divendres, 3 de juny de 2011

Fulles de castanyer


Aquest matí semblava  com si  tot  s'hagués  rentat  sota una pluja  benefactora.  Però  no havia  pas  plogut.
Només  havia estat  una mena de pluja  interior.  Una pluja  interior  que  va  anar  venint i s'acostava lentament,  i va anar omplint  el cel de núvols  grisos  i  no,  no volia  pas  deixar-la  caure,  aquesta  pluja,  no calia,  ni  em  semblava   necessitar-la...  però finalment  potser  sí:  m'invento  un passeig  en solitari,  al vespre,  fins que la foscor  em torna a casa.  I  mentrestant deixo anar  les tempestes  interiors,  a cel  obert  i  en solitari.  Quan es  fa fosc,  ja  és  una nit  sense núvols. I el matí  em sembla més  lluminós  que  mai,  un matí  per  acomiadar  de  bona manera   el mes  de maig.  Un mes  tan bonic  com qualsevol altre.

20 comentaris:

  1. M'alegro que hagis pogut gaudir d'aquest moment en solitari i que s'hagin buidat tots els núvols. De vegades hi ha coses que cal gestionar un mateix, i que l'únic que demanen és una mica de temps i atenció.
    M'agrada el dibuix! És com molt.. plàcid, diria.

    Fins aviat!

    ResponElimina
  2. A Torelló hi ha núvols. Cel enxixat. Però bon dia.

    ResponElimina
  3. Yáiza, a vegades, un moment que podria ser dolent així es converteix en un bon record i el la frontissa de dos estats d'ànims diferents. Gràcies maca!

    Jordi, gràcies per teu regalet del cel "enxixat" m'encanta!

    ResponElimina
  4. La pluja interior a part de netejar tonifica.

    ResponElimina
  5. Bona purga interior doncs.

    I ara, a agafar el juny amb empenta i optimisme!

    ResponElimina
  6. va bé desfogar-se amb un mateix deixant anar trons i llamps al nostre interior

    ResponElimina
  7. Reflexions que alliberen i et fan renèixer, la pluja de primavera et fa obrir la porta i la finestra a un nou esdevenir. Bonic elat i dibuix, Ets el què no hi ha.

    ResponElimina
  8. més val deixar anar la pluja no fos cas que s'hi fes una tempesta..:)

    ResponElimina
  9. I jo, que m'hauria de fer vergonya dir que no distingeixo les fulles del castanyer de qualsevol altre tipus de fulles, el que sí dic és que és un dibuix preciós... potser símbol d'aquest dia que comença lluminós :-)

    ResponElimina
  10. Doncs, sí. De vegades és millor guardar les pluges internes fins que les aigües es calmen i es reinicie una nova nit a la llum de la lluna!!!

    ResponElimina
  11. Una finestra amb grans peculiaritats.
    Qui sap si et veia caminant al fosc quan el núvol podia fer-ne de les seves...
    També hi ha la finestra del optimisme que de vegades aparta els núvol que ens treu l'alegria, el benestar, la joia... Mirem que sempre hi sigui en nosaltres.Anton.

    ResponElimina
  12. Una pluja interior imaginària i purificadora... bon mètode aquest. I efectiu, si fa marxar les cabòries. Molt bo poder parlar dels mals moments quan ja han passat totalment, i no mentre duren. A mi el maig no m'agrada massa, però aquest any m'ha passat igual de ràpid que qualsevol altre. Tenim una perspectiva semblant.

    ResponElimina
  13. quan ariba aquesta mena de pluja cal obrir finestres i balcons

    ResponElimina
  14. Tens raó, quadern!

    Porquet, el juny ja ha arribat i de moment em sembla un mes fantàstic.

    garbí, si ho sabem fer, és una bona pràctica, et quedes com nou.

    Moltíssimes gràcies, Mª Antònia! M'agrada això de ser el que no hi ha, m'ho prenc com un gran afalac!

    lolita, sempre millor a temps, que no pas deixar acumular núvols... :)

    Castanyer, d'Índies, Assumpta, és un castanyer bord, dels que fan unes castanyes boterudes que no es poden menjar. No t'ha pas de fer vergonya, tothom té els interessos que té i jo de pura curiositat he anat aprenent poc a poc...

    Besets, Joana!

    Anton, sempre hi ha alguna finestra per obrir que ens pugui ajudar: la de la reflexió, la de l'optimisme, la dels projectes, la de les dèries, la de l'amistat, la de l'amor, la del blog :) Gràcies i una abraçada.

    XeXu, quan vaig escriure aquest final, no vaig poder evitar de recordar-me de la teva aversió al mes de maig. M'alegro que vagi disminuint... i que l'hagis passat tu també com qualsevol altre. Bona aturada i bon cap de setmana!

    Jesús, tots els que estiguin a l'abast.

    ResponElimina
  15. Ui, sort que has espantat els núvols i et torna el matí lluminós. Crec que som molts els que ens sentim il·luminats per la teua llum.

    ResponElimina
  16. Carme, és tan clar i té tanta llum avui el teu dibuix que només contemplant-lo podria entendre tot el que has escrit sense llegir-ho.
    M'alegro que estiguis bé, que s'hagi esbargit la tempesta. Malament va quan queda estancada, quan ni surt ni marxa.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  17. Noves Flors, la veritat és que a vegades deixar-se passejar una mica sota les pròpies pluges interiors té premi. Després estàs millor. I gràcies per les teves paraules.

    Gràcies, galionar! M'agrada molt que ho vegis així. :)

    ResponElimina
  18. Passejant pels jardins que envolten l'Alhambra em va caure una castanya en mig del cap, aleshores vaig assabentar-me del que era un castanyer i per què el fruit es deia castanya i no petó.;)

    ResponElimina
  19. Darrere la pluja, sempre s'obre el cel.
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  20. je, je, je... Jp, m'encanten les teves deduccions. :)

    Una abraçada ben forta, Pilar.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari