D'una foto de la sargantana
Fixeu-vos-hi bé. Són ocells, sí, però podríem ser nosaltres. Tots penjants d'un cable de telèfon o d'un a fibra òptica, tant se val.
D'esquerra a dreta: l'observador, el distret, dos que busquen mosquits per caçar, el que mira els núvols, el que vol sortir bé a la foto. El que es deixa estimar i l'altre que busca apropament. El petitó que se'ls mira i aprèn. Aquell que s'ha fet gran i s'ho mira a distància. El que no calla mai, el que escolta sempre. El que li agrada donar bona imatge i quedar sempre bé. El que noli fa ni cas perquè és un pesat. El que està massa trist i s'arronsa sobre ell mateix. El que canta una piulada de bon dia a tothom. El que reflexiona. El que mira avall cap a on aterrar. El que s'ha pentinat molt bé les plomes i presumeix. El que vol que tothom el vegi. Els dos que no miren a ningú i van a la seva. El que té un amor impossible. El que se'n riu de la seva innocència. Els que tenen il·lusió. El que té enveja dels dos que es fan magarrufes l'un a l'altre. El que crida sempre la seva estimada. I el que no vol mai sortir a la foto i l'hem enganxat pels pèls.
Us heu trobat?
bona renglera de vides que segueixen el seu curs... com nosaltres... No m'hi he vist, em sembla que ja sols l'esperit meu hi habita entre els blogs...La mort pot ser molt anterior a la mort...// jo vaig ressuscitant els meus records, que encara que a ningú interesi a mi em fa continuar aquest final de vida... No dic adeu, però quasi...Carme, has sigut per a mi una gran persona... Quan sigui LLUNY algunrecord teu m'emportsaré... LA GENEROSITAT... bON DIA. Anton.
ResponEliminaAnton, mira que em fas plorar, que ja saps que sóc sentimental (o bleda). Cadascú ha de seguir el seu ritme i les seves necessitats del moment. Mentre treguis el cap pels blogs, de tant en tant, jo et vindré a llegir, Anton. De tu també ens han quedat moltes coses. He après molt de tu, Anton. LA SAVIESA. Bon dia.
EliminaRecordo la foto de la Sargantana, bona imatge, i bona reproducció la teva. Jo aquell dia vaig arribar tard per sortir a la foto!!
ResponEliminaO sigui que no hi ets, ja sé, ja sé les reunions presencials no són el teu fort, ni que siguin sobre un cable de telèfon. :D
EliminaI falten els que no han eixit en la foto perquè tenen wifi, que són més moderns.
ResponElimina:D he, he, he, i tu segur que ets un d'aquests moderns... :D
EliminaBon dia Carme,
ResponEliminaJo voldria ser el que canta una piulada de bon dia a tothom. Però potser aquest ets tu i jo em quedo en el grup més ampli dels que tenen il.lusio
He llegit diverses vegades la teva enumeració i he contemplat una bona estona la teva aquarel.la.
I m'agrada tant.
Altra vegada genial.
Mònica, aquí no necessitem exclusivitats... tu pots ser el que diu Bon dia a tothom i jo també, per descomptat. Jo no m'havia buscat, però m'agrada aquest paper. :DDDDD Si cal tu dius el bon dia i jo la Bona tarda...
Eliminahe, he, he... Gràcies, gràcies...
Sí, és com si em veiés en un mirall tinc una mica de tots; la somiadora, despistada, aventurera, trista, pesada, la que aprèn, la de l'amor impossible... m'agrada moolt aquesta aquarel·la.
ResponEliminaM'agrada la visió d'en Jp.
En Jp, és genial, sempre. I tu carmeta, també. Trobo que tenir una mica de tots és una bona opció!
EliminaLa imatges és preciosa, t'ha quedat genial. I el text amb que l'has acompanyada és fresc, original, diferent... m'encanta!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, porquet!
EliminaTots i cada un d'ells em siluetegen; segons el dia, el moment, l'instant. Hi ha miralls on o em costa gen reconèixer-me.
ResponEliminaSaps? Quan els veig als filferros, em recorden les notes d'un pentagrama.
Rep una forta abraçada, preciosa.
Que maco això de les notes del pentagrama, però en aquest cas serien un nota molt repetida... tots a la mateix a línia!!!
EliminaUna abraçada immensa, bonica.
he vist el teu post a traves del telefon
ResponEliminal'he reconegut enseguida..
ara vist aqui a pantalla complerta i amb mes polzades encara m'agrada mes
espero que no et molesti si fa el cami de tornada cap a ca meva junt amb el de la Paula
una ranglanera de petons
àngels
M'encanta compartir l'espai amb vosaltres dues... gtàcies!
EliminaUn altre rengle de petons de tornada, començant per la dreta... :D
Una aquarel·la viatgera...cap a casa també, amb tots els permissos que calguin, és clar!! :)
EliminaAferradetes per totes dues!!
En saps molt de la psicologia humana!
ResponElimina:D .... I ocellística!!!! .....
