De vies i croquetes...
He sentit a dir que per no patir manipulacions i censures, en alguns mons d'ocellets que piulen, en comptes de dir Via Catalana s'ha de dir #croquetes.
Jo crec que la #ViaCatalana ha estat una experiència genial, espectacular, emocionant, organitzada, i sobretot ha estat un pas més... i que ens hem demostrat que farem els passos que faci falta.
Poden dir mentides o canviar el nom de les coses.
Les #croquetes també són boníssimes.
L'enllaç és un vídeo de TV3.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.

Gràcies
Centenari Màrius Torres

30 d'agost 2010
Per més que twitter censuri una i altra vegada els hashtags pro-independència, el món s'assabenta de les coses que fem, els mitjans de comunicació es fan ressò. Preocupant que el gran abanderat de la llibertat d'expressió en el que s'ha convertit el twitter censuri a discreció el que li convé. Senyal que, de la informació que arriba, també hi ha filtre. Però bé, que facin el que vulguin, perquè feta la llei, feta la trampa. Que s'han de menjar croquetes dius? Doncs a menjar croquetes!
ResponEliminaMalgrat la quantitat de tuits de la Via catalana que anaven pujant, ràpidament, el recompte noi pujava, en pujava un altre al seu lloc #somespanya...
ResponEliminaQuan a algú se li ha acudit etiquetar una paraula neutra com croquetes, les croquetes estant a dalt de tot del recompte...
Ostres! Ara em feu venir ganes de menjar croquetes...
ResponEliminaAvui hem fet història.
Maria, doncs jo en vaig menjar moltes ahir... he, he,he... i tu segurament també!!! és que no en tenim mai prou, eh? :DDDDD
EliminaEnhorabona!
ResponEliminaGràcies!!!
EliminaImpressionant!!!
ResponEliminaAra les croquetes ja no seran només croquetes.
Encara seran més bones!
EliminaEl que va passar ahir és una cosa difícil d'amagar per molt que ho intentin. En el tram que vaig ser jo estàvem tan estrets que va ser impossible estirar ni una mica les mans quan va ser l'hora de fer la cadena. Va ser impressionat, per molt greu que els sàpiga a alguns.
ResponEliminaI tant que sí!!! Impressionant del tot!!!
EliminaDes d'aquí us vam veure a tots, així que no patiu, això ja no es pot amagar.
ResponEliminaEnhorabona per les croquetes i per la Diada!! :)
Aferradetes i molt bon dia!
Moltíssimes gràcies. Va ser un dia bonic i estem contents... i seguirem fent camí.
EliminaEl que dius de twitter em sembla vergonyós. Jo no en tinc, de twitter però sí que m'agraden les croquetes.
ResponEliminaA mi també m'agraden molt!!! :D
EliminaSi cal dir-ne croquetes, com si fóssim en temps pretèrits que tot s'havia de dir amb segones, en direm croquetes. Senyal que la raó està de la banda que toca. Anem sumant dies per recordar. Una abraçada.
ResponEliminaUna abraçada, Clídice, dies per recordar i per agafar forces per seguir treballant en l'intent.
EliminaTenim la sort de pertànyer a un poble que ha sabut alçar la veu per reclamar una llibertat que li correspon i que li han manllevat durant molt de temps.
ResponEliminaTenim la sort de pertànyer a un poble que vol avançar lliure i que ha iniciat el camí que li ho ha de permetre, convençuts que aquest cop no ens aturaran
Tenim la sort de pertànyer a un poble que per si mateix es movilitza i es fa sentir. Cada mà unida és una veu que no podran silenciar.
No hi ha energia més potent ni imparable que la que brolla de l'emoció i el sentiment. I ahir el sentiment i l'emoció va travessar Catalunya de dalt a baix. Segur que no podran parar-nos.
Estic molt orgullosa d'aquest poble, d'aquesta gent, de la mobilització emocionant i pacífica, alegre i combativa...
EliminaVa ser un gran dia. Sabem que hi som i que podem tornar-hi a ser quan faci falta.
Va ser genial!! Ja poden dir el que vulguin que ni els escoltarem
ResponEliminaI tant que sí... pacífic i potent!!!
EliminaVa ser un dia memorable i entranyable!
ResponEliminaVa ser molt i molt maco i feliç...
Elimina¡Quina idea tan genial la de les croquetes, CARME! ;-)) En arribar a casa, després de la Via, ràpidament a posar la tele i a venir a Internet a veure "què deien"... i, al twitter, em trobo l'etiqueta aquesta #croquetes sense saber de què anava...
ResponEliminaHo vaig preguntar i m'ho van explicar... sembla ser que la brillant idea va sorgir del RAC-1 Aplaudiments!!
Quin dia!! INOBLIDABLE, INOBLIDABLE!! Tinc ganes de repartir petons i abraçades a tothom!! :-DDD
Sí, crec que va ser en Basté...
EliminaVinga, vinga reparteix!!! :-DDDD
Les croquetes són boniiiiiiiiiiiisimes i més en aquestes ocasions. No poden tapar notícies amb tant de rassó, avui les notícies volen.
ResponEliminaBonísssssssiiiiimes!!! :DDD
EliminaJjajaja...les croquetes tenen molt bona pinta
ResponEliminasalut
joan
Pd. fotos de la via al meu blog
Molt maques les fotos, Joan, ja vinc d'allà!!! Gràcies!!!
EliminaEl què compta és que un munt de gent ens vam enllasssar, mà amb mà perquè tots teníem un somni comú, aconseguir un país més lliure i més feliç i vam donar una lliçó de civisme arreu del món.
ResponEliminaFem el què fem , sempre hi diran la seva, tan se val...
Petonets estelats.
Ben cert, ben cert... nosaltres a la nostra i a la nostra manera... ells a la seva... (pobres, no en tenen d'altra)
EliminaGràcies, Carme per la teva entrada. Ahir escoltava la ràdio i sentia que parlaven de "croquetes" i jo, ignorant com sóc de tantes coses, no entenia perquè es posaven a parlar de croquetes i no de la Via catalana. En fi, ja es veu ja, que no estic en certes ones.
ResponEliminaEm va fer tanta gràcia la idea... que no m'he pogut estar de fer el post...
EliminaMeravellós exemple i lliçó de ciutadania i civisme els que vau donar a molta, molta gent. Us felicite de tot cor, amb aquesta força és difícil no aconseguir qualsevol somni. Sent una mica d'enveja.
ResponEliminaEl teu post, boníssim.
Gràcies, Gabriel, estem molt contents de com va anar tot... encara ens queda molta feina per fer... però saber que hi som, que som molts ens fa pensar que som forts. Una abraçada.
EliminaVa estar genial. No vaig poder arribar a comentar tots els blocs i encara hi estic.
ResponEliminatant virtualment com presencialment va ser un crit que va arribar arreu del món.
Genial, genial...
Eliminava ser bestial, carme !! Felicitats també per tota la bona feina que heu fet amb la cadena de blogs, us èxit total també !!! abraçades ;-)
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tu, Joan!!! Déu n'hi do... hem estat una bona colla també. als blogs! :)
EliminaLes croquetes ens agraden a tots ;o)
ResponEliminaB7s
I tant que sí!!!
EliminaUna abraçada, Miquel
pell de gallina només de recodar-ho...
ResponEliminaMoltes felicitats per l'exit de la cadena de blocs.
Sou geniasl!!!
Bruixeta, t'acabava de trobar al Twitter amb el #volemvotar #queremosvotar #wewanttovote a veure si ens en sortim avui o hem de tornar a fer croquetes... :DDD
EliminaLa veritat és que va ser espectular! El tema croquetes l'hi hauria de caure una mica la cara de vergonya amb twitter. Quan vaig començar a veure-ho en alguna piulada no entenia res. Ja era a casa i no escoltavem la radio
ResponEliminaMoltíssimes fecilitats per la cadena de blogs!
Gràcies Miereia!!!
EliminaAquestes croquetes han deixat un bon sabor de boca. Perquè com deia Miquel Martí i Pol :
ResponEliminaEn qualsevol ocasió,
si hi ha croquetes, millor.
Si hi ha croquetes millor!!! :DDD Hi estic d'acord!
EliminaFeliç de haber pogut participar enllaçant les mans i els blogs!
ResponEliminaA mi també m'agraden les #croquetes. Molt!
Moltes gràcies, Glòria!!!
EliminaL'emoció de ser-hi; viure un moment històric, on les mans unides ens feien sentir la força de tot el poble català; de veritat que hi ha moments inoblidables en la vida, i aquest de ben segur que és comú a molts catalans i catalanes.
ResponEliminaVisca Catalunya lliure i les croquetes de la iaia!!!
Una diada inoblidable, segur, per molta, molta gent. Gràcies dafne!
EliminaGràcies Carme!!!!
ResponElimina