Diàlegs poètics: diàleg 15è - McAbeu

PRIMAVERA I LLIBERTAT

Per sentir l'esclat de la primavera
no n'hi ha prou veient-ne un bonic dibuix.
El pintor, ni fent servir un embruix,
ens la pot mostrar tota sencera.

En aquesta estació és on tot s'esvera
tot es converteix en un gran garbuix
i s'ha de ser, per força, un pèl capfluix
si s'intenta acotar aquesta trempera.

Dir “primavera” és dir “llibertat”
i no dic que no es pugui controlar
però és inútil impedir el seu esclat.

Si tot es posa en marxa per millorar
impedir-ho seria una absurditat:
Com si en democràcia no es pogués votar.

No hi ha foscor quan és  primavera

encara que ens apaguin tots  els  llums

segueix la il·lusió, no notem la  ferum

que fan aquests mots que ens diuen per darrera.

Renéixer en brots tendres. És llarga l'espera,
podríem passar-ne només un resum.
Cal fer que els obstacles esdevinguin fum.
I accelerar el pas, sense mirar enrere

Començar de zero, deixar-ho ben net
Oblidar el mal tracte,  la mala intenció
que l'únic que volen,  que tot faci un pet.

Una urna és una urna, no interpretació
és eina de pau, no imposa ni fereix
"Demokrät"  en marxa. Volem votació!



Carme

PD:  buf!  Mc!  que difícil  que m'ha semblat  això...  com si fos  un dels teus  enigmes,   ja saps,  aquells  que m'hi passo  hores...