He guardat
el sol als braços,
el llac als ulls
l'aigua a les mans.
Els somriures i les paraules
sempre ben endins del cor.
Dedicada al Porquet una foto de la part del darrere del llac, potser no es veu molt bé, però hi ha una certa esbalçada.
Carmeeeeee, ja m'estàs dient on és aquest estany preciós!
ResponEliminaI més amb aquest nom tan bonic! A ca els meus padrins ESBALÇAR ho utilitzen per dir que hom s'ha caigut per una costa o un marge.... Un estany caigut! Preciós!
Porquet, sí allà a Andorra, també vol dir el mateix. Justament per això es diu així, està situat en un replà entre dos marges prou drets o prou pendents perquè sembli que s'ha esbalçat.
ResponEliminaÉs preciós de veritat. Andorra està plena de llacs, tots molt macos, suposo que ja en deus conèixer un munt. Aquest està prop dels de Tristaina que son molt més coneguts i molt a prop de la carretera que va a les pistes d'Arcalís. Al final de tot de la vall d'Ordino.
je, je, je... però és una excursioneta... eh? No sé si estarà a l'alçada d'un excursionista com tu!
ResponEliminaTantes, tantíssimes vegades he estat a Andorra, i aquest estany se m'escapa (i molts d'altres llocs segur que també, encara). És molt bonic, vistes les imatges.
ResponEliminaLocalitzat! Ja el tinc guardat per anar-hi! La veritat és que he voltat força per Andorra i la zona de Tristaina la conec, però aquest estany amb aquest nom tan bonic se m'havia escapat.... hehe, encara que sigui una excursioneta, de tant en tant, sempre va bé gaudir de la natura sense haver d'acabar esbufegant!
ResponEliminaGràcies per la descoberta!
el poema és tan preciós com el llac.. no es pot dir més..
ResponEliminahi hauré d'anar!
Ferran, crec que amb la quantitat d'estanys que hi ha a Andorra, sempre n'hi ha que s'escapen fins i tot als més experts. Encara ens queda temps per a descobrir-ne de nous! :)
ResponEliminaPorquet, he afegit una altra foto... i si fas curt, sempre pots fer el Pic de la font Blanca, allà al costat, que és un d'aquells pics petits i de molt bona vista. :)
lolita, carrega piles per tot un més! T'ho puc assegurar...
Jo també. I ben esbalçat en l'esguard d'Andorra.
ResponEliminaJordi, és que la muntanya sempre enamora, i ens esbalça en la seva majestuositat, al menys a mi.
ResponEliminaSota la gran Pica,
ResponEliminatornant cap a Àreu,
sota el cel del mati
he trobat el nostre llac,
tot escoltant la remor
del teu silènci.
Sensa pausa,
sensa follía
he pensat en tu
i tu pensaràs en mi.
Mira que sóc d’esperit més aviat platger però en dies com aquest, en els que el sol cau a plom a Barcelona mentre ets feinejant, imatges com aquestes fins i tot refresquen. Bé, i la coca-cola congelada que m’estic bevent :)
ResponEliminaPreciosess les vistes i les paraules amb què les descrius.
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Vinc a dir el mateix, el mateix que lolita.
ResponEliminaEnyorava aquest lloc, el teu...
ResponEliminaJa tenia ganes de tornar.
Salut, Carme. Espere que tot vaja genial!
Carles, molts gràcies pels teus versos!
ResponEliminaÒscar, ni t'imagines com si estava de bé, allà dalt! :)
Una abraçada, Pilar!
Gràcies, Noves Flors, una abraçada per a tu també.
Olgueeeen! Quina alegria veure't de nou per aquí! Bentornat al món dels blogs, Olguen, espero que et quedis una temporadeta per aquí! :) Una abraçada. Salut i gràcies, sí, sí, tot va genial, ja ho veus.
Preciós...!!!!!!,el que?, el tot.
ResponEliminaUna molt bona experiència
Unes fotos magnífiques! No cal anar massa lluny per gaudir de paisatges així, és una sort!
ResponEliminaSí, Garbí, un dia complet!
ResponEliminaXeXu, no gens lluny, no... :)
Mmmm...quines ganetes de ser-hi, allà mateix o en un lloc similar...preciós!
ResponEliminaHauria assegurat que era el Tristaina, Carme; tinc una foto asseguda a la pedra i he hagut de jugar a les 7 diferències per comprovar que no era el mateix! Me l'apunto per a aquest proper agost; en tot cas, ja te'n demanaré més informació, que encara falten dos mesos.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Sempre penso que a la natura m'hi agrada arribar amb intimitat
ResponEliminaHi ha tants llocs macos per veure, i molts no els tenim gaire lluny de casa. Gràcies per ensenyar-nos-en algun amb aquests fotos i aquests versos tan bonics.
ResponEliminaAh!, jo no sabia que volia dir "esbalçar" i ara ja ho sé. Gràcies també per això.
Una abraçada, Carme.
Ai quina frisançaaaaaaa, jo vull ser per allà dalt i encara me'n queden un fotimer de dies :( znif!
ResponEliminaAquest lloc és magnífic, fresc, net com el vers que l'acompanya.
ResponEliminaCaure de dalt á baix, estimbarse, és el mateix que esbalçarse?
Bona tarda Carme.
Vida, realment és un plaer gaudir d'aquests llocs.
ResponEliminaGalionar, són veïns, es deuen haver copiat la mateixa pedra :) Quan vulguis t'ho explico. Aquest anys l'excursió del'agost ens toca el dia 20, més tard que els altres anys, potser no coincidirem. Una abraçada, maca.
Jesús hi vaig arribar en la intimitat d'una colla d'amics de fa 45 anys...
Mc, m'alegro molt d'haver donat difusió a aquesta paraula tant bonica! Una abraçada Mc!
Clídice, que tot arriba, ànims i resistència!
Pere, jo diria que sí, que és el mateix estimbar-se i esbalçarse
La teva poesia és meravellosa, ara puc entendre tot:) I les fotos són molt boniques, de Andorra, dius? Solstici d'estiu feliç! La posta de sol a les 22:50 aquí ara.
ResponEliminaMerike, estic contenta que la puguis entendre! Sí són d'Andorra. Molt bon solstici d'estiu per a tu també. I feliç estiu!
ResponEliminaAvui he llegit que aquí la posta de sol és a les 21:28, ara.
Em tiro de cap al llac i als mots!
ResponEliminaA veure si et refresques una mica i se te'n va la cançó del cap! :) je, je, je...
ResponEliminaoooh! això si que és gaudir el cap de setmana!!!!!! ben fet!
ResponEliminaÉs l'inconvenient de tindre un País tan llarg, que ens costa conéixer-lo tot. És preciós. I això de guardar el sol als braços molt ben trobat.
ResponEliminaUna abraçada... d'estima, que fa molta calor.
Salut i Terra
Precioses... entre el PORQUET i tu, CARME, tenim la sort de poder gaudir de la natura...
ResponElimina(I aprendre paraules hehe... "esbalçar")
Ostres, mentre escric això, l'ull d'en KOEMAN em mira des de la teva barra lateral hehehe
M'ha agradat molt la manera d'expressar
ResponEliminael bon record que et queda d'aquesta sortida!!
Una abraçada.
Unes fotos precioses, com sempre. Tot allò que ens agrada s'ha de guardar. Un petó.
ResponEliminaMolt, rits, un cap de setmana molt divertit.
ResponEliminaFrancesc, un país tan llarg i tan bonic... i el sol als braços encara s'hi nota. :)
Assumpta, si us agrada, realment val la pena de posar les fotos. Una abraçada bonica, sense esbalçar!ç
Gràcies, Montse!
Jordi, sempre intento guadar els bons mometns, sempre ho hauríem de fer!
Em guardo el mot, tant en forma de verb com d'ajectiu. No dubtis que l'utilitzaré! És... PRECIÓS!!!
ResponEliminaQuins paratges més bonics... ja els trobo a faltar. Però queda poc per anar a llocs així!
ResponElimina