dimarts, 14 de juny de 2011

Els jugadors de whist de Vicenç Pagès i Jordà

Aquest  cap de setmana  l'he acabat.  El vaig  trobar  insistentment  recomanat als  blogs.  La  Caterina,  en XeXu,   la  Mireia...    i no sé  si encara  algú  més  que no recordi...  i finalment  sí!  li he fet un forat  i ha valgut  la pena!  Bé,  pena  cap, eh?  que m'ha agradat  molt.

Protagonistes:  en Jordi Recasens,  i per  a  mi  la ciutat  de Figueres,  també.  Hi té un pes  important  en els  records,  molt ben explicats.
Plena  d'un anar  i venir  en el temps,  parteix  del casament  de la seva  filla  i en Jordi ens  va  descobrint  a través dels seus  records  moltes coses  i  la  trama  de  la seva vida,  que  navega  una mica  a la deriva.

Amb  moltes  referències  concretes  dels  temps  dels quals  ens  parla,  polítiques,  socials,  culturals,  de cinema,  de  música,  de maneres  de viure, de  blogs...

Jo  crec que és  una gran novel·la,  moderna,  fresca,  i  amb continguts  diversos  i  a vegades sorprenents.  Us  la recomano.

17 comentaris:

  1. Llegint el possitivíssim apunt que li has dedicat, Carme, no me’n quedarà altra que anotar-lo a la carpeta de lectures per l’estiu. Aquest tres dies he tirat força milles amb d’altres que tenia pendents i, per tant, puc començar a pensar en llibres per llegir sense cap càrrec de consciència pels no acabats.

    ResponElimina
  2. Com l'Òscar, doncs. El poso en la llista d'estiu. A veure si hi arribo.

    ResponElimina
  3. Jo quan llegeixo això de "vida a la deriva" ja em fa la sensació que no m'agradaria... Però sí, sí, recordo haver-lo vist amb comentaris molt bons ;-)

    ResponElimina
  4. Ja em diràs, si el llegeixes Òscar, quan faig comentaris així positius sempre tinc por de crear massa expectatives. Espero que si t'hi animes, t'agardai.

    Jordi, :) je, je, je... si arribes a on? a l'estiu? al final del llibre? mare meva! a aquests i a motls més llocs arribaràs.

    Assumpta, doncs no sé què dir-te, és una deriva relativa, tampoc és una autodestrucció de la persona, però és com si algú no portés el volant de la seva vida, es deixa portar per els coses que van venint i van passant... però tot i així, i ja que ho dius, podria ser que no t'agradés i se'm faria molt difícil explicar perquè.

    ResponElimina
  5. En la descripció he imaginat un pèndol. El seu vaivé sempre hipnotitza.
    gràcies per la recomanació, Carme!

    ResponElimina
  6. Pilar, doncs molt ben imaginat, ja que són capítols curts que es llegeixen ràpidament i amb una certa pressa i vas d'aquí i d'allà. Present i passat, els records d'infantesa i el present i no voldries i els dos temps et deixen amb ganes de més... Una abraçada, Pliar.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Carme anem omplint el cabàs de palla amb lletres de paper!!!

    ( El cabàs que faig servir a la platja és de palla )

    B7s

    ResponElimina
  8. Tardaré, però me l'apunto per llegir.

    ResponElimina
  9. A vegades les intuïcions no es poden explicar, senzillament, es tenen i, si tu creus que hi ha alguna cosa -indefinida- però que et fa dubtar sobre si m'agradaria... ara estic segura que més val que no el llegeixi :-))

    ResponElimina
  10. Ja en som quatre que en parlem positivament (encara que la Mireia no va estar tan entusiasta), i com que tenim gustos diferents, trobo que això és bona garantia! És un gran llibre, la veritat, dels millors (si no el millor) que vaig llegir l'any passat. I tens raó, la ciutat de Figueres és tant o més protagonista que en Jordi o els altres personatges. M'alegro de que t'hagi agradat.

    ResponElimina
  11. La part dels records d'infantesa em va agradar força, sobretot em vaig sentir identificat per raons generacionals. La part actual, la relació amb la Halley, em va semblar estereotipada. D'altra banda, vaig trobar a faltar una història que tingués una mínima rellevància. En fí, el llibre fa de bon llegir i és fàcil connectar-hi, però que un llibre sigui fàcil no és necessàriament un mèrit.

    Lamento ser tan crític, però tampoc no em feu gaire cas, ja sabeu que el meu fort és el cinema.

    ResponElimina
  12. la tinc pendent com tantes altres.....necessitaré dos estius!

    ResponElimina
  13. Una abraçada, Joana!

    carme, a veure si t'agrada, si tu el llegeixes, quan sigui, nosaltres ja et llegirem a tu. :)

    Intuïcions per duplicat... Assumpta!

    Doncs sí, XeXu, mira tornem a coincidir, que no sempre ens passa...

    Ricard, potser ja va bé que surtin opinions diferents. Tens raó que no hi ha molta història, però malgrat això, la que hi ha, la vaig trobar molt ben explicada. D'una manera diversa i original.

    Elfri, a veure si t'agrada. Ja ens explicaràs, sigui quan sigui, no hi ha pressa.

    ResponElimina
  14. Hola Carme, aquest llibre el tinc començat però encara no l'he digerit...

    Des del far amb bona lluna.
    onatge

    ResponElimina
  15. No t'està agradant, onatge? Jo el vaig llegir a poc a poc, i sens e mot entusiasme fins a una quarta part del llibre... després em van venir les ganes i la pressa i el vaig devorar...

    Me n'alegro, fanalet, ja saps que celebro sempre les coincidències!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  16. LA meva llista de llibres d'estiu és tan àmplia que no sé si cabrà algun més. De totes maneres moltes gràcies pe l'apunt.

    Besets.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari