Duna foto de la Mònica de Sospirs de llum
Herbes descalces a l'horitzó del capvespre.
Cerco un racó de llum, de colors difuminats.
Omplo l'espai buit, amb tactes suaus a flor de pell.
Herbes descalces a l'horitzó del capvespre.
Cerco un racó de llum, de colors difuminats.
Omplo l'espai buit, amb tactes suaus a flor de pell.
Sempre he pensat que hi ha quelcom de màgic i misteriós en la llum dels capvespres. Has reflectit magníficament els colors i el sentiment de la fotografia. Enhorabona a tots dos!
ResponEliminaPerdoneu, volia dir a totes dues, a tu, Carme, i a la Mònica.:)
ResponEliminaPer molts capvespres il·luminats amb els raigs de llum que sempre de la teua mà desprenen els teus dibuixos!!!
ResponEliminaSort als cat!!!
Entro dins el dibuix i m'hi quedo amb els mots sota el capvespre olorant el perfum de les herbes humides
ResponEliminaM'encanta. Tan el poema com el dibuix.
ResponEliminaEl capvespre i a trenc d’alba, per a mi els dos moments més màgics del dia. Llum, olors, colors, sons... d’una suavitat intensa.
ResponEliminaComença a pensar en fer un recital de exposicions que el que presentes son figues de bon paner.
ResponEliminala teva destresa està ja en el sublim intant de la delícia. Anton.
A encesa de llum, qualsevol pessigolleig esdevé carícia, qualsevol color un raig de llum que trenca la penombra, qualsevol herba, flor.
ResponEliminaCarme,
ResponEliminaque bé que has sabut copsar els colors del capvespre que semblen sempre iguals i són diferents cada dia. Sempre he pensat que m'agradaria contactar amb un tècnic en llums perquè em fabriqués un capvespre a dins de casa.
Un petó!
Ai...els capvespres!
ResponEliminacarme has aconseguit donar un color gairebé de capvespre real!
Un petó, estimada!
T'ha quedat preciós!! M'encanta!!... Quan el dia ja s'acaba, un contrallum!
ResponEliminaEspera...
Suaus els colors,
imatges es retallen
Un contrallum.
He fet un haiku!! :-)))
Clar que també podria ser...
ResponEliminaSuaus els colors,
el dia ja s'acaba.
Un contrallum.
O, també...
Colors de nit,
les fosques siluetes
van a dormir.
m'encanten els colors difuminats del capvespre, aquella llum tan subtil amb la qual també t'acabes dissolent.
ResponEliminaAquesta imatge...
ResponEliminaté futur.
M'encanta el capvespre, i aquest dibuix, amb aquests colors és genial!
ResponEliminaEiii...q tal? De tan en tan els teus bonics dibuixos i versos m'inspiren:
ResponEliminahttp://escritsdelfum.blogspot.com/2011/06/les-herbes-creixen-en-silenci.html
Que bonic... Quins colors, quins versos... que bonic!!! :)
ResponElimina