a la platja,
lo mar s'emporta la barca.
suaument, avui, atraient les onades,
la lluna blanca,
en penombra,
s'arromangava la falda.
iruna de camins d'iruna
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Molt maca la il·lustrció, Carme i un poema molt adient a la nit de S Joan
ResponEliminaMolt bona revetlla!!!
Falda de llum
ResponEliminal'espera blanca.
Un post màgic com màgica serà aquesta nit!
ResponEliminaQue passis molt bona revetlla, guapa!
Una abraçada!
Quina meravella de dibuix!!! m'encanta!! què maca la lluna, el reflex, les ombres...
ResponEliminaEts bona il·lustradora de poemes! :-)
Quàntes nits de Sant Joan, una vida si les ajuntèssim, la coca per fer boca, el cava que no s'acaba.
ResponEliminaImatge que molta gent intentarà corroborar des de les platges estant aquest nit.
ResponEliminablog molt curios, te una llum personal
ResponEliminaenhorabona
petons
Una lluna gegantina que il·lumina la nit i en traça un camí.
ResponEliminaQue tinguis molt bona revetlla. Petonets.
Una delícia de lluna, amb la falda arremangada :)
ResponEliminai què amagava sota la faldilla???
ResponEliminaTé màgia i encant.
ResponEliminaQui pogués banyar-se en aquest riell de lluna en una nit tan clara! Bell el poema, bella la il·lustració.
ResponEliminaUna abraçada.
gràcies altra vegada pel dibuix tan bonic, carme. fa uns dies me va semblar que posaves lo poema, però que després havia desaparegut.
ResponEliminaderic preguntava què amagava la lluna sota la faldilla...
li contesto, d'acord?
emportant-se la barca, la mort.
una abraçada, carme
gràcies a tu, iruna, per regalar-nos un poema tan bonic...
ResponEliminaM'equivoco al penjar un post i el poso en esborrany altre cop i el torno a penjar més tard... em passa a vegades... sovint... per això havia desparegut.
Una abraçadeta.