dimecres, 8 de juny de 2011

D'un poema d'en Francesc

COM RAÏM DE PASTOR

Com un crit del temps perdut
o com un lament d'infantesa
ets fidel a tu mateix:
només l'aixopluc d'unes teules velles
i les infinites ganes d'existir


Imatge i  poema   agafats   del  blog  d'en   Francesc

14 comentaris:

  1. És curiós veure com la vida s'obre camí en qualssevol circumstàncies.

    ResponElimina
  2. Carme, he republicat el poema amb el teu dibuix. Has fet una delícia; moltes gràcies.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Existir o no existir... El teu dibuix té vida pròpia, i el poema parla per ell mateix...

    Des del far bona tarda.
    onatge

    ResponElimina
  4. Carme,
    Preciós el poema i molt inspirat el teu dibuix. Enhorabona pel premi, merescur de debó.
    Un petó!

    ResponElimina
  5. molt bonic!! tan el dibuix com l'escrit!!! felicitats a tots dos!

    ResponElimina
  6. Un bon maridatge. Molt bonic, tot plegat!!!

    ResponElimina
  7. Cofoi i pletòric,
    el raïm em sadolla.

    ResponElimina
  8. les infinites ganes d'existir...són les nostres millors arrels

    ResponElimina
  9. Dic el mateix que li acabo d'escriure a en Francesc: De vegades sembla que no n'hi hagi prou només amb les ganes d'existir per és clar que sense elles, no hi ha res a fer.
    El poema és molt bonic i el teu dibuix és magnífic. :-)

    ResponElimina
  10. Sí, Jp, sovint en condicions mínimes i adverses.

    Gràcies Francesc!

    Bon vespre i moltes gràcies, onatge!

    Gràcies, Glòria, una abraçada!

    rits, una abraçada també per tu.

    Gràcies, Joana!

    Jordi, cofoi a dalt de la teulada... :)

    No hi ha com tenir-les, Garbí!

    Gràcies, Mc... entenc que parles de països? :)

    ResponElimina
  11. Aquests raconets tan discrets, però en els quals s'hi aferra tan fort la vida, són enormement reconfortants i serveixen per comprovar l'ànsia infinita de l'existència per prevaldre.

    ResponElimina
  12. Entre tots dos, una veritable delícia...:)

    ResponElimina
  13. m'agrada el teu dibuix, m'agrada el poema!

    ResponElimina
  14. Hem de ser, per sobre de tot, fidels a nosaltres mateixos. Quin mal tràngol trair-te a tu mateix!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari