GE Building, Lunch atop a Skyscraper, 1932
Una proposta de Relats conjunts
- Mira, veus aquest, el de l'esquerra, era el teu besavi!
- I com és que estava aquí? No podien caure?
- I tant que podien caure! Era la feina que tenien, construir gratacels, una feina molt perillosa.
- Però no tenien un altre lloc per poder dinar?
- Sí que el tenien, però aquesta foto només era perquè tothom s'adonés del risc d'aquesta feina.
- Ho van fer expressament, de dinar aquí o hi dinaven sempre?
- No, no era veritat que dinaven aquí sempre, seien en un altre lloc i el fotògraf, els va fer seure només per a poder captar la imatge. Mira aquesta altra:
- No pot ser, ningú no dormiria aquí. Però en aquella època no hi havia Photoshop, eh? Com s'ho van fer?
- Segueix sent un misteri, els negatius de vidre eren molt difícils de manipular, però si mires bé, a la primera foto la silueta d'alguns d'ells està envoltada de blanc, com si l'haguessin retallat... d'alguna forma.
- Retallar un negatiu de vidre? Impossible, dona!!! Tu vas conèixer el besavi?
- Sí!!!
- I què deia ell?
- Ell deia que sí, que dormia sempre la migdiada a la biga del pis 69 i que mai no va caure ni va tenir cap ensurt, però sempre li escapava una rialleta per sota el nas.
En totes les èpoques s'han fet trampes! Però per un moment, abans de continuar llegint, m'he imaginat un desenllaç diferent. Pensava que anaves a dir que no era veritat que dinaven allà, que allò era una bogeria. Però que el que sí que feien era fer-hi la migdiada després de dinar!
ResponEliminaHagués estat una idea ben divertida, XeXu!!!! :DDD t'hauré de demanar consells pels meus finals!
EliminaM'agrada l'explicació que li dóna sobre el perquè de la fotografia. Dormir-hi sí que devia ser perillós, sobretot si algun obrer pateix somnambulisme o es mou tant com jo quan dorm ;) Que pillo el besavi!
ResponEliminaNo crec que ningú pogués dormir en aquestes condicions... :DDD
EliminaSí, sí, jo estic convençuda que és un photoshop!!! Sempre se n'ha fet de pohotoshop... en aquella època no era un programa d'ordinador sinó un "retocador", una persona encarregada de retallar, enganxar, manipular els negatius amb molta cura per tal que després tot semblés la mar de normal!
ResponEliminaBona aportació Carme!
Eren de veritat negatius de vidre!!!! però tot i així segur també es podien manipular...
EliminaBon dia Carme,
ResponEliminaLa meva germana a Reus, al menjador té la primera imatge penjada. Quan hi anem, en Jan i en Guim es queden una bona estona mirant la imatge i acaben preguntant, cada vegada que hi anem:
-mama, és veritat aquesta foto?
Aquesta nit mirarem tots tres el teu post i així avui el teu moment tambe serà seu. I ho llegirem i et sentire apropissim meu i d'ells.
Amb la seguretat que tenint-te aprop es impossible caure, encara que dinis o facis la migdiada a la biga del pis 69.
Carme, ets el moment genial de cada dia.
Mentre mireu tots tres els meu post, us faré un petonàs a cada galta... si en sou de macos!!!
EliminaLa segona imatge no l'havia vist mai, la primera sí. Jo no podria posar ni dormir mai d'aquesta manera!
ResponEliminaNi jo... ni dinar ni dormir...
EliminaPhotoshop no hi havia, i molts coneixements de perspectiva per part de l'artista tampoc.
ResponEliminaArtista era... perquè ha colat i molt, aquesta foto!!!
EliminaNo m'havia parat mai a pensar-ho, que fos una foto falsa. Encara que, sigui falsa o sigui real... mareja igual! :-)
ResponEliminaI tant que sí... i la de la migdiada, encara més!!!
EliminaAvui ha caigut un dels mites que tenia. Mai m'havia plantejat que la foto fos un muntatge!
ResponEliminaUna, que és una ingènua...
Bon relat, Carme, i molt aclaridor!
he, he, he... saps que jo tampoc m'ho havia plantejat mai? Mirant mirant la foto per a veure què escrivia em vaig fixar en el voltant de les siluetes...
EliminaGràcies, guapa!
quina passada que triés el pis 69......Jo pagarua per estar a la foto.
ResponEliminaÉs que el pis 69 tenia més interès que un altre qualsevol... el que no es van atrevir va ser a fer un 69 sobre la biga del pis 69... :)
EliminaApaaaaaaaaaaaa!! Ostres, què bonaaa!!... CARME! On has trobat aquesta segona foto? ;-))) Boníssima!
ResponEliminaSí, segur que la foto es falsa (les dues) Vull dir que segur que ells estan asseguts a la biga, però que la biga deu ser a un metre i mig de terra i tota l'escena s'ha sobreposat al fons ;-))) Tot i així, a mi em passa com a en MAC, m'agafa vertigen de mirar-la :-P
I a mi també m'agafa vertigen... :D està molt ben fet per les tècniques de l'època.
EliminaCada cop que comento el relat d'aquest mes em marejo!! No sé si podré fer el meu!! ;)
ResponEliminaMolt bona explicació, tot i que al nen se li ha trencat un trosset d'innocència.
Aiii...què pillet era el besavi!! :)
Aferradetes i bona tarda!
El besavi no volia desfer el mite... :DDD i trobo que feia bé, mantenir aquesta mena de misteris o de dubtes, està bé, fa pensar i també somiar...
EliminaEl teu relat és un meta-relat, es planteja la veracitat d'allò que es veu. No m'ho havia plantejat i em fas venir ganes de saber més coses de com es va fer. Sigui com sigui, és una imatge que em provoca vertigen.
ResponEliminaSi descobreixes alguna cosa ja ens ho explicaràs...
EliminaNo ho havia pensat mai, això que fos de mentida. I mira que se n'han fet versions!!!
ResponEliminaJo fins avui tampoc... el que tenen els relats conjunts...
EliminaM'agafa vertigen, però del fort, només de mirar aquestes fotos.
ResponEliminaI tant que sí, tant si són de veritat com si són de mentida!!!
Eliminaamb la segona fotografia es confirma que tot es mentida
ResponElimina:) sí, oi? Gràcies!!! :DDDD
EliminaSi te la mires bé ja es veu que la cosa és una mica dubtosa, de totes maneres és un muntatge molt aconseguit i dona per un munt de versions diferents i totes amb una bona dosi d'enginy!
ResponEliminaBona nit , Carme.
És que la foto és boníssima tant si és real com manipulada!!!
EliminaAra que m'hi fixo, la primera fotografia sembla ben trucada amb aquella aura al voltant dels obrers.
ResponEliminaLa segona no la coneixia, la seguré estudiant per confirmar la teva hipòtesi.
Quan hagis estudiat del tot les fotos, ja ens donaràs el teu veredicte, Rafel!
EliminaVeus? Tant patir i resulta que no estan tan malament, si fins els deixen una estona per fer una becaina!
ResponEliminaI ells dormien aquí tant de gust... :)
EliminaLes històries dels padrins són encantadores.
ResponElimina:) sempre les manipulen una mica al seu aire, per això... :) amb la millor de les intencions, això sí!!!
EliminaLo de dormir allà dalt és complicat...
ResponEliminaUna mica, oi? quina por!!!!
Eliminam'ha agradat molt el teu relat Carme! el detall de posar l'altra foto genial! jo ni dinaria ni dormiria ( ni en broma ni en truc ni en realitat)
ResponEliminabona revetlla!
Jo tampoc dinaria ni dormiria, en cap cas... em moriria només d'intentar-ho...
Elimina