dilluns, 23 de setembre del 2013

Sobre la teulada

D'una foto de l'Alba


Fem arrels, a vegades,  en els llocs  més  esquerps,  en la duresa  de les teules,  en la migradesa  d'una  terra  o pols  que  acull  llavors impensades.
Fem arrels i  un cop estan fetes, creixem  cap al cel  fins  on  podem.  


26 comentaris:

  1. Les plantes tenen una capacitat d'adaptació més gran que nosaltres, creixen en llocs més insospitats, però nosaltres déu n'hi do!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Déu n'hi do, XeXu! Penso que potser tant a les plantes com a nosaltres, ens sortiria més a compte valorar millor el territori on arrelem, però aquest pensament no serveix de res... arrelem i punt! (com els teus llibres) ;)

      Elimina
  2. Doncs si, sembla mentida que en segons quins llocs s'arrelin (i jo que els hi poso test i aigua i abono nyaca :P )
    M'agrada molt el dibuix!!

    Bona nit Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desagraïdes... casumdena!!!

      Gràcies, lluna, que tinguis un bon dia, guapa!

      Elimina
  3. Fins i tot al desert he vist néixer flors :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Atrevides!!! ;) després igual els hi costarà cara la gosadia...

      Elimina
  4. Respostes
    1. Bon dia, Helena, segons com t'ho miris és boníssim ser capaç d'arrelar en condicions adverses, i segons com t'ho miris, pot ser un gran desgast d'energies... espero que sigui per bé!!!

      Elimina
  5. Carme, bon dia!!! Quin dibuix més xulo! Saps? Al meu poble, dalt de tot de la paret de l'Església vella ha crescut una figuera!!! Algun ocellet trapella s'hi deuria anar a menjar una figa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una figuera????????????? potser esbotzarà la paret!!!

      Bon dia, bonica!!!

      Elimina
  6. Si les plantes poden, nosaltres tb ho podem fer. Fem arrels per poder enlairar-nos molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que hauríem de triar el millor lloc per arrelar... però si no pot ser, doncs au, vinga, amunt, amunt!!

      Elimina
  7. Arreal, resistir, viure és impressionant el que fan determinades plantes.

    ResponElimina
  8. Cada cop que veig una planta arrelada a una roca o entre el cement no puc evitar pensar en el que dius.... Jo és que em meravello amb tot! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs et desitjo de tot cor que et duri això de meravellar-te amb tot, és el millor que hi ha... jo també sóc bastant així i si en alguna època no massa bona no em passa tant perquè estic pensant en les meves coses, m'adono de com és d'important

      Elimina
  9. Supervivència !! ; )
    M'agrada la teva aquarel·la, Carme !!

    ResponElimina
  10. És curiós però igual que algunes plantes, hi ha persones que arrelen a tot arreu i d'altres que per més assaonada que estigui la terra, no hi ha manera...Bonica metàfora.
    Petonets de bona nit, Carme.

    ResponElimina
  11. Que boniques i valentes són aquestes plantetes!
    Entre les escletxes de les rajoles del pati a vegades en surten i sempre em fan alegria i tendresa quan les veig.
    No totes aconsegueixen sobreviure, però.

    ResponElimina
  12. Clar que no, quan les condicions són molt adverses no es pot. Creixem fins on podem i quan no podem més morim, com les plantetes massa valentes.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari