Guardo un silenci per tu,
però et penso, amiga.
La presència propera
no ha estat possible.
I sabré esperar fins acompanyar-te,
per recollir, de nou, juntes, els rams
de sentiments rebels que sempre em descobreixes.
Inconformistes de fons,
amb la tendresa compartida per totes les persones.
amb la tendresa compartida per totes les persones.
L'amor a bocins immensos escampat, voltant la Terra.
T'espero, sobretot, no t'oblidis de tornar
del teu silenci del llit i del desert de mots.
del teu silenci del llit i del desert de mots.
Aquest cop no ha estat possible, però a la propera segur, eh? A la propera que no falti a la trobada.
ResponEliminaEstà molt malalta XeXu, no se la pot visitar de moment, espero que torni, que no se'n vagi, vull dir... que no falti, ho dius molt bé.
EliminaEspero que la teva amiga es recuperi
EliminaAvui no faré cap comentari. Et llegiré una vegada i una altra. No per arribar a captar el sentiment que batega en cada paraula, perque aquest, m'ha colpit l'ànima només llegint-te una vegada.
ResponEliminaEt llegiré una vegada i una altra per impressionar-me de la grandiositat dels sentiments, d'uns sentiments que es saben fer paraula.
Quan darrera cada paraula hi ha una emoció tan forta, no puc sinó meravellar-me de la majestuositat de la persona que els genera i de la que els sent.
Una abraçada immensa que us acompanyi
Doncs una abraçada immensa, Mònica. Gràcies, bonica!
EliminaPoemes i pintura... Un bon llenguatge que saps parlar.
ResponEliminaPensoamb les pedres que vas dir, hi un bon aquarel·lista que les sap fer molt requetebé. Si pots buscar-les al seu blog "http://sarrate.blogspot.com.es/", moltes vegades me les baixo per anar mirant-les.
Les miraré, les pedres, M Antònia!!!
EliminaTant de bo torne del silenci.
ResponEliminaSí, avui, crec i espero que sí, que podrà tornar...
EliminaÉs molt trist esperar i no poder avançar, però es fa més trist per a qui vol ser-hi i no pot,
ResponEliminai tu saps expressar-ho molt bé amb les teves paraules.
Serenitat per a aquests moments i que molt aviat us pugueu trobar amb salut i alegria.
Una dolça aferrada.
Una dolça abraçada, lluneta!
EliminaEl poema expressa molt bé el record i l'acompanyament a un altre en la distància. El dibuix s'ha contagiat d'aquest silenci.
ResponEliminaGràcies, Consol!!!
EliminaTant de bo no oblidi tornar, hi ha gent que la troba a faltar. Els millors desitjos per ella.
ResponEliminaTant de bo no se n'oblidi!!!
EliminaMolts cops em repeteixo, xò avui, t'ho torno a dir. Preciosos. A més, em sonen molt endins, tinc una amiga de l'ànima lluny, física i emocionalment. I la trobo molt a faltar. Xò tinc l'esperança que tornarà, físicament ho fa dissabte, aviam si ben aviat tornem a somriure plegades.
ResponEliminaGràcies, rits... t'ho desitjo de tot cor...
EliminaUn bon cant d'amistat, a la porta d'aquesta preciosa ermita...Un bon lloc per recordar i esperar...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies, Mª Roser!!!
EliminaM'ha colpit al teu poema.
ResponEliminaDesitjo de tot cor que és recuperi i podeu retrobar-vos.
Moltísimes gràcies, Glòria!!!
EliminaJa veuràs com anirà tornant i, a més de paraules, podràs donar-li una abraçada d'aquelles tan maques que surten del fons del cor :-)
ResponEliminaDesprés de més d'un any, buscant els dibuixos que havia fet per ella descobreixo comentaris sense contestar. Va tornar i està perfectament... quina sort!
EliminaJo et pensaria silenciosa però intensament. Excel·lent poema.
ResponEliminaNo me n'he anat, no...moltes abraçades.
Abraçades...
Elimina