dimecres, 30 d’abril del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Ha quedat de conya! Tota una declaració de principis d'aquestes floretes, l'has sabut captar molt bé.
ResponEliminaGràcies, XeXu! Declaració de principis total...
EliminaAvui triple gaudi d'una imatge...La seva fotografia, el seu preciós dibuix i la poesia que hi afegeixes.
ResponEliminaSer una mateixa...i sentir la satisfacció de la llibertat!!... Tu ho expresses i transcrius molt bé la sensació!!
M'ha agradat molt!!.
Una abraçada.
Moltes gràcies, Montse!!! M'alegro que t'hagi agradat.
EliminaUna abraçada.
Aquesta flor és preciosa, per la forma, pel color. I el teu poema també. Versos al vent.
ResponEliminaJo crec que són magnòlies d'alguna espècie una mica diferent de la més coneguda. Era un arbre gran, en forma una mica arbustiva... Versos al vent, acompanyant l'ànima.
EliminaÀnima rebel...
ResponEliminaEncara que s'amagui...
EliminaPrecioses interpretacions per a la bella flor del còlquic (bulbocodium vernum). La primavera ens floreix als ulls per la teva mà.
ResponEliminaMoltes gràcies, Olga!!! Un plaer que les trobis boniques... Una abraçada.
ResponEliminaJo em pentino, però tb passo la major part del temps despentinada, és una opció. A elles els hi senta molt bés el despentinat/escabellat...
ResponEliminaM'agraden molt els dibuixos!!
Bon dia de vigilia!! :)
Jo també em pentino i també vaig ben sovint escabellada ... I no sé si és una opció... Passa i és així.
EliminaBon dia de festa o pont si en fas
M'encanta! TOT!
ResponEliminaGràcies, bonica!!!
EliminaHa,ha,ha, em recorda un conte en què els cabells de la protagonista es rebel·len, i a ella no li queda més remei que adaptar-s'hi.
ResponEliminaEls meus cabells no es rebel.len, però també m'he hagut d'acostumar a ells que semblen fer vaga de braços caiguts. :D
EliminaÉs un conte per a nens. El títol: "Els cabells de la senyora Bruna", potser el coneixes.
ResponEliminaNo, no el conec, miraré si el trobo. M'ha fet gràcia la història.
EliminaEn la fotografia descobreixo unes flors que em semblen atrevides i un punt descarades, com si els hi fos igual el que puguin pensar del seu aspecte desenfadat i descuidat. Com si no aspiressin a mostrar-se perfectes i ben colocades conscients que la seva bellesa i atractiu va més enllà de la imatge.
ResponEliminaDesprés veig els teus dibuixos, preciosos. I et llegeixo i penso que no podies expressar millor el que desprenen.
Bons dies. Jo divendres treballo.
Gràcies, Mònica!! Jo faig els quatre dies de festa... Malgrat la feina que passis uns bons dies tu també.
EliminaAvui m'has sorprès de nou!!
ResponEliminaM'has recordat una declaració de principis de Mafalda.
Despentinada però feliç!! ;)
Aferradetes ☺
Jo també vull ser com les flors i com la Mafalda: escabellada i feliç...
ResponEliminaBona nit, bonica. Aferradetes.
No els hi fa cap falta pentinar-se. Estan maquíssimes així.
ResponEliminaI tu, Carme, cada dia més artista!
Moltissimes gràcies, Glòria!
EliminaTé, ara ha sortit el comentari triplicat!
ResponEliminaSempre fa el burro aquest requadre, però no m'havia passat mai que em tripliques l'escrit.
Pots esborrar-ho?
Fet! Comentaris repetits esborrats!
EliminaGràcies! :D
EliminaM'encanta! No puc dir més. Les flors són genials, per cert què són ? i la teva interpretació brillant
ResponEliminaQue no la pentini ningú, així està molt guapa, amb la melena que li ondula el vent...Una flor amb personalitat, m'agrada la flor, la foto , els dibuix i les paraules...
ResponEliminaBona tarda, Carme.
Flors boniques i plenes de personalitat. Un post preciós!
ResponEliminaM' encanta el dibuix i la declaració de principis, Carme.
ResponEliminaMireia, jo crec que són un tipus de magnòlies... Petò no sé, l'Olga creu una altra cosa.
ResponEliminaM Roser, m'alegro que t'agradi... Gràcies inuna abraçada.
Loreto, gràcies, guapa.
País secret, em sento feliç que t'agradi, doncs... Gràcies, A!
Ostres, tu!! T'ha quedat meravellosament bé!! MOLT, MOLT!!
ResponEliminaEl dibuix-pintura està tan aconseguit que diria que és dels millors que has fet... I el text... l'aplaudeixo!! :-))
EliminaSempre em sorpreneu... El dia que jo penso que no estic inspirada... Aleshores esteu tots entusiasmats i a vegades al revés... :D
EliminaGràcies!!!
El públic és així, CARME... hahahahaha
ResponEliminaBen bé així!!! hahahahahahaha
Eliminauna preciositat!
ResponEliminaGràcies, bruixeta!!!
ResponElimina