diumenge, 22 de setembre del 2013

A port...



D'una foto de la  sargantana de  Cotlliure  pel  Blog-Via

El que no s'explica és com si no s'hagués viscut.

Imma Monsó (Lleida 1959)


A PORT

De color blau i amb banderoles
d'ombres i tremolors de l'aigua.
De llum de mots
d'instants que fugen
d'inquietuds que somriuen.
A port, esperant salpar de nou.



22 comentaris:

  1. Un bon recer, l'espera en aquest port preciós que has pintat tan encantador.

    ResponElimina
  2. T'ha quedat molt maca i alegre aquesta aquarel.la, tan plena de colors!!
    Les paraules que l'acompanyen m'agraden molt...Ens mostres una realitat serena i una il.lusió per aquest "tornar a salpar" en aquesta barqueta carregada "d'inquietuds que somriuen".
    Tot i que em fa molt de respecte sortir a navegar, gairebé que m'hi apunto a aquest viatge...I després "l'explicaré"
    Gràcies per aquest moment.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. He trobat aquesta frase a minimàlia, aquest matí i no m'he pogut estar d'afegir-la al post... jo ho visc ben bé així, la necessitat no sé si ben bé d'explicar, però si de parlar les coses...

      Una abraçada

      Elimina
  3. l'imatge era maca..i pertanyia a un moment tranquil
    l'has fet millor encara, gracies

    pero avui em quedo amb la frase que diu...El que no s'explica és com si no s'hagués viscut. i penso... quanta vida ens donen els blogs!!
    un peto molt fort, Carme

    *precisamnt avui llueixo un dibuix teu al meu blog...jajajajajja
    son tan bonics !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens hem creuat en dibuixos i fotos, sargantaneta... :)

      Sí, la comunicació, l'intercanvi, ja sigui en blogs o ja sigui en directe dóna molta, molta vida.

      Petonassos, preciosa

      Elimina
  4. Un poema que sóna a estiu, així com el dibuix, un estiu que ja s'acaba. Deu ser preciós Cotlliure, un dels tants llocs que tenc pendent poder visitar qualque dia :)

    ResponElimina
  5. Sí que és preciós Cotlliure, molt turístic, però preciós de veritat. Segur que t'agradarà, quan t'arribi l'ocasió de visitar-lo.

    ResponElimina
  6. Però salpem ja, o no? Vaaa, vingaaaa!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara mateix salparia jo... si pogués ser avui, no esperaria demà, porquet...

      Elimina
  7. Un port encisador d'on salpen poemes inspiradíssims.

    ResponElimina
  8. Un lloc preciós que diona pas a un dibuix maravellós

    ResponElimina
  9. Les barques, al port, es gronxen suaument i esperen els pescadors per salpar mar endins, a escoltar cants de sirenes...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això dels cants de les sirenes, em fa una mica de por, tenen fama d'enganyoses i potser ens distraurien del viatge. Quan salpem que sigui sense sirenes.

      Elimina
  10. Sempre amb les veles a punt, cecant el moment just per que tot sigui una bassa d'oli

    ResponElimina
  11. Inquietuds que somriuen perquè saben que salparan de nou. Molt bonic, tant el dibuix com el poema

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari