Bestieses
Ja tenia el llibre sobre cocodrils, eren la seva passió, (ella no ho havia entès mai). Aquella granoteta de llauna que raucava i una gallina de xocolata, com a mona de pasqua. Assassinaria una pobre rosa, per completar el regal d’aquest Sant Jordi. Quines bestieses no faria una dona enamorada!
Un conte pels Jocs de lletres de Jo mateixa
Una dona enamorada pot fer moltes bestieses. Un home, també.
ResponEliminaFita
També, oi? :D
EliminaNo es pot negar que aquesta dona s'està treballant el Sant Jordi, li sortirà rodó amb tanta preparació.
ResponEliminaHe, he, he... Potser massa i tot.
EliminaJajajaaa, Ja ho pots ben dir, Carme! Però què a gust es fan, aquestes bestieses! :) N'has tret molt profit del conte, m'agrada!
ResponEliminaUna abraçada1
:D una abraçada, gràcies!!!
EliminaEspere que no assassine també la granota de llanda i la gallina de xocolata, seria dur les coses massa lluny.
ResponEliminaDoncs, la granota no ho sé, però la gallina de xocolata, jo l'assassinaria a queixalades sense pensar-m'ho
EliminaJa ho crec ja que assassinar una rosa és una gran bestiessa!!! :)
ResponEliminaHe, he, he... :)
EliminaEn aquest cas, podríem dir que el fi justifica els mitjans
ResponEliminaGràcies per la teva comprensió, Mc!! :D
EliminaNo sé si per amor es pot assassinar, encara que sigui a una simple rosa... Segur que la flor no hi està d'acord, he, he...
ResponEliminaPetonets Carme.
Mai no se'ls hi demana l'opinió a les pobres roses...
Eliminaunes bestieses ben escrites .....assassinar una rosa queda lleig però al mateix temps és una bona imatge poètica!
ResponEliminaHe, he, he... Gràcies, Elfree!
EliminaUna dona enamorada en fa un munt de bestieses
ResponEliminaI no hi ha manera d'aturar-la...
EliminaLes roses, pobres, ja moren soles...
ResponEliminaI tant que sí... Tenen una cirta vida i encara els hi escurcem més.
EliminaTotes les que se li ocurreixin, segur.
ResponEliminaTotes i més!!!
EliminaÉs que és millor regalar una planta viva...
ResponEliminaQue maco... Per Sant Jordi, no li regalis una rosa... Regala un roser!!!
EliminaÉs que l'amor és molt bèstia!
ResponEliminaMolt, noieta, molt!!
EliminaD'aquesta manera, amb contes i poemes, la lletra teixeix un tapis acolorit de blog a blog.
ResponEliminaAquests jocs de lletres com un teixit acolorit... M'agrada molt la imatge...
EliminaEm sembla que totes, totes i més!!
ResponEliminaBon vespre, nina!
Bessets ❀
Aferradetes dolces, bonica... Totalment d'acord!!!
EliminaBestieses del nivell de les narrades a la llegenda de Sant Jordi. Ara li toca el rebre a la rosa.
ResponEliminaA veure si es comporta, aquest noi...
EliminaCaram! S'ha pres molt d'interès per fer-lo feliç. Esperem que ell correspongui de la mateixa manera.
ResponEliminaI que no pateixi: per Sant Jordi se'n assassinen moltes de roses. Una massacre!
Esperem, esperem... Que no se sap mai...
Eliminael rau-rau grata les estones; com diu en Rafel, ara cal rebre la rosa
ResponEliminaA veure si hi ha manera de rebre-la sense masses ensurts.
EliminaQuan estem enamorats en fem de grosses, de bestieses. ;)
ResponEliminaPotser sigui inevitable... :)
Elimina