dilluns, 13 de juny del 2011
209 è Joc literari de Tens un racó dalt del món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Volar en dansa.
ResponEliminaQuan la pluja amaina.
gràcies per la teva fidel cita mensual
ResponEliminaI si no creixo també ... com en Peter Pan.
ResponEliminaBon dia Carme:)
La imitació del nens, què serien sense el “jo també ho sé fer”, “jo també ho vull fer”
ResponEliminajo també volia volar! ara em conformo amb aterrar bé! bona proposta Carme!
ResponEliminael circ i aquesta foto ens està evocant molts somnis!
ResponEliminapreciós!
I jo aprendré més que tu.
ResponEliminaMolt bonic!
Segur que ja en saps de volar, petit... amb la imaginació voles i voles tan amunt com vols ;-)
ResponEliminaJo volaré en somnis, que també val.
ResponEliminaVoler volar...?
ResponEliminaImaginar,
reflexionar,
meditar...
.............. Anton.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJa volem amb la imaginació, oi, reina?
ResponEliminaAmb una afirmació com aquesta ja està tot dit. Tot és proposar-s'ho. Una abraçada.
ResponEliminaQue facin volar la imaginació, encara que sigui amb un fil invisible.
ResponElimina...I en fer-se gran va aprendre i va ensenyar a volar!
ResponEliminaUn somriure que voli fins a tu!
ResponEliminaCarme, gràcies per haver-me proposat. I no hase falta disir nada más.
ResponEliminaVolar en dansa és un curs avançat, Jordi. però ja m'agradaria. :)
ResponEliminaGràcies a tu, Jesús!
Pere Pan! Volar i no créixer dues coses màgiques!
carme, no serien res, tot ho aprenen així!
Elfri, si aterres vol dir que encara voles. Ningú pot aterrar sense volar primer!
Volar, el millor somni, rits!
Jp, ni que sigui per escapar-nos dels pallassos que ens fan plorar o ens fan por... volarem, tu millor que jo, segur! :)
Gràcies, Assumpta!
Noves Flors, i tant que val! No necessito cap altre vol que aquest!
Tot a la vegada, Anton! Gràcies!
I tant si volem, Zel i ben amunt! :)
Una abraçada ben forta maijo!
rafel, segur que sí, els fils invisibles són els més forts!
Pilar, que maca que ets! aprendre i ensenyar... tot un expert!
Una abraçada, fanalet!
Jaume, sempre et llegeixo encara que no digui res... I és que tens raó tampoc amb els teus posts "no hase falta disir nada más". :)
Carme,
ResponEliminaEntrar a segons quins blogsque ens mostren bells dibuixos i frases poètiques -ai, de quin blog dec parlar?- a mi em fa volar amunt amunt!
Un petó!
I ho has aconseguit, no? ;)
ResponEliminaGlòria, docs t'ho agraeixo molt, volar amb els somnis... i a sobre acompanyada! :)
ResponEliminaEva, no em puc queixar, déu n'hi do del que volo, sense tenir ales! :)
Aquests versos expressen un somni comú a molts nens, quan anàvem al circ.
ResponElimina