EliminaNo puc evitar somriue en veure aquest post... L'he trobat tendre i divertit alhora.
ResponEliminaEn llegir-lo he passat per diferents estadis: primer, me n'he anat de cap al DIEC a buscar la paraula "rengle". M'ha cridat l'atenció perquè jo coneixia, o uso normalment, les variants "reng" i "renglera", però "rengle" no l'havia sentit mai. Veus? He après una cosa nova! El segon estadi ha estat imaginatiu: he pensat que si en comptes d'estar tots els ocells en un mateix fil haguessin estat en diferents fils, hagués semblat, vist des de lluny, un pentagrama. I el tercer és la impressió conjunta que n'he tingut que és la que t'esmento al principi del comentari.
Bon cap de setmana, Carmeta
Bon cap de setmana guspira... gràcies per venir!
EliminaA casa meva sempre s'utilitzava rengle, veus? Quines coses...
M'alegro que un sol post hagi provocat tres estadis, trobo que és un post molt ben aprofitat. Una abraçada, aprofitador a de posts...
T'has deixat els que no quedem mai bé a les fotos. :-DD
ResponEliminaMolt xula la pintura!
Clar que no quedeu bé, si no us hi poseu!!!!! :DDD Gràcies, Mc!
EliminaEls ocells se'ns assemblen molt més del que ens pensem. Recordo la fotografia de sa lluna, t'ha quedat molt rebé la pintura, els ocells són plens de llum!
ResponEliminaSegur que se'ns assemblen, encara que no són tan pesats com nosaltres...
EliminaQuina pintura més bonica! Jo sí que m'hi he trobat, o, almenys, quan he arribat a un dels que tu deies he pensat, "aquest, jo" :)
ResponElimina:) me n'alegro, espero que hagi quedat guapo el teu ocellet... :) Gràcies, Noves Flors...
EliminaJo si que m'hi reconec, però sóc una barreja de tres o quatre.
ResponEliminaOstres, que'n falta un!! ... em sembla que eren trenta-dos.
Bona tarda Carme :)
En falta més d'un... Pere, tens raó... :)
EliminaBona tarda Pere.
També m'hi he trobada, no en un, en un parell i no de dos!! :)
ResponEliminaT'ha quedat fantàstica!!
Bessets de tarda, ja tranquila.
Gràcies, sa lluna, vaig gaudir dibuixant ocellets petits... a veure si hi cabien tots...
EliminaUna feinada, Carme, però el resultat val la pena. :)
EliminaGràcies!!!
EliminaUna pintura i un relat preciosos. Un bon retrat de família.
ResponEliminaUn retrat de família, quina bona idea!!! :)
EliminaJo també m'he identificat amb alguns: el que sempre mira els núvols, el que té il·lusió, el que... i el que no vol sortir a la foto
ResponEliminaperquè no queda mai bé!
Podríem classificar els/les blocaires per grups segons les característiques d'aquests moixons.
Bon cap de setmana Carmeta.
Bon cap de setmana, M Roser! Gràcies per trobar-t'hi
EliminaM'encanta la teva versió visual i literària, com sempre! Jo segur que també m'identifico amb més d'un ocellet. És el que té, tots som moltes coses i encara més depenent de les circumstàncies. I hi podem ser més presents o menys, però entre ocell i ocell encara hi caben algunes ànimes!
ResponEliminaTots som moltes coses... una mica apretadetes potser sí que hi caben algunes ànimes... :)
EliminaTan semblants i tan diferents a la vegada... Jo no m'hi conec, perquè n'hi ha uns quants que se m'assemblen... Un dibuix simpatiquíssim, Carme!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Gràcies, Montse, una abraçada.
EliminaÉs bonic sentir que no estàs sol!!!! Iguals? Diferents? Això no importa mentre estem junts!
ResponEliminaI encara, a vegades, ens en sentim de sols... però hi som.
EliminaHahahaha és la catosfera!!! :-DD
ResponEliminaAhir vaig veure el dibuix-pintura i em va fer moltíssima gràcia... però vaig deixar la lectura per avui, amb la vista més descansada (he estat dos dies amb la revista parroquial, que ha quedat xulíssima, per cert, i tenia la vista bastant cansada...per descansar-la vaig fer el post de l'Elena Gadel... observi's que contradictòria que sóc... ai, Senyor!)
Bé, la qüestió és que tenia ganes de veure quina explicació hi havies posat, si era un poema, un conte... I SOM NOSALTRES!!! :-DDD
Sí sou vosaltres, heu quedat boniquets, eh?
EliminaQuina idea més divertida t'ha suggerit la foto de la Sargantana!
ResponEliminaAquí hi són -hi som- tots! ;D
Tots, tots, Glòria, t'has trobat? ;D
EliminaExcepcional!!! és molt bonic, i saps... si que m'hi he trobat. M'agrada molt formar part al costat de bons amics!!!
ResponEliminaun petonet!
A mi també m'agrada... :)
Elimina