Protagonistes: en Jordi Recasens, i per a mi la ciutat de Figueres, també. Hi té un pes important en els records, molt ben explicats.
Plena d'un anar i venir en el temps, parteix del casament de la seva filla i en Jordi ens va descobrint a través dels seus records moltes coses i la trama de la seva vida, que navega una mica a la deriva.
Amb moltes referències concretes dels temps dels quals ens parla, polítiques, socials, culturals, de cinema, de música, de maneres de viure, de blogs...
Jo crec que és una gran novel·la, moderna, fresca, i amb continguts diversos i a vegades sorprenents. Us la recomano.
Llegint el possitivíssim apunt que li has dedicat, Carme, no me’n quedarà altra que anotar-lo a la carpeta de lectures per l’estiu. Aquest tres dies he tirat força milles amb d’altres que tenia pendents i, per tant, puc començar a pensar en llibres per llegir sense cap càrrec de consciència pels no acabats.
ResponEliminaCom l'Òscar, doncs. El poso en la llista d'estiu. A veure si hi arribo.
ResponEliminaJo quan llegeixo això de "vida a la deriva" ja em fa la sensació que no m'agradaria... Però sí, sí, recordo haver-lo vist amb comentaris molt bons ;-)
ResponEliminaJa em diràs, si el llegeixes Òscar, quan faig comentaris així positius sempre tinc por de crear massa expectatives. Espero que si t'hi animes, t'agardai.
ResponEliminaJordi, :) je, je, je... si arribes a on? a l'estiu? al final del llibre? mare meva! a aquests i a motls més llocs arribaràs.
Assumpta, doncs no sé què dir-te, és una deriva relativa, tampoc és una autodestrucció de la persona, però és com si algú no portés el volant de la seva vida, es deixa portar per els coses que van venint i van passant... però tot i així, i ja que ho dius, podria ser que no t'agradés i se'm faria molt difícil explicar perquè.
En la descripció he imaginat un pèndol. El seu vaivé sempre hipnotitza.
ResponEliminagràcies per la recomanació, Carme!
Pilar, doncs molt ben imaginat, ja que són capítols curts que es llegeixen ràpidament i amb una certa pressa i vas d'aquí i d'allà. Present i passat, els records d'infantesa i el present i no voldries i els dos temps et deixen amb ganes de més... Una abraçada, Pliar.
ResponEliminaGràcies, Carme anem omplint el cabàs de palla amb lletres de paper!!!
ResponElimina( El cabàs que faig servir a la platja és de palla )
B7s
Tardaré, però me l'apunto per llegir.
ResponEliminaA vegades les intuïcions no es poden explicar, senzillament, es tenen i, si tu creus que hi ha alguna cosa -indefinida- però que et fa dubtar sobre si m'agradaria... ara estic segura que més val que no el llegeixi :-))
ResponEliminaJa en som quatre que en parlem positivament (encara que la Mireia no va estar tan entusiasta), i com que tenim gustos diferents, trobo que això és bona garantia! És un gran llibre, la veritat, dels millors (si no el millor) que vaig llegir l'any passat. I tens raó, la ciutat de Figueres és tant o més protagonista que en Jordi o els altres personatges. M'alegro de que t'hagi agradat.
ResponEliminaLa part dels records d'infantesa em va agradar força, sobretot em vaig sentir identificat per raons generacionals. La part actual, la relació amb la Halley, em va semblar estereotipada. D'altra banda, vaig trobar a faltar una història que tingués una mínima rellevància. En fí, el llibre fa de bon llegir i és fàcil connectar-hi, però que un llibre sigui fàcil no és necessàriament un mèrit.
ResponEliminaLamento ser tan crític, però tampoc no em feu gaire cas, ja sabeu que el meu fort és el cinema.
la tinc pendent com tantes altres.....necessitaré dos estius!
ResponEliminaUna abraçada, Joana!
ResponEliminacarme, a veure si t'agrada, si tu el llegeixes, quan sigui, nosaltres ja et llegirem a tu. :)
Intuïcions per duplicat... Assumpta!
Doncs sí, XeXu, mira tornem a coincidir, que no sempre ens passa...
Ricard, potser ja va bé que surtin opinions diferents. Tens raó que no hi ha molta història, però malgrat això, la que hi ha, la vaig trobar molt ben explicada. D'una manera diversa i original.
Elfri, a veure si t'agrada. Ja ens explicaràs, sigui quan sigui, no hi ha pressa.
Hola Carme, aquest llibre el tinc començat però encara no l'he digerit...
ResponEliminaDes del far amb bona lluna.
onatge
A mi em va agradar moltíssim!!!
ResponEliminaNo t'està agradant, onatge? Jo el vaig llegir a poc a poc, i sens e mot entusiasme fins a una quarta part del llibre... després em van venir les ganes i la pressa i el vaig devorar...
ResponEliminaMe n'alegro, fanalet, ja saps que celebro sempre les coincidències!
Una abraçada.
LA meva llista de llibres d'estiu és tan àmplia que no sé si cabrà algun més. De totes maneres moltes gràcies pe l'apunt.
ResponEliminaBesets.