 |
| Carlux |
Tindré glicines
que cobriran la tanca.
No fan olor, ni ens amaguen,
les reixes de ferro.
Si vols venir...
que cobriran la tanca.
No fan olor, ni ens amaguen,
les reixes de ferro.
Si vols venir...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
i tant que vulll venir!
ResponEliminaun petó, nina!
T'espero, doncs!, un petó embruixat.
EliminaLes reixes no poden amagar la poesia de les glicines.
ResponEliminaMés aviat seria al revés, les glicines i la seva poesia, amagaran la fredor de la reixa i ens farem la il.lusió que vivim en un món poètic.
Eliminael futur tiba
ResponEliminaQue tibi, que tibi que em fa falta...
EliminaJo també vull venir, però hi cabrem tots?
ResponEliminaVine, vine, hi cabem tots...
EliminaJa hi sóc.
ResponEliminaFita
Benvingut, doncs!!
Eliminavinc a recollir esqueixos per plantar-ne més
ResponEliminaFantàstic, el món ple de glicines serà més bonic!!!
Eliminaara surto...
ResponEliminaFins ara...
EliminaJa vinc! ...
ResponEliminaEts plena d'olor
les arracades fines
com les glicines.
Bona tarda Carme.
Fins ara, Pere, porto la teva poesia cap amunt... que aquest post la necessita...
EliminaBon dia , Pere.
Ve caldrà venir...Com més serem, més riurem!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Som-hi, doncs!!!
EliminaFan ganes de venir! Jo m'hi apunt encantada!!! :D
ResponEliminaT'esperem, Caterina!!!
EliminaQuan m'envolta el silenci, l'eco dels raïms de glicines em du l'abraçada verda de les heures.
ResponEliminaCom m'agrada saber-te rere les reixes!
T'estimo, bonica.
Poesia pura quest parell de frases... T'estimo, preciosa.
EliminaNo puc dir que no, ja hi sóc! ♡
ResponElimina