ACARONO AMB PARAULES
la teva esquena,
el teu pit i el teu sexe,
mentre
els meus dits
es deturen
en els íntims indrets
del meu cos
Amb quin us quedaríeu? Jo amb aquest darrer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Jo també amb el darrer.
ResponEliminaTota una lliçó d'anatomia poètica...
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Em quedo sense paraules... i amb molta emoció.
ResponEliminaPerò ara mateix em posaré a cercar-ne per a la meva amant.
Em quedo amb la primera i amb l'última! :)
ResponEliminaGenials!
Tas paraulas coma l'alisada de las alas d'un parpalhòl que joga ambe las teunas parpèlas clavadas sul meu esper. Ieu chuca sus la pel quatre gotas de susor . Òc la rosal que nais de ton sòmi, ieu la vòli recaptar a la sorga de l'esquina que plega sa volontat.Entre nos demòra pas que la volontat de se far lo voide . Qual gausarà jogar e botar pus luènh sus las alas dels desir, las paraulas perdudas d'un sòmi.
ResponEliminaPotser el darrer, també, però qualsevol em valdria.
ResponEliminaUna abraçada.
molt, molt suggerent, tot plegat. Em puc quedar amb tots (versos i dibuixos)?
ResponEliminaM'agrada molt la primera. L'esquena té un traç que convida a lliscar-t'hi.
ResponEliminaMolt bonic Carmen. La delicadesa feta dibuix i paraules tot d'una. A mí també m'agrada l'últim, besets
ResponEliminaJo em quedo amb el primer. Tot i que el darrer també m'agrada força.
ResponEliminaAcarono les paraules i abraço els teus dibuixos...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Pel que s'intueix amb la posa, amb el darrer.
ResponEliminaSalut i Terra
El darrer és molt bonic; tot i que la resta també.
ResponEliminaBon treball conjunt!
Gràcies, Noves Flors!
ResponEliminaGràcies Mª roser!
Llaudal, sí, sí busca-les, les paraules, em sabria greu ser al causa de silencis no volguts.
Gràcies Filadora!
manjacostel, això és poesia, molts gràcies! és molt bonic el que dius.
Una abraçada, galionar!
Joan, pots, pots... gràcies per voler-te quedar amb tot! :)
Gràcies Pilar, m'alegra que t'agradi la primera...
Gràcies rosana, besets...
Moltes gràcies, Mireia!
Una des del bosc, onatge!
Francesc, ja veig que ets molt observador ;) Gràcies!
Gràcies fanalet, hem deixat els comentaris, al mateix moment.
ResponElimina