dimecres, 19 de juny del 2013

Relats conjunts

GE Building, Lunch atop a Skyscraper, 1932
Una proposta  de Relats  conjunts

-  Mira, veus  aquest,  el de l'esquerra,  era  el teu besavi!
-  I com és que  estava aquí?  No podien caure?
- I tant que podien caure!  Era  la feina  que tenien,  construir  gratacels,  una feina  molt  perillosa.
- Però no tenien  un altre  lloc  per  poder  dinar?
- Sí  que el tenien,  però  aquesta  foto només  era  perquè  tothom  s'adonés  del risc  d'aquesta  feina.
- Ho van fer expressament, de  dinar  aquí  o  hi dinaven sempre?
- No, no era  veritat  que dinaven aquí  sempre, seien  en un  altre  lloc  i  el fotògraf, els  va fer  seure  només  per  a poder  captar  la  imatge.  Mira  aquesta  altra:


- No pot ser,  ningú no dormiria  aquí.  Però en aquella  època  no hi havia  Photoshop,  eh?  Com s'ho van fer?
- Segueix sent  un misteri,  els  negatius  de vidre  eren molt  difícils  de manipular,  però  si  mires  bé,  a  la primera  foto  la silueta  d'alguns  d'ells  està  envoltada  de  blanc,  com si l'haguessin retallat...  d'alguna  forma.
- Retallar un negatiu de vidre?  Impossible,  dona!!!  Tu vas  conèixer  el besavi?
-  Sí!!!
-  I què  deia  ell?
- Ell  deia que sí,  que dormia  sempre  la migdiada  a la biga  del  pis  69    i que  mai  no va  caure  ni va tenir  cap ensurt,  però  sempre  li escapava  una  rialleta per  sota  el nas.

42 comentaris:

  1. En totes les èpoques s'han fet trampes! Però per un moment, abans de continuar llegint, m'he imaginat un desenllaç diferent. Pensava que anaves a dir que no era veritat que dinaven allà, que allò era una bogeria. Però que el que sí que feien era fer-hi la migdiada després de dinar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hagués estat una idea ben divertida, XeXu!!!! :DDD t'hauré de demanar consells pels meus finals!

      Elimina
  2. M'agrada l'explicació que li dóna sobre el perquè de la fotografia. Dormir-hi sí que devia ser perillós, sobretot si algun obrer pateix somnambulisme o es mou tant com jo quan dorm ;) Que pillo el besavi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que ningú pogués dormir en aquestes condicions... :DDD

      Elimina
  3. Sí, sí, jo estic convençuda que és un photoshop!!! Sempre se n'ha fet de pohotoshop... en aquella època no era un programa d'ordinador sinó un "retocador", una persona encarregada de retallar, enganxar, manipular els negatius amb molta cura per tal que després tot semblés la mar de normal!

    Bona aportació Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren de veritat negatius de vidre!!!! però tot i així segur també es podien manipular...

      Elimina
  4. Bon dia Carme,
    La meva germana a Reus, al menjador té la primera imatge penjada. Quan hi anem, en Jan i en Guim es queden una bona estona mirant la imatge i acaben preguntant, cada vegada que hi anem:
    -mama, és veritat aquesta foto?
    Aquesta nit mirarem tots tres el teu post i així avui el teu moment tambe serà seu. I ho llegirem i et sentire apropissim meu i d'ells.
    Amb la seguretat que tenint-te aprop es impossible caure, encara que dinis o facis la migdiada a la biga del pis 69.

    Carme, ets el moment genial de cada dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre mireu tots tres els meu post, us faré un petonàs a cada galta... si en sou de macos!!!

      Elimina
  5. La segona imatge no l'havia vist mai, la primera sí. Jo no podria posar ni dormir mai d'aquesta manera!

    ResponElimina
  6. Photoshop no hi havia, i molts coneixements de perspectiva per part de l'artista tampoc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artista era... perquè ha colat i molt, aquesta foto!!!

      Elimina
  7. No m'havia parat mai a pensar-ho, que fos una foto falsa. Encara que, sigui falsa o sigui real... mareja igual! :-)

    ResponElimina
  8. Avui ha caigut un dels mites que tenia. Mai m'havia plantejat que la foto fos un muntatge!
    Una, que és una ingènua...
    Bon relat, Carme, i molt aclaridor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... saps que jo tampoc m'ho havia plantejat mai? Mirant mirant la foto per a veure què escrivia em vaig fixar en el voltant de les siluetes...

      Gràcies, guapa!

      Elimina
  9. quina passada que triés el pis 69......Jo pagarua per estar a la foto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que el pis 69 tenia més interès que un altre qualsevol... el que no es van atrevir va ser a fer un 69 sobre la biga del pis 69... :)

      Elimina
  10. Apaaaaaaaaaaaa!! Ostres, què bonaaa!!... CARME! On has trobat aquesta segona foto? ;-))) Boníssima!

    Sí, segur que la foto es falsa (les dues) Vull dir que segur que ells estan asseguts a la biga, però que la biga deu ser a un metre i mig de terra i tota l'escena s'ha sobreposat al fons ;-))) Tot i així, a mi em passa com a en MAC, m'agafa vertigen de mirar-la :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi també m'agafa vertigen... :D està molt ben fet per les tècniques de l'època.

      Elimina
  11. Cada cop que comento el relat d'aquest mes em marejo!! No sé si podré fer el meu!! ;)

    Molt bona explicació, tot i que al nen se li ha trencat un trosset d'innocència.
    Aiii...què pillet era el besavi!! :)

    Aferradetes i bona tarda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El besavi no volia desfer el mite... :DDD i trobo que feia bé, mantenir aquesta mena de misteris o de dubtes, està bé, fa pensar i també somiar...

      Elimina
  12. El teu relat és un meta-relat, es planteja la veracitat d'allò que es veu. No m'ho havia plantejat i em fas venir ganes de saber més coses de com es va fer. Sigui com sigui, és una imatge que em provoca vertigen.

    ResponElimina
  13. No ho havia pensat mai, això que fos de mentida. I mira que se n'han fet versions!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo fins avui tampoc... el que tenen els relats conjunts...

      Elimina
  14. M'agafa vertigen, però del fort, només de mirar aquestes fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, tant si són de veritat com si són de mentida!!!

      Elimina
  15. amb la segona fotografia es confirma que tot es mentida

    ResponElimina
  16. Si te la mires bé ja es veu que la cosa és una mica dubtosa, de totes maneres és un muntatge molt aconseguit i dona per un munt de versions diferents i totes amb una bona dosi d'enginy!
    Bona nit , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la foto és boníssima tant si és real com manipulada!!!

      Elimina
  17. Ara que m'hi fixo, la primera fotografia sembla ben trucada amb aquella aura al voltant dels obrers.
    La segona no la coneixia, la seguré estudiant per confirmar la teva hipòtesi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hagis estudiat del tot les fotos, ja ens donaràs el teu veredicte, Rafel!

      Elimina
  18. Veus? Tant patir i resulta que no estan tan malament, si fins els deixen una estona per fer una becaina!

    ResponElimina
  19. Les històries dels padrins són encantadores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) sempre les manipulen una mica al seu aire, per això... :) amb la millor de les intencions, això sí!!!

      Elimina
  20. Lo de dormir allà dalt és complicat...

    ResponElimina
  21. m'ha agradat molt el teu relat Carme! el detall de posar l'altra foto genial! jo ni dinaria ni dormiria ( ni en broma ni en truc ni en realitat)
    bona revetlla!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc dinaria ni dormiria, en cap cas... em moriria només d'intentar-ho...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari