Col·lecció de moments: Cabana

dimarts, 8 d’abril del 2014

Cabana

D'una foto trobada a ca la Gemma de Viatge Plural

"- Desclou la ment. No ets un presoner. Ets un ocell que vola, recorrent el cel tot buscant somnis."

Haruki Murakami

33 comentaris:

Sergi8 d’abril del 2014, a les 8:57
Ara seria un punt que et pogués dir a quin llibre surt aquesta frase, però no l'enquadro... Però és bona, i un bon consell!
ResponElimina
Respostes
GEMMA8 d’abril del 2014, a les 9:31
Ets un encant!
ResponElimina
Respostes
mònica8 d’abril del 2014, a les 9:48
T’esperaré a fora, on es pot ser lliure. Damunt la teulada des d’on veig l’horitzó, o a la branca de l’arbre, a punt d’enlairar-me. T’hi espero, per si vols venir a compartir els somnis que podem trobar plegats. Mentre, viuré els meus, els que no has sabut entendre, els que encara se t’escapen des del lloc on ets.
Bon dia Carme bonica.
ResponElimina
Respostes
jomateixa8 d’abril del 2014, a les 9:50
em recorda la que tenen els meus pares al camp i on anem de tant en tant a fer alguna cargolada
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals8 d’abril del 2014, a les 10:02
M'agrada molt aquesta cita! Jo també vull ser ocell, però que vola a tocar del terra.
ResponElimina
Respostes
Pere8 d’abril del 2014, a les 13:01
Des del cel volant molt alt, com un ocell, veus al sol que s'amaga i l'aire fred et tanca els ulls.
Mires cap avall i tot és més petit, més net, menys important i la vida passa lentament ...

Bon dia Carme.
ResponElimina
Respostes
Jordi Dorca8 d’abril del 2014, a les 13:17
...dins la flor.
ResponElimina
Respostes
xavier pujol8 d’abril del 2014, a les 13:44
El somni, finalment l'abastarem.
ResponElimina
Respostes
montse8 d’abril del 2014, a les 15:17
Enlairant somnis,
ningú ens aturarà.
Via fora!
ResponElimina
Respostes
sa lluna8 d’abril del 2014, a les 16:09
Una aquarel·la preciosa, em recorda una caseta de camp que tenia mumare quan jo era petita, on anàvem a passar els caps de setmana, a pujar als ametllers, a menjar figues ...
Una frase molt encertada, tot i que seguim empresonats.

Molt bona tarda, Carme!
Bessets dolcets :)
ResponElimina
Respostes
M. Roser8 d’abril del 2014, a les 16:44
De vegades ens oblidem que la nostra ment és lliure...Va bé que algú ens ho recordi!
Una bonica aquarel·la; m'agrada aquesta cabana que té pinta de donar un bon aixopluc als caminants cansats o atrapats per una gotellada de primavera...

Bona tarda, Carme.
ResponElimina
Respostes
jpmerch8 d’abril del 2014, a les 21:58
L'arbre gran s'ha mogut per eixir en l'aquarel·la.
ResponElimina
Respostes
Garbí248 d’abril del 2014, a les 22:26
som nosaltres mateixos qui de vegades ens tanquem a la presó i no som lliures perquè no sabem fer-ho
ResponElimina
Respostes
rits8 d’abril del 2014, a les 22:57
Tinc 20 posts teus pendents per veure i llegir. I em trobo amb aquest. I m'arriba molt endins, com molts cops et dic. Però si, m'arriba i se'm fa molt proper. A buscar somnis i sortir de la cabana!!!
ResponElimina
Respostes
Ferran Porta8 d’abril del 2014, a les 23:23
Jo vull ser un ocell que vola! I avui, avui més que mai, un ocell que vola... cap a la independència :-))
ResponElimina
Respostes
fanal blau9 d’abril del 2014, a les 0:49
M'emporto aquesta imatge preciosa i aquest pensament intens, com a companyia per al descans.
Bona nit, carme. I bon dia!
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)9 d’abril del 2014, a les 11:01
Gracies, avui necessitava una injecció de força, la frase que has posat me l’ha donat
Una abraçada
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)