dilluns, 6 de juny de 2011

Damunt de l'aigua



Damunt de l'aigua
s'escampen les meves  hores,
surant,  tot allunyant-se  de mi.
El moviment de les  herbes aquàtiques
em compta  les  passes  o els  minuts.
Hi ha un degoteig  incessant  d'un temps regalat,
que ja no em pertany.  Sempre  hi ha algú
que s'apodera  d'alguns instants.
I jo massa quietament, renuncio  a  recuperar-los.

22 comentaris:

  1. Doncs que ningú s'apoderi dels teus instants. Aquests són teus i de ningú més!

    ResponElimina
  2. Damunt de l'aigua... m'has fet pensar en Banyoles, ja veus quines coses :)

    ResponElimina
  3. Les paraules emmudeixen en la quietud de l'instant robat.

    ResponElimina
  4. Dels llocs tots ens n'enduem un bocí de temps. :)

    ResponElimina
  5. Sí que és difícil recuperar-los, però ja són passat.

    Salutacions,
    Imma

    ResponElimina
  6. a mi també m'ha recordat Banyoles.. el temps regalat és fantàstic!

    ResponElimina
  7. Es precios, sempre hi ha algú que s'apodera d'alguns instants... potser per que no estas sola. Però els podem compartir, no hi renuncïs.
    Felicitats

    ResponElimina
  8. Porquet, ja voldria jo veure-ho tan clar com ho dius! Gràcies!

    Ja veus quines coses, Ferran! I a sobre em sembla que no són ni casualitat! ;)

    Bonica frase, Pilar! Tot té una cara bonica, sempre, oi?

    Sí, Clídice, o bé li deixem, depèn... jo de Banyoles me'l vaig endur sense cap dubte.

    Imma, a vegades es tracta de saber no pas recuperar-los, sinó saber ben bé quins vols regalar i quins no. Oi?

    M'alegro que us recordi Banyoles, vol dir que el dibuix s'hi assembla una mica. :)

    Moltes gràcies, Montse, ara amb aquesta foto de perfil, no sé quina Montse ets... vaig a mirar-ho:

    ResponElimina
  9. Em dóna la sensació d'un temps que es deix passar, lànguidament, com en un capvespre que no s'acaba mai, amb la pau de l'aigua quieta on et gronxes mentre les altres persones, com en un eco llunyà, van i vénen, alienes a aquest parèntesi damunt de l'aigua. És només una sensació.

    ResponElimina
  10. Tu també vius un temps regalat, Carme? Benvinguda al club, doncs! No, no sentis nostàlgia pels instants que s'esllangueixen, ni sentis remordiments per deixar-los escapar; pensa en els que encara vindran, en els que t'esperen i que et demanen que els visquis amb tota la trempera possible.
    Una abraçada, maquíssima, que s'acosten els temps de tornar a Andorra!

    ResponElimina
  11. Sí, Pilar, sí, sempre la vull posar... o a ixí ho intento. :)

    Joan, m'agrada molt la teva descipció d'un moment que conec que m'ha pasat moltes vegades. Així, una mica absent i al meu rotllo... no era exactament aquest que volia descriure avui, però m'has fet somriure pensat en els diversos tipus d e temps regalats que poden haver-hi.

    Montse, en el sentit que ho dius, (crec) visc no pas un temps, sinó una vida regalada. Vaig estat molt greu a punt de morir als 2 mesos. Evidentment ho sé només perquè els meus pares m'ho han explicat. Ara no em referia ben bé a això, sinó a aquell temps que regalo a mans plenes a un i a l'altre i que després em sembla que més que regalar-lo se m'ha escapat. Però no em sap gaire greu i hi torno... I la primera sortida amb la colla de les excursions d'Andorra està programada pel dia 18 de juny. La segona encara no me la sé. :) Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Un poema que fa pensar. Aprenem amb els anys. El temps és un regal. Gràcies pel teu.
    Una abraçada a contra rellotge.

    ResponElimina
  13. Sí, hi ha gent que cerca els instants dels altres, però també algunes circumstàncies! Voldria tenir-ne més per surar damunt la poesia...

    ResponElimina
  14. A mi també m'ha vingut al cap les pesqueres de Banyoles, un lloc excel·lent per col·leccionar moments.

    ResponElimina
  15. Ets molt generosa. Sempre estàs disposada a regalar instants, i això també dóna satisfaccions però t'has de guardar instants per a tu sola, crec que és necessari.

    ResponElimina
  16. Una abraçada, maijo!

    Cèlia, estaria bé que poguessis surar més i més estona sobre la poesia, tots en gaudiríem.

    Rafel, sí, és un lloc molt bonic, on dóna gust de passejar.

    Noves Flors, jo també crec que és necessari, i ho faig ho faig... crec que si no ho fes, no sobreviuria, si només en uns poquets dies que no ho he fet, ja em dóna per escriure poemes així... imagina't si no hagués après a fer-ho! Moltes gràcies, guapa!

    ResponElimina
  17. Ostres, em sembla tan profund i tan personal que no sé què dir... Potser Novesflors l'encerta...

    ResponElimina
  18. Jo aquests dies estic sota l'aigua, mentre passen les hores tot allunyant-se de mi...

    Que tinguis molt bon dia, guapa!

    ResponElimina
  19. "temps passat, temps escapat". Davant tal evidència poc podem fer. Una altra cosa, segurament, és el regust d'experiència que queda en la nostra base de dades. I açò, si que és fonamental per a viure el present i esperar el futur amb més lliçons apreses.

    Gràcies per les teues visites a SINGLADURES. És un plaer llegir els teus comentaris.

    Una forta abraçada.
    Artur.

    ResponElimina
  20. Carme, gràcies per l'aclariment. Pots estar-ne segura que el temps que ens regales no se t'escapa ni es perd, sinó que és rebut per tots nosaltres com un regal generós i impreuable.
    Una forta abraçada i gràcies per tantes vegades d'optimisme transmès.

    ResponElimina
  21. Sí, Assumpta, ja és això, Noves Flors l'encerta... gràcies!

    Guspira, i ja surts a respirar de tant en tant? mira que sota l'aigua la gent s'ofega, eh? Espero que aviat puguis sortir-ne i començar a gaudir de les teves hores.

    Artur, és la sensació de temps malgastat o poc viscut la que m'amoïna, el temps passat no em preocupa gens, el meu temps passat en general és ple de coses bones, moments, records i vida.

    Aquest temps, Montse, mai no em reca gens... aquest el visc intensament. N'hi ha d'altres que preferiria haver-los guardat per a mi.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari