divendres, 31 de maig de 2013

Moleskine gegant - nº 19 - Ocells en rengle

 
D'una foto de la sargantana

Fixeu-vos-hi bé.  Són  ocells,  sí,  però  podríem ser  nosaltres.  Tots  penjants  d'un cable  de telèfon  o d'un a  fibra  òptica,   tant  se val.   

D'esquerra a dreta: l'observador, el distret, dos que busquen mosquits per caçar, el que mira els núvols,  el que vol sortir  bé  a la foto.  El que  es  deixa  estimar  i l'altre  que  busca  apropament.   El petitó que se'ls  mira  i aprèn. Aquell que s'ha fet gran i s'ho mira a distància. El que no calla mai, el  que escolta sempre. El que li agrada donar bona imatge i quedar sempre bé. El que noli fa ni cas  perquè és un pesat. El que està massa trist i s'arronsa sobre ell mateix. El que canta una piulada de  bon dia a tothom. El que reflexiona. El que mira avall cap a on aterrar. El que s'ha pentinat molt bé les plomes i presumeix. El que vol que tothom el vegi. Els dos que no miren a ningú i van a la seva.  El que té un amor impossible. El que se'n riu de la seva innocència. Els que tenen il·lusió.  El que  té  enveja dels dos que es fan magarrufes l'un a l'altre. El que crida sempre la seva  estimada. I el que no vol mai sortir  a la foto i l'hem enganxat pels pèls.

Us heu trobat?

49 comentaris:

  1. bona renglera de vides que segueixen el seu curs... com nosaltres... No m'hi he vist, em sembla que ja sols l'esperit meu hi habita entre els blogs...La mort pot ser molt anterior a la mort...// jo vaig ressuscitant els meus records, que encara que a ningú interesi a mi em fa continuar aquest final de vida... No dic adeu, però quasi...Carme, has sigut per a mi una gran persona... Quan sigui LLUNY algunrecord teu m'emportsaré... LA GENEROSITAT... bON DIA. Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anton, mira que em fas plorar, que ja saps que sóc sentimental (o bleda). Cadascú ha de seguir el seu ritme i les seves necessitats del moment. Mentre treguis el cap pels blogs, de tant en tant, jo et vindré a llegir, Anton. De tu també ens han quedat moltes coses. He après molt de tu, Anton. LA SAVIESA. Bon dia.

      Elimina
  2. Recordo la foto de la Sargantana, bona imatge, i bona reproducció la teva. Jo aquell dia vaig arribar tard per sortir a la foto!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O sigui que no hi ets, ja sé, ja sé les reunions presencials no són el teu fort, ni que siguin sobre un cable de telèfon. :D

      Elimina
  3. I falten els que no han eixit en la foto perquè tenen wifi, que són més moderns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D he, he, he, i tu segur que ets un d'aquests moderns... :D

      Elimina
  4. Bon dia Carme,
    Jo voldria ser el que canta una piulada de bon dia a tothom. Però potser aquest ets tu i jo em quedo en el grup més ampli dels que tenen il.lusio
    He llegit diverses vegades la teva enumeració i he contemplat una bona estona la teva aquarel.la.
    I m'agrada tant.
    Altra vegada genial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mònica, aquí no necessitem exclusivitats... tu pots ser el que diu Bon dia a tothom i jo també, per descomptat. Jo no m'havia buscat, però m'agrada aquest paper. :DDDDD Si cal tu dius el bon dia i jo la Bona tarda...

      he, he, he... Gràcies, gràcies...

      Elimina
  5. Sí, és com si em veiés en un mirall tinc una mica de tots; la somiadora, despistada, aventurera, trista, pesada, la que aprèn, la de l'amor impossible... m'agrada moolt aquesta aquarel·la.

    M'agrada la visió d'en Jp.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Jp, és genial, sempre. I tu carmeta, també. Trobo que tenir una mica de tots és una bona opció!

      Elimina
  6. La imatges és preciosa, t'ha quedat genial. I el text amb que l'has acompanyada és fresc, original, diferent... m'encanta!

    ResponElimina
  7. Tots i cada un d'ells em siluetegen; segons el dia, el moment, l'instant. Hi ha miralls on o em costa gen reconèixer-me.
    Saps? Quan els veig als filferros, em recorden les notes d'un pentagrama.
    Rep una forta abraçada, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que maco això de les notes del pentagrama, però en aquest cas serien un nota molt repetida... tots a la mateix a línia!!!

      Una abraçada immensa, bonica.

      Elimina
  8. he vist el teu post a traves del telefon
    l'he reconegut enseguida..
    ara vist aqui a pantalla complerta i amb mes polzades encara m'agrada mes
    espero que no et molesti si fa el cami de tornada cap a ca meva junt amb el de la Paula

    una ranglanera de petons

    àngels

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta compartir l'espai amb vosaltres dues... gtàcies!

      Un altre rengle de petons de tornada, començant per la dreta... :D

      Elimina
    2. Una aquarel·la viatgera...cap a casa també, amb tots els permissos que calguin, és clar!! :)

      Aferradetes per totes dues!!

      Elimina
  9. No puc evitar somriue en veure aquest post... L'he trobat tendre i divertit alhora.
    En llegir-lo he passat per diferents estadis: primer, me n'he anat de cap al DIEC a buscar la paraula "rengle". M'ha cridat l'atenció perquè jo coneixia, o uso normalment, les variants "reng" i "renglera", però "rengle" no l'havia sentit mai. Veus? He après una cosa nova! El segon estadi ha estat imaginatiu: he pensat que si en comptes d'estar tots els ocells en un mateix fil haguessin estat en diferents fils, hagués semblat, vist des de lluny, un pentagrama. I el tercer és la impressió conjunta que n'he tingut que és la que t'esmento al principi del comentari.
    Bon cap de setmana, Carmeta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon cap de setmana guspira... gràcies per venir!

      A casa meva sempre s'utilitzava rengle, veus? Quines coses...

      M'alegro que un sol post hagi provocat tres estadis, trobo que és un post molt ben aprofitat. Una abraçada, aprofitador a de posts...

      Elimina
  10. T'has deixat els que no quedem mai bé a les fotos. :-DD
    Molt xula la pintura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que no quedeu bé, si no us hi poseu!!!!! :DDD Gràcies, Mc!

      Elimina
  11. Els ocells se'ns assemblen molt més del que ens pensem. Recordo la fotografia de sa lluna, t'ha quedat molt rebé la pintura, els ocells són plens de llum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que se'ns assemblen, encara que no són tan pesats com nosaltres...

      Elimina
  12. Quina pintura més bonica! Jo sí que m'hi he trobat, o, almenys, quan he arribat a un dels que tu deies he pensat, "aquest, jo" :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) me n'alegro, espero que hagi quedat guapo el teu ocellet... :) Gràcies, Noves Flors...

      Elimina
  13. Jo si que m'hi reconec, però sóc una barreja de tres o quatre.
    Ostres, que'n falta un!! ... em sembla que eren trenta-dos.

    Bona tarda Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En falta més d'un... Pere, tens raó... :)

      Bona tarda Pere.

      Elimina
  14. També m'hi he trobada, no en un, en un parell i no de dos!! :)

    T'ha quedat fantàstica!!
    Bessets de tarda, ja tranquila.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna, vaig gaudir dibuixant ocellets petits... a veure si hi cabien tots...

      Elimina
    2. Una feinada, Carme, però el resultat val la pena. :)

      Elimina
  15. Una pintura i un relat preciosos. Un bon retrat de família.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un retrat de família, quina bona idea!!! :)

      Elimina
  16. Jo també m'he identificat amb alguns: el que sempre mira els núvols, el que té il·lusió, el que... i el que no vol sortir a la foto
    perquè no queda mai bé!

    Podríem classificar els/les blocaires per grups segons les característiques d'aquests moixons.
    Bon cap de setmana Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon cap de setmana, M Roser! Gràcies per trobar-t'hi

      Elimina
  17. M'encanta la teva versió visual i literària, com sempre! Jo segur que també m'identifico amb més d'un ocellet. És el que té, tots som moltes coses i encara més depenent de les circumstàncies. I hi podem ser més presents o menys, però entre ocell i ocell encara hi caben algunes ànimes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots som moltes coses... una mica apretadetes potser sí que hi caben algunes ànimes... :)

      Elimina
  18. Tan semblants i tan diferents a la vegada... Jo no m'hi conec, perquè n'hi ha uns quants que se m'assemblen... Un dibuix simpatiquíssim, Carme!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  19. És bonic sentir que no estàs sol!!!! Iguals? Diferents? Això no importa mentre estem junts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I encara, a vegades, ens en sentim de sols... però hi som.

      Elimina
  20. Hahahaha és la catosfera!!! :-DD

    Ahir vaig veure el dibuix-pintura i em va fer moltíssima gràcia... però vaig deixar la lectura per avui, amb la vista més descansada (he estat dos dies amb la revista parroquial, que ha quedat xulíssima, per cert, i tenia la vista bastant cansada...per descansar-la vaig fer el post de l'Elena Gadel... observi's que contradictòria que sóc... ai, Senyor!)

    Bé, la qüestió és que tenia ganes de veure quina explicació hi havies posat, si era un poema, un conte... I SOM NOSALTRES!!! :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí sou vosaltres, heu quedat boniquets, eh?

      Elimina
  21. Quina idea més divertida t'ha suggerit la foto de la Sargantana!
    Aquí hi són -hi som- tots! ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots, tots, Glòria, t'has trobat? ;D

      Elimina
  22. Excepcional!!! és molt bonic, i saps... si que m'hi he trobat. M'agrada molt formar part al costat de bons amics!!!
    un petonet!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari