi no m'estranya la reacció de la protagonista... l'andròmina aquesta no sabria ni per quin costat agafar-la!
Bon relat! =)
Hi ha molta ment perversa per la catosfera! :p
ResponEliminaMolt bé! Ha sigut un desenllaç imprevisible.
ResponEliminaSort que aquesta dona no ha fet com una que sé jo.
Homeeeeee, ara tothom em prendrà per un pervertit! Quines coses de dir, hehehe. Però bé, no em negareu que després de tnates aplicacions que li hem trobat a la cosa aquesta, faltava la vessant eròtica! Però no em pensava que series tu qui el faria, jo comptava amb en Garbí, que és una mica brut el tio...
ResponEliminaI per altra banda... un relat que no acaba bé... segueixes fent proves?
Penso que aquesta dona es va perdre una rascada d'esquena eròtico-festiva...^0^
ResponEliminasort que a aquesta dona encara li quedaven dos dits de front!:)
ResponEliminamolt ben trobat!
Es torna a confirmar. Regalar aquesta cosa és una molt mala idea! :-))
ResponEliminaQue divertit, Carme; he rigut de valent! Dona, havia sentit a parlar de la utilitat dels respalls de dents elèctrics per a certes utilitats eròtiques, però aquest aparell que esmentes és per treure'n molt de suc!
ResponEliminaUna abraçada!
Ha, ha, ha...
ResponEliminaI jo que sempre havia pensat que aquests estris servien per rascar-se o fer un petit massatge al cap...
Ho has fet molt bé, en situacions límit s'ha d'actuar amb rapidesa.
ResponEliminaEncara fa més angúnia que el meu, ecsssssssss....
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl disseny és una formalitat, la utilitat més creativa l'hi dóna el consumidor. Com els diferents relats que han sorgit de la inspiració per un mateix objecte. fantàstic!
ResponEliminaM'has fet riure! molt bon relat Carme ....deu n'hi do!
ResponEliminajajajaja!! molt bo!!
ResponEliminaquins relats estan sortint!!i mira que semblava difícil
xexu....jo brut?......ai les cames!!!!. Jo la veritat aquest estri com a joguina sexual el veig molt fred. On hi hagi matèria viva....els complements poden esperar.
ResponEliminaa mi em ve amb això i l'eròtica s'acaba...:)
ResponEliminaboníssim relat!
Quadern, ami tampoc m'estranya gens! :)
ResponEliminaYáiza, em va agafar un calfred quan vaig llegir el comentari del XeXu... :)
Vols dir, porquet? ;)
Jp, je, je, je...
XeXu, je, je, je... no és que segueixi fent proves de finals dolents, és que aquest era totalment inevitable! Impossible que acabés bé!
Pilar, no sé si li sap gaire greu, eh? ;)
lolita, es va salvar del maníac del disseny!
Molt mala idea, Mc, ja ho saps, apunta-t'ho!
Oi, que fa esgarrifor, galionar?
Noves flors, aH! potser era això no diuen que l'erotisme està al cervell? je, je je...
No val a badar, Montse!
Eeeeeecccccsssss! Zel!
Gràcies, maijo!
Elfri, m'alegro d'haver-te fet riure... :)
rits, gràcies pel teu riure també!
Garbí, doncs jo, com la dona del relat, penso igual que tu... la matèria viva és la millor, tota la resta ja s'ho poden guardar...
Fanal blau, doncs això, el treu fora de casa... s'acaba i per sempre... res més a dir. Gràcies!
Un final potent i divertit ... molt bé!
ResponEliminaBon nit Carme:)
Bon dia, Pere!
ResponEliminaLa millor reacció, un bon cop de porta!
ResponEliminaI aquest artefacte sexual què podria fer?
ResponEliminaSalut
Però Carme, no s'ha de ser tan dràstica! Que fàcil de netejar també ho és, dona... :)
ResponEliminaja estava bé,el consentit aquest mai tenia prou!
ResponEliminamol bé molt bé!
Snob i de pell fina, però amb un revers pervers, eh? ^_^
ResponElimina