dilluns, 24 de març del 2014

Galetes de vocals per a extraterrestres

    




























A més a més del cafè,  a Brznst, li  van agradar  les galetes  de vocals... però n'hi faltaven tantes, que van caldre moltes trobades, molts cafès i moltes galetes per arribar a una bona comunicació amb la Sandra.

La Sandra feia galetes, feia  cafès i es permetia  alguna abraçada de tant  en tant. Mentrestant comunicaven pensaments,  sentiments i emocions...  en Brznst,  s'havia quedat  a la terra, el primer cop, precisament per això,  per aprendre d'emocions, ja que al seu planeta  no en sabien ni un borrall. Malgrat que un dia va fugir, potser espantat, potser indiferent, no ho sabem massa, el seu interès per aprendre  d'emocions no havia canviat.

- M'agrada com em mires - va dir un dia, així,  sense  deixar-se  cap vocal.
- Com et miro?
- Com mai no m'havies  mirat  abans. És una mirada que em penetra i que sento que m'arriba tan al fons dels ulls, que sento com si em miressis fins arribar al cor mateix. És una mirada que em talla la respiració.
- Doncs  a mi m'agrada  com em parles... com no m'havies parlat  mai.


PD: La idea original de les galetes de vocals és d'en  Xavier Pujol. Gràcies!

36 comentaris:

  1. De besos, no, però de mirades així n'he tingut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha qui li agrada que li mirin el cor a través dels ulls i hi ha qui no... sembla que a l'extraterrestre li agradava... espero que a tu també.

      Elimina
  2. Les emocions (com les galetes) és millor no donar-les totes de cop. És descobrint-les de mica en mica quan les podem assaborir i els podem donar el valor que realment tenen sense que ens embafin. M'ha alegrat veure que Sandra i Brznst ho han aconseguit a la perfecció. Felicitats per a ells.. i per a tu per aquesta bonica continuació de la història. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I, per cert, fan molt bona cara aquestes galetes. Han d'estar boníssimes fins i tot pels que, més o menys, ja fem servir totes les vocals. :-DD

      Elimina
    2. Totalment d'acord amb el que dius, poc a poc, (encara que això sigui molt passat de moda, avui tothom va molt ràpid) és com s'assaboreix millor tot (galetes, emocions i vida).

      Són galetes de pasta trencada, no gaire dolces, la segona vegada que en faci, segur que em surten millor... :) Però als meus néts els hi van fer molta gràcia perquè estan tots dos molt interessats en el tema lletres...

      Elimina
  3. Quina bona cara que fan aquestes galetes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) tu que ets tant llaminera com jo (em sembla) ;) segur que les trobaries poc dolces... a la segona edició, les galetes de lletres... segur que guanyaran.

      Elimina
  4. La paciència, el saber escoltar són importants, però per a una bona comunicació, l’estómac, a vegades, també compta.

    :-) estàs feta una bona pastissera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que l'estómac, en aquest cas, el que compta són les vocals... :)

      Pel que fa a les galetes de vocals he de dir que tot just sóc aprenent de pastissera. És poden millorar...

      Elimina
  5. Oh, que bonic, Carme!! I has fet les galetes de vocals per en Brznst i tot? Quina bona pinta, segur que són màgiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh! com m'alegro que t'agradi, Sílvia!!! He fet les galetes de vocals per en Brznst, però se les han menjat els nens.... ;)

      Elimina
  6. Ostres, en Brznst ha tornat! Feia temps que no en sabíem res, però no ha perdut el temps, ha après a fer servir vocals a la perfecció, i és evident que la comunicació amb la Sandra va cada cop millor. És molt espavilat aquest extraterrestre, i per nosaltres tota una lliçó de comunicació i de bona voluntat. Si hi ha una galeta en forma de X, per mi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la propera fornada... aquesta fornada era només de vocals... :) Ei, ei, ei, que no s'ha de menystenir la paciència i la bona voluntat de la Sandra, eh? Que s'ho ha currat molt... :DDDD

      Elimina
  7. Molt divertit.
    Aquestes galetes fan agafar gana!

    ResponElimina
  8. Bonica i dolça manera d’expressar les emocions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix!! Bruixeta, és que les emocions sempre s'haurien d'expressar de manera bonica i dolça... oi?

      Elimina
  9. No sé quin so deu tenir una conversa sense vocals, perquè per anomenar les consonants ho hem de fer amb l'acompanyament de vocals: essa, ce, ela...
    No m'estranya que la Sandra sigui feliç d'escoltar en Brznst tal com li parla ara. Si es menja les galetes de vocals, no ho farà amb les de la parla.
    Si les galetes no tenen gaire sucre, millor, així seran aptes per als qui tenen la glucosa alta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser molt complicar parlar sense vocals... al menys per a nosaltres, pels que hi estan acostumats... deu ser normal...

      Tant de bo que sempre ens parléssim bé, les persones...

      Elimina
  10. Espero que algun interplanetari entri per la finestra de casa (quan estigui oberta) portant un bon pastís de pomes del seu paradís terrenal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un pastís de pomes interplanetàries... com deu ser? :D

      Elimina

  11. Fan de bon veure, aquestes galetes. Nyam!

    Abraçades, des de El Far

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que et semblin de bon veure!!! Ara et falta tastar-les!

      Abraçades, Jordi!

      Elimina
  12. mmmmmmmm..

    aixo a l'hora del café...m'estimula les ganes de conversa

    petons noieta trempada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots els cafès del món per una bona xerradeta amb tu... Petons bonica

      Elimina
  13. Quina gràcia!! Galetes de vocals!!... i quina "pinta" tenen, nena!!

    (I si faig veure que no sé utilitzar les vocals, me'n donaràs unes quantes? hehehe)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que te n donarè!! Com si vols alguna consonant també!!! A la propera fornada te'n faig per a tu...

      Elimina
    2. Alguna "S", si us plau! ;-)))))))))))))))

      Elimina
  14. Les vocals són molt més dolces que les consonants.

    ResponElimina
  15. Fan molt bona pinta, segur que no van tocar voreres!!

    Molt bona nit, nina ... bessets!! ❤

    ResponElimina
  16. Una idea brillant perquè els infants aprenguin les lletres...Jo sempre escombrant cap a casa! És clar que n'hauríem de fer moltes per mantenir una conversa...Després de llegir ens les podem menjar.
    El mètode fonètic es diuen els sons de les consonants sense fer servir les vocals, acabes parlant a cops!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El primer que van fer és buscar les del seu nom... Un altre dia les farem smb ells... Aquest dia com que les volia pel post les vaig fer sola en un moment.

      Bona nit, maca

      Elimina
  17. Una idea divertida aquestes galetes, així aprèn les vocals qualsevol!
    M'alegra aquesta complicitat entre la sandra i en Brznst. S'arribaran a entendre. Tot i que els ulls parlen sense vocals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades els ulls no són suficients... a veure on aniran a parar aquest parell...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari