dimarts, 21 de juny de 2011

L'estany Esbalçat

He  guardat  
el sol als braços,
el llac  als  ulls
l'aigua a les mans.

Els somriures  i les  paraules 
sempre   ben  endins  del cor.

Dedicada  al Porquet  una foto  de la part  del darrere  del llac,  potser  no es  veu molt bé,  però  hi ha una certa   esbalçada.

37 comentaris:

  1. Carmeeeeee, ja m'estàs dient on és aquest estany preciós!

    I més amb aquest nom tan bonic! A ca els meus padrins ESBALÇAR ho utilitzen per dir que hom s'ha caigut per una costa o un marge.... Un estany caigut! Preciós!

    ResponElimina
  2. Porquet, sí allà a Andorra, també vol dir el mateix. Justament per això es diu així, està situat en un replà entre dos marges prou drets o prou pendents perquè sembli que s'ha esbalçat.

    És preciós de veritat. Andorra està plena de llacs, tots molt macos, suposo que ja en deus conèixer un munt. Aquest està prop dels de Tristaina que son molt més coneguts i molt a prop de la carretera que va a les pistes d'Arcalís. Al final de tot de la vall d'Ordino.

    ResponElimina
  3. je, je, je... però és una excursioneta... eh? No sé si estarà a l'alçada d'un excursionista com tu!

    ResponElimina
  4. Tantes, tantíssimes vegades he estat a Andorra, i aquest estany se m'escapa (i molts d'altres llocs segur que també, encara). És molt bonic, vistes les imatges.

    ResponElimina
  5. Localitzat! Ja el tinc guardat per anar-hi! La veritat és que he voltat força per Andorra i la zona de Tristaina la conec, però aquest estany amb aquest nom tan bonic se m'havia escapat.... hehe, encara que sigui una excursioneta, de tant en tant, sempre va bé gaudir de la natura sense haver d'acabar esbufegant!

    Gràcies per la descoberta!

    ResponElimina
  6. el poema és tan preciós com el llac.. no es pot dir més..
    hi hauré d'anar!

    ResponElimina
  7. Ferran, crec que amb la quantitat d'estanys que hi ha a Andorra, sempre n'hi ha que s'escapen fins i tot als més experts. Encara ens queda temps per a descobrir-ne de nous! :)

    Porquet, he afegit una altra foto... i si fas curt, sempre pots fer el Pic de la font Blanca, allà al costat, que és un d'aquells pics petits i de molt bona vista. :)

    lolita, carrega piles per tot un més! T'ho puc assegurar...

    ResponElimina
  8. Jo també. I ben esbalçat en l'esguard d'Andorra.

    ResponElimina
  9. Jordi, és que la muntanya sempre enamora, i ens esbalça en la seva majestuositat, al menys a mi.

    ResponElimina
  10. Sota la gran Pica,
    tornant cap a Àreu,
    sota el cel del mati
    he trobat el nostre llac,
    tot escoltant la remor
    del teu silènci.

    Sensa pausa,
    sensa follía
    he pensat en tu
    i tu pensaràs en mi.

    ResponElimina
  11. Mira que sóc d’esperit més aviat platger però en dies com aquest, en els que el sol cau a plom a Barcelona mentre ets feinejant, imatges com aquestes fins i tot refresquen. Bé, i la coca-cola congelada que m’estic bevent :)

    ResponElimina
  12. Preciosess les vistes i les paraules amb què les descrius.

    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
  13. Vinc a dir el mateix, el mateix que lolita.

    ResponElimina
  14. Enyorava aquest lloc, el teu...
    Ja tenia ganes de tornar.
    Salut, Carme. Espere que tot vaja genial!

    ResponElimina
  15. Carles, molts gràcies pels teus versos!

    Òscar, ni t'imagines com si estava de bé, allà dalt! :)

    Una abraçada, Pilar!

    Gràcies, Noves Flors, una abraçada per a tu també.

    Olgueeeen! Quina alegria veure't de nou per aquí! Bentornat al món dels blogs, Olguen, espero que et quedis una temporadeta per aquí! :) Una abraçada. Salut i gràcies, sí, sí, tot va genial, ja ho veus.

    ResponElimina
  16. Preciós...!!!!!!,el que?, el tot.
    Una molt bona experiència

    ResponElimina
  17. Unes fotos magnífiques! No cal anar massa lluny per gaudir de paisatges així, és una sort!

    ResponElimina
  18. Sí, Garbí, un dia complet!

    XeXu, no gens lluny, no... :)

    ResponElimina
  19. Mmmm...quines ganetes de ser-hi, allà mateix o en un lloc similar...preciós!

    ResponElimina
  20. Hauria assegurat que era el Tristaina, Carme; tinc una foto asseguda a la pedra i he hagut de jugar a les 7 diferències per comprovar que no era el mateix! Me l'apunto per a aquest proper agost; en tot cas, ja te'n demanaré més informació, que encara falten dos mesos.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  21. Sempre penso que a la natura m'hi agrada arribar amb intimitat

    ResponElimina
  22. Hi ha tants llocs macos per veure, i molts no els tenim gaire lluny de casa. Gràcies per ensenyar-nos-en algun amb aquests fotos i aquests versos tan bonics.
    Ah!, jo no sabia que volia dir "esbalçar" i ara ja ho sé. Gràcies també per això.
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  23. Ai quina frisançaaaaaaa, jo vull ser per allà dalt i encara me'n queden un fotimer de dies :( znif!

    ResponElimina
  24. Aquest lloc és magnífic, fresc, net com el vers que l'acompanya.
    Caure de dalt á baix, estimbarse, és el mateix que esbalçarse?

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  25. Vida, realment és un plaer gaudir d'aquests llocs.

    Galionar, són veïns, es deuen haver copiat la mateixa pedra :) Quan vulguis t'ho explico. Aquest anys l'excursió del'agost ens toca el dia 20, més tard que els altres anys, potser no coincidirem. Una abraçada, maca.

    Jesús hi vaig arribar en la intimitat d'una colla d'amics de fa 45 anys...

    Mc, m'alegro molt d'haver donat difusió a aquesta paraula tant bonica! Una abraçada Mc!

    Clídice, que tot arriba, ànims i resistència!

    Pere, jo diria que sí, que és el mateix estimbar-se i esbalçarse

    ResponElimina
  26. La teva poesia és meravellosa, ara puc entendre tot:) I les fotos són molt boniques, de Andorra, dius? Solstici d'estiu feliç! La posta de sol a les 22:50 aquí ara.

    ResponElimina
  27. Merike, estic contenta que la puguis entendre! Sí són d'Andorra. Molt bon solstici d'estiu per a tu també. I feliç estiu!

    Avui he llegit que aquí la posta de sol és a les 21:28, ara.

    ResponElimina
  28. A veure si et refresques una mica i se te'n va la cançó del cap! :) je, je, je...

    ResponElimina
  29. oooh! això si que és gaudir el cap de setmana!!!!!! ben fet!

    ResponElimina
  30. És l'inconvenient de tindre un País tan llarg, que ens costa conéixer-lo tot. És preciós. I això de guardar el sol als braços molt ben trobat.
    Una abraçada... d'estima, que fa molta calor.

    Salut i Terra

    ResponElimina
  31. Precioses... entre el PORQUET i tu, CARME, tenim la sort de poder gaudir de la natura...

    (I aprendre paraules hehe... "esbalçar")

    Ostres, mentre escric això, l'ull d'en KOEMAN em mira des de la teva barra lateral hehehe

    ResponElimina
  32. M'ha agradat molt la manera d'expressar
    el bon record que et queda d'aquesta sortida!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  33. Unes fotos precioses, com sempre. Tot allò que ens agrada s'ha de guardar. Un petó.

    ResponElimina
  34. Molt, rits, un cap de setmana molt divertit.

    Francesc, un país tan llarg i tan bonic... i el sol als braços encara s'hi nota. :)

    Assumpta, si us agrada, realment val la pena de posar les fotos. Una abraçada bonica, sense esbalçar!ç

    Gràcies, Montse!

    Jordi, sempre intento guadar els bons mometns, sempre ho hauríem de fer!

    ResponElimina
  35. Em guardo el mot, tant en forma de verb com d'ajectiu. No dubtis que l'utilitzaré! És... PRECIÓS!!!

    ResponElimina
  36. Quins paratges més bonics... ja els trobo a faltar. Però queda poc per anar a llocs així!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari