dilluns, 16 de setembre del 2013

Orquídies


La  vaig  pintar  per  tu,  perquè  t'acompanyés  mentre  no en podies  tenir de veritat.
Per  acompanyar-te en l'absència  o en  una  presència  diferent  de la més  habitual.
Escoltar-te,  i sentir-te  també  més  enllà  de les  paraules:  els  pensaments  i sentiments.
Saber  que tens una  vida  nova,  encara  que sigui una mica diferent.  Gràcies  per  tornar.


38 comentaris:

  1. Ostres, Carme, a banda de que el dibuix és preciós, el text m'ha encantat! És profund, bell, trist i bonic alhora. Segur que per a qui fossin li degueren encantar les orquídies :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li encanten totes les orquídies i a ca seva en té tota una renglera de precioses, precioses...

      Elimina
  2. No se massa com agafar-me el text, però em sembla que és un d'aquells que només cal que l'entenguis tu, i en tot cas, la persona a qui va dirigida. Segur que així serà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pintar l'orquídia ja fa dies, quan una meva amiga de l'ànima, aquella amb qui pots parlar-ho tot, estava molt malament i em van dir que no podia portar-li flors. Com que sóc així, a més a més de portar-les-hi en paper, les vaig fotografiar pel blog. Sempre ho he d'aprofitar tot... D'això ja fa uns dies i, ara, la situació ha canviat molt cap a millor. Tenia por que no tornés, però ha tornat.

      Elimina
  3. Espero que ara pugui tornar a tenir-ne de veritat, sense desmerèixer el dibuix eh.......A pesar de tot, aquesta persona també té sort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, ara ja en té de veritat i dimecres retrobarà les seves... i BUFFFF!!!! ja respirem fons.

      Elimina
  4. El teu jardí segueix estant carregat de bons secrets i bones propostes.
    Enhorabona!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un detall preciós, de bona amiga a bona amiga...M'alegro que estigui millor hi hagi superat una d'aquestes pedres que de vegades trobem al camí de la vida, per això , mai s'ha de perdre l'esperança...
      Petons, de bona nit.

      Elimina
    2. Moltes gràcies, Gabriel!!!

      Doncs sí, el pitjor ja ha passat! Petons.

      Elimina

  5. La presència de l'absència és una de les més remarcables en els viaranys de la nostra memòria temporal. L'art -el teu art- ocupa aquest espai en blanc que és el silenci...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre intento omplir els espais blancs del silenci, a vegades massa i tot... intento trobar la mesura.

      Elimina
  6. M'emociona saber que tornes a tenir-la. Que ha tornat com li demanaves fa uns dies en aquell altre preciós escrit que he rellegit avui després de llegir aquell. Quina sort que us tingueu de la manera que us voleu i quina sort també la teva i la seva d'haver-vos pogut tenir d'una manera diferent mentre una altra no era possible. Sempre hi ha una manera de tenir allò que ens és essencial,com tu per ella,i ella per tu.
    I tu per mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó, sempre hi ha una manera de tenir allò que ens és essencial. Només ens cal voler-ho i tenir-ho clar. I posar-hi un bocinet d'ànima.

      I tu per mi... sempre hi posem un bocí d'ànima, també.

      Elimina
  7. No en sabia res de tot això, però m'alegre de que les coses milloren per a tu.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona amiga, Jp! Gràcies, una abraçada també per a tu.

      Elimina
  8. Voldria dir-te alguna cosa... Però avui he comprovat que aquí, a casa teva, es pot "patir" la síndrome d'Stendhal...
    les paraules trasbalsen, colpegen els dins.
    L'aquarel·la és bella, delicada, subtil.
    Te els tons de l'amor. De les mirades. De la tendresa.
    És fràgilment poderosa...

    Buf! És una sort saber-te.

    Un petó dolç, dolç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has dit moltes coses, poeta, i totes boniques.

      A vegades voler ocupar els silencis em surt bé i moltes altres vegades em surt malament. Ja saps que sempre m'he desorientat dins dels silencis...

      M'alegro que t'agradi l'aquarel·la... la que m'ha quedat bastant fatal és la foto de l'aquarel·la... :( :DDD

      M'agrada trobar-te, aquí, gràcies per venir. Un petó dolç, també.

      Elimina
  9. Saber que ha tornat és el millor de tot. Preciós!!!

    ResponElimina
  10. Avui t'has superat! Cosa molt difícil, ja sempre deixes el llistó molt alt.
    Les orquídies magnifiques i el text és d'una bellesa entendridora. El Barbo té raó...

    ResponElimina
  11. Sabia que tornaria... ja està, ja ha passat el pitjor! ;-)))
    Suposo que el preciós dibuix-pintura li has regalat, no? és seu i ben seu!!

    ResponElimina
  12. En veure el dibuix i l´aquarel·la m´he quedat parada, no sé perquè però hi he vist alguna cosa més que un dibuix i he pensat que no m´importaria gens tenir-les penjades a casa, en un lloc ben íntim. Llavors amb l' escrit i l' enllaç he entès el sentiment que desprenen aquestes orquídies.
    M´alegro que tot vagi millor i que les pugueu gaudir plegades.

    (potser te les pispo i me´n faig un quadret, amb el teu permís. De moment les he guardat)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si et fan il·lusió, a mi també me'n fa que t'agradin, A, i si mai te'n fessis un quadret il·lusió doble. Gràcies, per l'empatia que representen les teves paraules, compartir sentiments és la millor cossa que ens pot passar.

      Elimina
  13. Un present preciós fet amb molta estima. Celebro aquesta millora.

    ResponElimina
  14. L'orquídia! Tan fràgil, tan valenta.
    Com un record per al futur, que dic jo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. les orquídies, com les persones, ben estimades i ben cuidades, són prou valentes. Fràgils també, en les mancances, sobretot.

      Els records per al futur ... està prou bé d'anar-los escrivint!!!

      Elimina
  15. El que és un record per al futur és el teu dibuix.

    ResponElimina
  16. Caram, no cal dir res més, és preciós

    ResponElimina
  17. Una aquarel·la preciosa, Carme! M'ha encantat. Una abraçada! ;)

    ResponElimina
  18. El dibuix es una preciositat. Les paraules... m’han deixat sense paraules i mai més ben dit

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari