Claror que s'esbiaixa
just en arribar-me.
Creua mars i cels
en línia recta,
inesgotable.
Només fregar-me,
la llum tremolosa
té textures d'ombra,
i acota el cap.
La deixo marxar.
Polígons irregulars de llum
en viatge de retorn.
en viatge de retorn.
Geometria i poesia unides per crear bellesa. :)
ResponEliminaGràcies, Noves Flors! :)
EliminaTens un cor tant gran com els teus dibuixos i les teves paraules. Si no impossible que et sortissin tant be.
ResponEliminaOstres!!! M'afalagues, Montse... Gràcies, bonica!
Eliminauuauuu!!!! La foto de la Montse em va encantar, però aquest dibuix també és molt i molt xulo!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi!
EliminaFoto i dibuix: fets un per l'altre
ResponEliminaHi ha fotos irresistibles!
EliminaLa llum passa però la claror i serenor que transmet la de la fotografia pot donar moltíssim. El dia d'avui era tan clar i tan bonic que la llum del sol acaronava i donava força.
ResponEliminaM'alegro que hagis gaudit del dia d'avui! :) bona nit!
EliminaLa llum sol i de la lluna, entra una mica esbiaixada, com si s'inclinés cap a nosaltres petit éssers humans...En una simple finestra il·luminada i trobem poesia...
ResponEliminaPetonets i bona setmana.
Bona setmana, M Roser! La poesia, a vegades surt de la cosa més petita... si surt!
EliminaOh, quina finestra! I quins blaus...
ResponEliminaDeixo volar la imaginació i endevino paisatges de llum i sol meravellosos!
Una finestra misteriosa, que no veiem el que hi ha fora... però veiem la llum, a vegades és suficient. Bon dia Glòria!
EliminaMolts dies també sento que deixo marxar la llum...un petó, bonica!
ResponEliminaProcurarem deixar-la marxar cada cop menys... Petonassos!!!
EliminaQuè ben aconseguit t'ha quedat el dibuix!!... Tenia moltes ganes de veure'l, perquè, em semblava molt difícil trobar la manera de reflectir la llum i la transparència, però, estar clar, això era per mí...Per a tu, on poses l'ull, allà surt el dibuix i la seva ànima (això últim és el millor que saps captar, dibuixar i expresar en paraules)
ResponEliminaGràcies!!
Em fa molta il.lusió que les meves imatges se't fagin irresistibles.
Una abraçada molt forta
Això és el Paint, que en ser dibuix virtual, té la llum de la pantalla. Mai no m'hauria atrevit amb paper fer un dibuix de llum.
EliminaCaptar l'ànima... és el que més m'importa, si tu creus que ho aconsegueixo... doncs m'animes a continuar. de tècnica no en tinc gaire... si no hi barrejo les ànimes, tot quedaria molt insuls... Gràcies a tu.
Encara en tinc una altra de teva... preparada dins del cap!
Una abraçada molt forta, Montse.
terriblement bonic..
ResponEliminamolts petons
Cert que la llum ens recorre la pell: sempre la mateixa llum des del començament del món.
ResponEliminaCom sempre és la mateixa aigua, que corre, s'absorbeix, cau i torna a córrer... Per això algunes dites fallen, com ara aquella que no et banyaràs dues vegades a la mateixa aigua del riu. És una i no n'hi ha d'altra. Com la clara llum de la finestra que mostres.
M'agrada el teu estat equilibri. Una forta abraçada, Carme.
ResponEliminaDibuix i poema: dues delicades filigranes. Bravo!
ResponEliminaCom la llum, he passat un moment per gaudir dels teus dibuixos sempre tan ben acompanyats de parules belles que ens conviden a relfexionar. I ara surto, i res no és igual.
ResponEliminaBessets, nina.
Tu no la perds mai la llum, encara que la deixis marxar! Bona nit, Carme ;)
ResponElimina