divendres, 13 de setembre de 2013

Claustre de Sant Joan de les Abadesses, vist des del museu




Relaxació  profunda

Hi ha  un món interior,  que sempre ha estat explicat  en paraules.  En un moment va poder embolcallar-se de núvols liles, tant  tous,  que  allà  dins res  no feia  mal. Ni el cos,  ni el cor.  No hi  havia  ningú,  no hi havia res,  ni mal, ni bé,  ni solitud,  ni companyia.   Ni llum, ni fosca,  ni  confusió,  ni lucidesa.  Només  ser,  en un instant sense  temps,  tot  just  amb l'espai que li correspon.

Mesurar  les  paraules,  garbellar-les amb  el sedàs del  cotó fluix  de color  lila  i que  no necessitin sortir...  o potser  tot  just  inventades  i escrites.  I saber  trobar  sempre el camí  del lila més  personal  i  fer que alimenti la  vida  de  manera  suficient...

16 comentaris:

  1. Com necessitaria en aquests darrers dies meus contemplar el mar. Des d'aquell racó del que un dia et vaig fer partícep. O des d'algun altre. Sentir dins meu aquell instant en que tot s'atura, en que res és més enllà.Trobar l'infinit en els límits de mi mateixa.
    Poder silenciar totes les pors, la confussió, l'esgotament, les preguntes...Trobar un moment, trobar-me un moment. Poder ser, poder ser-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades, Mònica, penso que saber buscar o trobar un moment com a aquest és la solució de tot, a vegades penso que només és un moment per aturar-te i tornar a començar una mica més descansat, però amb les mateixes càrregues de sempre. Però poder ser, és important. Sentir-nos ser és molt important.

      Elimina
  2. això si és relaxant....quin èxit el blog , la cadena....la via ....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot són èxits... Elfree, i en canvi necessito desconnectar una mica...

      Elimina
  3. Els claustres sempre m'han semblat un recer de pau i serenor, suposo que després de la marxeta que has dut aquests dies,
    un lloc com aquest et deu ser molt plaent...

    La combinació de la fredor grisa de la pedra amb la verdor suau de la gespa, trobo que ajuda a tenir-ne aquesta visió.

    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els claustres sempre són bonics i plaents... Gràcies M Roser!!!

      Bon dia i bona setmana

      Elimina
  4. Cal tornar-lo a sentir, el món que batega a l'ombra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, Jordi, a vegades m'agradaria saber que ja no em cal.

      Elimina
  5. Un lloc excel·lent per relaxar-se!
    Petons

    ResponElimina
  6. Ha de ser un plaer aquest tipus de relaxació... A mi em costa aconseguir eixe estat d'una manera -diguem-ne- contemplativa. Recorde que quan feia ioga, em posava nerviós en el moment de la relaxació! :p Tot és qüestió d'aprenentatge, supose, però a mi em relaxa més actvitats com ara l'escriptura.

    Siga com siga, el dibuix és molt bonic.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tot és qüestió d'aprenentatge, Vicent. A mi també em relaxa l'escriptura, però és una mena d'experiència diferent. Cadascú ha de trobar les seves maneres de fer i de viure.

      Gràcies!!!

      Elimina
  7. Quan el món sembla ofegar-nos, cal cercar aquests espais, i assaborir el que la vida ens va donant o llevant.
    Profundes paraules liles!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant profundes que s'han de quedar en la intimitat... no han de necessitar sortir gaire... :)

      Elimina
  8. No sé quines paraules sortirien després de ser garbellades amb el sedàs del coto fluix blanc de la meva imatge?...Ho penso i et dic que, per a mi, serien paraules plenes d'enyorança...
    M'he quedat ben parada de veure la nostra coincidència en fer aparéixer la paraula i la imatge del coto fluix en les nostres entrades d'avui...Per la sensació que m'ha arribat després de la lectura del teu escrit, penso que potser també coincidim en el que hi havia en el nostre interior, i que hem volgut fer sortir.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament que les meves passades pel sedàs també serien d'enyorança.

      Les coincidències sempre m'han agradat, podria ser que fos doble, de post i del nostre interior. A mi m'agrada creure-ho així.

      Una abraçada de tornada, Montse!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari