Entapisso el meu entorn
de colors intensos i tendreses.
Si m'hi amago, és només,
perquè hagis de travessar-les
per trobar-me.
........................................................................Carme
El rou s'hi posa.
Atrapat en bellesa,
surts a besar-la.
Atrapat en bellesa,
surts a besar-la.
............................................................................Jordi Dorca
Molt curiós l'esborrany avui, però és clar, les flors no tenen línies!
ResponEliminaSempre he dibuixat les flors i aleshores la forma la donava el dibuix i el color era una taca molt més simple. Vaig provant de donar forma amb el pinzell, sense dibuixar-ho tot.
EliminaSi, a mi també m'ha sobtat l'esborrany! :P
ResponEliminaQuina enveja de balcó, semblen els de la meva mare, els meus sempre fan una peneta... :'(
Bona nit Carme!
A mi també em fa enveja el balcó!!!!
EliminaUn dibuix poema, com un quadre abstracte.
ResponEliminaI el buit que sento, l'ompliré de flors...
EliminaEl rou s'hi posa.
ResponEliminaAtrapat en bellesa,
surts a besar-la.
Et pujo al post, Jordi. M'encanta el teu Haikú!!!
EliminaEl primer és encantador i el segon és curiós, es fa present allò que és absent.
ResponEliminaAllò que més volia pintar, necessita l'espai en blanc, com la contraposició entre dibuixar i pintar. :)
EliminaQui tingués un balconet així, jo tinc tres plantetes a casa i de moment aguanten!. Com sempre m'agraden els colors, ben vius!.
ResponEliminaI tant, noieta, qui el tingués!!!
EliminaTravassarem el que calgui......
ResponEliminaAixò si que és una afirmació que m'agrada!!! Gràcies, Joan!!!
EliminaPreciós, tot un esclat de flors...m'ha recordat un poema infantil, de la primavera:
ResponEliminaEt diré un secret molt fi,
la primavera és aquí.
Ha cantat una cançó
i ha florit el meu balcó.
(?)
Petonets florits.
Ja la conec aquesta cançó!!! :)
Eliminapetonets, guapa!
Aquest balcó no li calen cortines!
ResponElimina:D
Cap ni una!!! :DDDD
Elimina