No fa pas gaire temps que us parlava dels carters i de la seva feina algun cop il·lusionadora i sorprenent, quan deixen paquetets inesperats i somriures. Ara, deixaré de banda els carters i em centraré més aviat en Les conseqüències del blog i sobretot en les conseqüències dels comentaris als blogs i dels intercanvis. A mi m'agrada molt el Paper i quan vaig veure els posts del Garbi24 i la Sargantana que he enllaçat més amunt, segur que vaig fer comentaris entusiastes.
L'estimada sargantaneta, em va demanar l'adreça de casa meva per enviar-me una mostra del paper màgic. Un paper on hi germina la camamilla. I jo que m'imaginava rebre una tarja, de paper i resulta que semblava que havien passat els reis. Ja veieu a la foto tot el que contenia el paquetet. Petits blogs de notes, de paper amb llavors de camamilla, una tarja i una llibreta preciosa (que no faré germinar de moment perquè em sap greu desmuntar-la). Fins i tot un sabó. Per què un sabó delicadament perfumadíssim? Doncs per què vaig deixar un altre comentari prou entusiasta a un altre post sobre sabons. Comentaris amb regal! Les conseqüències del blog! Somriures a dojo!
I jo també us deixo que m'he d'anar a dutxar!
Ostres estic per fer algun comentari en algun lloc explicant com m'agraden els bitllets de 500 euros, a veure si cola, hehehe. És que hi ha gent maca per aquí, ja es veu.
ResponEliminaHahahahaha XEXU, ja no veuràs aquest comentari, però és que he saltat de ca la CARME... i bé, que m'ha fet gràcia!!
EliminaEi, que a mi els bitllets de 50 ja m'agraden!! :-DDD
Gaudeix-ne, Carme!!! No ens premien els comentaris cada dia.
ResponEliminaM'agrada la teva il-lusió.
Petons!
Aquesta Sargantana és una persona molt entranyable i detallista, no m'estranya que t'hagi fet aquest regal.
ResponEliminaCrec que aquests papers de llavors els promociona un impressor de Figueres i espero que aquest sabó faci escumes de colors, tan oloroses com les escumes del Bulli ...
Bon dia Carme.
Hi ha gent maquíssima per aquí... Quin regal més bonic, i no ho dc per les coses materials, sinó pel detall i per la bona entesa que pots tenir amb la gent dels blogs. Si ja ho dic jo que som com una familieta!
ResponEliminaQue tinguis molt bon dia, guapa!
El millor dels blogs: les persones, sense cap dubte :)
ResponEliminaDarrera dels blogs hi ha generositat i persones molt entranyables!
ResponEliminaAra, disfruta'ls!
La natura ens permet fer regals simpàtics com aquest...que en gaudeixis molt.
ResponEliminaM. Roser
ai que ja et veig com jo ....plantant papers a la terrassa i regant-los cada dia.......xissssttt que no et vegin.
ResponEliminaUns molt bons regals, que omplen molt i diuen molt de les persones
Ooooh, quina il·lusió no Carme? Sembla increïble a vegades que el món dels blogs pugui ocasionar aquestes històries tan precioses.
ResponEliminaUn potxó a les dues, Carme i Sargantana!
La veritat és que fa molta il·lusió. A mi m'ho han fet en 2 ocasions (2 blocaires, també per algun comentari que els vaig deixar en algun post) i, com que no t'ho esperes, és entranyable, sobretot perquè és un regal que es fa no perquè "toca", perquè és no sé quin dia i em sent obligat, no, ho faig perquè m'abelleix, aquest és l'encant...
ResponEliminaXeXu, diu la sargantana, (que no ha pogut deixar cap comentari i m'ho ha dit per mail) que no desesperis, que l'Editorial on treballa encara no fan bitllets d'aquests, però que tampoc han pres cap decisió en ferm de no fer-los mai... je, je, je... home, XeXu, has de reconèixer que d'aquests no se'n veuen gaires, tens gustos una mica especials, eh?
ResponEliminaPilar, i tant que no! No es premien cada dia no! Com em deia la sargantana al mail , som com mainada, però això vol dir que mantenim la il·lusió!
Una olor, boníssima, Pere! la sargantana és una persona molt dolça, fins i tot a distància.
Guspira, ja saps que m'agrada molt això de la familieta, sempre que ho dius em sento la mar de bé. Li he explicat a la sargantana, per si no ho havia llegit.
Persones genials, Clídice!
Doncs, sí, Fanalet, tantes persones maques! I entranyables... doncs potser sí que em torni anar a dutxar... je, je, je...
Gràcies, M Roser, en gaudeixo, ja ho veus, com una nena petita!
Garbí, je, je, je... que no em vegin regant papers o ens tanquen a tots ...
Molta il·lusió, porquet... no pots imaginar la quantitat d'històries divertides, precioses, casuals, entranyables que tinc amb els 4 anys de blog... un munt!
A mi també m'ha passat altres cops i el millor de tot és que sempre és igual de sorprenent i igual d'encantador. No es gasta!
Ostres, que xulo rebre regals així!! Sempre he trobat maco rebre coses per correu. En el meu cas, solen ser postals de viatges, però fan molta il·lusió igualment!
ResponElimina