dimecres, 1 de febrer de 2012

Hora calma


D'un post  de Galionar

Aquesta hora  calma
em porta el desig
d'un silenci que curi
sorolls  i neguits


Voldria  la taula
i el quadern en blanc
per fer sortir els somnis
i històries  d'abans.


Que el temps  llisqués suau
compassant-se amb l'ànima
i els mots  oblidats
brollessin  de nou.


Els  pensaments clars
em porten  repòs.
Tendra  placidesa
que pacient espera .

15 comentaris:

  1. Que difícil resulta de vegades tenir els pensament clars quan tot brolla: sorolls, paraules, nervis, tràfecs... trobar la calma i una pàgina en blanc, per poder tornar a començar!!!

    ResponElimina
  2. Davant d'aquesta taula tan ben parada, i aquesta calma que l'envolta, amb el teu permís, sec i començo a escriure (ara només manca que les muses no m'abaondonin!)

    ResponElimina
  3. Si jo tingués un jardí, una taula tan preciosa, potser escriuria versos tan tendres com els de Galionar.
    O bé faria com tu... deixaria que el temps llisqués suau per esperar que els mots oblidats brollessin de nou.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  4. L'espai dibuixat convida a pensar i escriure en pau. Penso que el teu poema l'has escrit en una taula molt semblant, ja sigui real o imaginada. T'ha sortit rodó.

    ResponElimina
  5. Quan he vist el teu dibuix , l'he conegut de seguida...
    Potser és la mateixa hora calma, però amb dues visions diferents, amb la mateixa bellesa i la mateixa sensibilitat...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Ja em va encantar el post de Galionar i ara m'encanta el teu, imatge i paraules. Tots dos posts encomanen la calma, que sempre ens va bé.

    ResponElimina
  7. Quina placidesa destil·len els teus versos, Carme; a tu no et cal un jardí ni una taula com aquesta, perquè ets capaç de gaudir de les hores calmes sense necessitat de tot això. Ets capaç de fer-ho perquè l'hora calma la duus a dintre teu, i la transmets a gent del teu entorn. I per això hi ha tantes persones que t'estimen. El dibuix, preciós. Convida a quedar-s'hi.
    Per cert, Pere, no és pas meu l'indret, ni el jardí ni la taula; què més voldria! Per això de tant en tant necessito fer escapades lluny del ciment per amarar-me de paisatge...
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. L'he llegit en veu alta... com comentàveu l'altre dia al post de la Fanal Blau. He procurat donar-li la millor entonació que pogués... i ha sonat preciós!! :-))

    Encara m'aficionaré més a la poesia llegint-la així... Entenc més bé els poemes, de veritat!! :-)

    ResponElimina
  9. Sí, Dafne, a vegades és ben difícil... i les imatges ens hi poden ajudar.

    Ja pots escriure, porquet, que això sempre va bé...

    Pere, tant de bo que el temps sempre et llisqui suau... bona nit!

    Imaginada, Ramon, imaginada... la taula real no s'hi assembla gens.

    Gràcies, M Roser!

    Noves Flors, gràcies per comparar-los, :) els posts de Galionar sempre m'enamoren!

    Gràcies, Galionar, em va molt bé que em diguis aquesta mena de coses per retornar a la meva hora calma de sempre.

    Assumpta, que bé, veus? a mi em va passar com a tu, primer no li donava tanta importància i creia que llegir-los ja era suficient i després vaig aprendre a valorar el so i el ritme en els poemes.

    ResponElimina
  10. Segur que, asseguda en aquesta taula de terrassa ajardinada, els somnis i històries d'abans et fluiran al cap perquè en deixis constància al quadern en blanc.

    Tendra placidesa que pacient espera...

    ResponElimina
  11. Sempre llegeixo el teu post poc abans de anar a dormir.
    Avui em transmets placidesa i calma. Segur que somiaré coses boniques...
    Gracies, preciosa. :-)

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies, Ferran! M'ho prenc com un bon desig que m'acompanya...

    Gràcies a tu Glòria, bonica!

    Núria, una abraçada de mig matí!

    ResponElimina
  13. Gràcies al poema ara mateix tinc menys fred...

    ResponElimina
  14. M'agrada la calma triada, aquella que no tensa res, com la que es respira aquí i allà, al blog de la Montse.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari