D'una foto de la Yáiza, feta a Sitges. Gràcies nina, per pensar en mi! |
Encerclaré de blau tots els meus gestos, com ocells encerclats de blau de cel, alleugerits del seu propi pes, una càrrega massa pesada pels meus braços. Encerclaré les mirades de blau, com els vaixells que suren encerclats de mar, solcant camins llunyans i desconeguts. I les paraules submergides, com peixos en el blau immens, sense camí, sense cap objectiu que no siguin elles mateixes. Paraules submergides de blau, un blau que n'amorteix el dring i la força.
És curiós que els colors ens afecten però el blau em tranquil·litza, em resulta relaxant.
ResponEliminaEl cel, el mar, el blau ens envolta sempre...
EliminaEl blau té força i sembla sincer. En el dibuix veig que dels cercles blaus s'han escapat unes figures vestides amb taques vermelles. Dóna a què pensar.
ResponElimina:) he, he, he... No pensis massa... la casa era encerclada de blau de veritat, el vermell se'm va escapar a mi, sense pensar-hi gens...
EliminaJa saps com m'agraden els blaus a mi! En una casa com aquesta mi podria tribar molt a gust.
ResponEliminaA mi també m'agraden... :) la podríem compartir i tot!!! ;)
EliminaFer que el blau llueixi en aquests moments que travessem.....és tota una gesta.
ResponEliminaEl mèrit és de la casa i de la Yáiza fotògrafa... :)
EliminaCuriosos els detalls blaus, així fa més bo de pintar aquesta casa que no està gens malament per viure-hi!
ResponEliminaSense blaus no sabria pas com pintar-la...
EliminaEncerclar de blau una mirada? Espere que no siga la conseqüència d'una punyada en un ull.
ResponEliminaNo se m'acudiria donar un cop de puny a ningú... Jp! com ets, eh?
EliminaM'agrada el blau, tot i que no és el meu color preferit.
ResponEliminaLlàstima que un determinat partit polític se l'hagi fet seu... :(
No podem deixar que l'acaparin!!! Aquesta casa amb aquest blau és molt bonica!!!
EliminaFa pinta de casa marinera, el blau és el que té. A mi també em relaxa.
ResponEliminaJp que violent et veig... :P
Bon dia a tothom!!!
És marinera... ben bé ran de mar, a Sitges.
EliminaJo també he decidit fer cercles de colors a la meva vida. De colors nets. A vegades intensos, a vegades clars. Els triaré cada dia i a cada estació i m'envoltaré d'ells.
ResponEliminaAgafaré el blau del cel de finals de setembre d'un dia de tramuntana I també el blau del mar del Cap de Creus quan torna la calma.
I esperaré el rogenc i el marró de la tardor que s'apropa per encerclar-me també de les seves totalitats.
Per cert, el blau és el color que més li agrada en Jan. I a mi també. Quan arribi de l'escola li ensenyo el teu blau.
Els colors de tardor, també els podem utilitzar... torrats i vermells i grocs... calidesa...
EliminaGràcies per ser-hi, bonica!
Conhort blau, aquests matisos.
ResponEliminaMentre sigui conhort... qualsevol matís valdrà la pena.
Elimina"Paraules submergides de blau", com les submergides en els teus poemes.
ResponEliminaNo havia sabut veure abans els meus poemes de blau. ;)
EliminaEl blauet de les cases és una cosa que sempre m'ha apassionat. De nord a sud, i de est a oest, era estès per tot el país, en la seva ruralia. És una cosa que ja es perd absolutament i només aguanta en velles cases enrunades o mig descolorit i perdut en algunes masies i edificis vells. Sempre que el veig, l'assenyalo i l'anomeno (la meva xicota ja n'està fins al capdamunt). Potser ho faig per seguir mantenint viva la seva memòria i fer fugir els mals esperits i les bruixes dels nostres temps!
ResponEliminaAquesta és una versió nova i moderna... a mi també m'agrada el blauet, aquell de sempre... molt!
EliminaUn bonic color per deixar-se encerclar...Segur que les paraules també estan contentes de trobar-se submergides dins del blau.
ResponEliminaPetonets, de color blau.
De moment no es queixen, no... les paraules. :)
Eliminapetonets
Encerclar de blau fa que el blanc es vegi preciós i el teu quadre ho reflecteix ben bé així ;-))
ResponEliminaSense el blau no hagués pas sabut pintar la casa... el blanc no es pinta!
EliminaUi, masda posts acumulats per llegir... Ara trobo aquest post!! Que bé que ha quedat, gràcies per pintar-la! Curiosament, quan vaig fer la foto amb prou feines sabia on era. Un mes després, és un punt de referència a Sitges. Més amunt, hi ha el Palau del Rei Moro on assaja la Colla Jove, a l'esquerra el pati del bar La Guineu, on hi he passat algun vespre interessant. I passan pel carrer de la dreta, s'arriba al Cable, un altre bar, i al Retiro. =)
ResponEliminaEm guardo la foto de l'aquarel·la!