D'un post de Galionar
Aquesta hora calma
em porta el desig
d'un silenci que curi
sorolls i neguits
Voldria la taula
i el quadern en blanc
per fer sortir els somnis
i històries d'abans.
Que el temps llisqués suau
compassant-se amb l'ànima
i els mots oblidats
brollessin de nou.
Els pensaments clars
em porten repòs.
Tendra placidesa
que pacient espera .
Que difícil resulta de vegades tenir els pensament clars quan tot brolla: sorolls, paraules, nervis, tràfecs... trobar la calma i una pàgina en blanc, per poder tornar a començar!!!
ResponEliminaDavant d'aquesta taula tan ben parada, i aquesta calma que l'envolta, amb el teu permís, sec i començo a escriure (ara només manca que les muses no m'abaondonin!)
ResponEliminaSi jo tingués un jardí, una taula tan preciosa, potser escriuria versos tan tendres com els de Galionar.
ResponEliminaO bé faria com tu... deixaria que el temps llisqués suau per esperar que els mots oblidats brollessin de nou.
Bona tarda Carme.
L'espai dibuixat convida a pensar i escriure en pau. Penso que el teu poema l'has escrit en una taula molt semblant, ja sigui real o imaginada. T'ha sortit rodó.
ResponEliminaQuan he vist el teu dibuix , l'he conegut de seguida...
ResponEliminaPotser és la mateixa hora calma, però amb dues visions diferents, amb la mateixa bellesa i la mateixa sensibilitat...
Petons,
M. Roser
Ja em va encantar el post de Galionar i ara m'encanta el teu, imatge i paraules. Tots dos posts encomanen la calma, que sempre ens va bé.
ResponEliminaQuina placidesa destil·len els teus versos, Carme; a tu no et cal un jardí ni una taula com aquesta, perquè ets capaç de gaudir de les hores calmes sense necessitat de tot això. Ets capaç de fer-ho perquè l'hora calma la duus a dintre teu, i la transmets a gent del teu entorn. I per això hi ha tantes persones que t'estimen. El dibuix, preciós. Convida a quedar-s'hi.
ResponEliminaPer cert, Pere, no és pas meu l'indret, ni el jardí ni la taula; què més voldria! Per això de tant en tant necessito fer escapades lluny del ciment per amarar-me de paisatge...
Una forta abraçada!
L'he llegit en veu alta... com comentàveu l'altre dia al post de la Fanal Blau. He procurat donar-li la millor entonació que pogués... i ha sonat preciós!! :-))
ResponEliminaEncara m'aficionaré més a la poesia llegint-la així... Entenc més bé els poemes, de veritat!! :-)
Sí, Dafne, a vegades és ben difícil... i les imatges ens hi poden ajudar.
ResponEliminaJa pots escriure, porquet, que això sempre va bé...
Pere, tant de bo que el temps sempre et llisqui suau... bona nit!
Imaginada, Ramon, imaginada... la taula real no s'hi assembla gens.
Gràcies, M Roser!
Noves Flors, gràcies per comparar-los, :) els posts de Galionar sempre m'enamoren!
Gràcies, Galionar, em va molt bé que em diguis aquesta mena de coses per retornar a la meva hora calma de sempre.
Assumpta, que bé, veus? a mi em va passar com a tu, primer no li donava tanta importància i creia que llegir-los ja era suficient i després vaig aprendre a valorar el so i el ritme en els poemes.
Segur que, asseguda en aquesta taula de terrassa ajardinada, els somnis i històries d'abans et fluiran al cap perquè en deixis constància al quadern en blanc.
ResponEliminaTendra placidesa que pacient espera...
Sempre llegeixo el teu post poc abans de anar a dormir.
ResponEliminaAvui em transmets placidesa i calma. Segur que somiaré coses boniques...
Gracies, preciosa. :-)
Poesia càlida i tendre. Gràcies, Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, Ferran! M'ho prenc com un bon desig que m'acompanya...
ResponEliminaGràcies a tu Glòria, bonica!
Núria, una abraçada de mig matí!
Gràcies al poema ara mateix tinc menys fred...
ResponEliminaM'agrada la calma triada, aquella que no tensa res, com la que es respira aquí i allà, al blog de la Montse.
ResponElimina