Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Molt suggerent, però jo no sé si em sentiria afalagada, un iceberg és molt complex, no et sembla?
ResponEliminaPetonàs!
Per més o menys bé, o per més o menys mal, penso que tots en som, d'icebergs.
ResponEliminaZel, potser precisament per això m'agrada la frase. Pot tenir moltes interpretacions. Cadascú pot agafar la que vol i mira! què vols fer-hi? ella se sent afalagada! :) Un petonàs per a tu també.
ResponEliminaAssur, possiblement tinguis raó, millor dit, segur que tens molta raó! però ella em sembla que no hi pensa en això... :)
Jo trobe la frase genial. Si el poc que es conega d'un mateix ja agrada i a més a més se li diu que es té l'esperança que encara en queden 9 parts més per descobrir, fotre. Ja pot sentir-se afalagada, ja.
ResponEliminaSalut i Terra
Gràcies, Francesc! Salut i Terra!
ResponEliminaAnava a deixar un comentari en la mateixa línia que el d'en Francesc, i ja no em repeteixo. Però és un post trampa, Carme; pot tenir tantes interpretacions com lectors, avui!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Afalagada... molt al fons, al fons de tot ¿tant que a l'exterior aparenta gèlida? Un somriure glaçat? Potser vaig massa lluny; deformació professional? I què me'n dius de les formes lineals i angulars en la part externa, no indiquen també fredor i racionalitat extrema?
ResponEliminaPer tot això, diria que la traducció gràfica està superben aconseguida.
Preciós el poema visual. Del que n'estic segur és que en comparar-la amb un iceberg, no volia dir pel fred!
ResponEliminaGalionar, aquí està la gràcia! No?
ResponEliminaLlaudal, és la teva visió, professional o no, és la teva, que aporta un punt de vista més, ni que sigui amb tendències gèlides, sempre és d'agrair!
XeXu, a mi tampoc m'ho sembla... m'alegro que t'agradi el poema visual!
Molt original el teu post hui. Convida a entrar-hi i fer diferents lectures. jo també em quede amb la de francesc!!!
ResponEliminaD'un iceberg només es veu una part; la resta, la part més gran, la intuïm imaginant el fons on està submergit.
ResponEliminaCrec que és una floreta molt especial el que li va dir ell a ella. A mi també m'agradaria que me la diguessin.
Els poemes visuals queden molt bé, dibuixats per tu.
Felicitats, artista!
poesia visual...m'agrada
ResponEliminaJoana, és que la del Francesc és molt positiva i molt engrescadora! Gràcies maca!
ResponEliminaPilar, una altra manera de veure-ho que també m'agrada molt! Moltísimes gràcies!
Un petonet, Mireia!
Carme m'agrada TOT!
ResponElimina(paraules de comprovació FRUIN, no podia ser d'altra manera...)
Des del far sense iceberg.
onatge
És veritat que aquest adjectiu d'iceberg es pot interpretar de formes diferents.
ResponEliminaPer això m'atreveixo a afirmar que amb l'edat les dones, en general, s'assemblen als icebergs ... en tots els sentits!
Bona nit Carme:)
Gràcies, onatge! Des del bosc amb els tots icebergs fosos de calor...
ResponEliminaPere, prometo no explicar-li a ella tot això que em dius, potser no li agradaria tant això de "en tots els sentits"... je, je, je... Bona nit, Pere!
Dona, suposo que com tot, qui t'ho diu i com t'ho diu ja ens predisposa a prendre'ns-ho bé o malament. El meu pare sempre diu "les paraules no ofenen, són les persones; i hi ha persones que no poden ofendre mai".
ResponEliminaSi ella va somriure afalagada jo ja en tinc prou! :)
M'has recordat en Joan Brossa ;o)
ResponEliminaM'ha agradat el poema
Jo també penso que es refereix a que espera que el que encara no coneix d'ella serà molt millor.
Petons
Ooooh, quin poema visual més bonic. És preciós Carme!
ResponEliminaEn el fons, tots els blogaires, per a la resta, som una mica com icebergs ja que ens coneixem sense conèixe'ns massa.
M'ha agradat molt.
ResponEliminaUn iceberg que deixa veure poc la seva grandesa que cal descobrir endinsant-se en ella! m'agrada!
Sí, filadora, tens raó. Les paraules no ho són tot... hi ha sempre més coses que els acompanyen... el to i l'expressió.
ResponEliminaGràcies per la comparació, Miquel! je, je, je... bé, crec que ja som majoria!
Gràcies, porquet! Una bona comparació, coneixem la punteta de nosaltres que és el blog!
Je, je, je... rits, te m'has colat mentre contestava! A mi també m'agrada la teva visió del poema. Molt!
ResponEliminaBonic poema visual. M'agrada.
ResponEliminaEstic amb en Francesc Mompó, però vigila que la segona part s’esmicola. :D
Deu ser la calor, Carme! :)
ResponElimina