dimecres, 30 d’abril de 2014

Pètals escabellats






39 comentaris:

  1. Ha quedat de conya! Tota una declaració de principis d'aquestes floretes, l'has sabut captar molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu! Declaració de principis total...

      Elimina
  2. Avui triple gaudi d'una imatge...La seva fotografia, el seu preciós dibuix i la poesia que hi afegeixes.
    Ser una mateixa...i sentir la satisfacció de la llibertat!!... Tu ho expresses i transcrius molt bé la sensació!!
    M'ha agradat molt!!.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse!!! M'alegro que t'hagi agradat.

      Una abraçada.

      Elimina
  3. Aquesta flor és preciosa, per la forma, pel color. I el teu poema també. Versos al vent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que són magnòlies d'alguna espècie una mica diferent de la més coneguda. Era un arbre gran, en forma una mica arbustiva... Versos al vent, acompanyant l'ànima.

      Elimina
  4. Precioses interpretacions per a la bella flor del còlquic (bulbocodium vernum). La primavera ens floreix als ulls per la teva mà.

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies, Olga!!! Un plaer que les trobis boniques... Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Jo em pentino, però tb passo la major part del temps despentinada, és una opció. A elles els hi senta molt bés el despentinat/escabellat...
    M'agraden molt els dibuixos!!

    Bon dia de vigilia!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també em pentino i també vaig ben sovint escabellada ... I no sé si és una opció... Passa i és així.

      Bon dia de festa o pont si en fas

      Elimina
  7. Ha,ha,ha, em recorda un conte en què els cabells de la protagonista es rebel·len, i a ella no li queda més remei que adaptar-s'hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus cabells no es rebel.len, però també m'he hagut d'acostumar a ells que semblen fer vaga de braços caiguts. :D

      Elimina
  8. És un conte per a nens. El títol: "Els cabells de la senyora Bruna", potser el coneixes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no el conec, miraré si el trobo. M'ha fet gràcia la història.

      Elimina
  9. En la fotografia descobreixo unes flors que em semblen atrevides i un punt descarades, com si els hi fos igual el que puguin pensar del seu aspecte desenfadat i descuidat. Com si no aspiressin a mostrar-se perfectes i ben colocades conscients que la seva bellesa i atractiu va més enllà de la imatge.
    Després veig els teus dibuixos, preciosos. I et llegeixo i penso que no podies expressar millor el que desprenen.

    Bons dies. Jo divendres treballo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mònica!! Jo faig els quatre dies de festa... Malgrat la feina que passis uns bons dies tu també.

      Elimina
  10. Avui m'has sorprès de nou!!
    M'has recordat una declaració de principis de Mafalda.
    Despentinada però feliç!! ;)

    Aferradetes ☺

    ResponElimina
  11. Jo també vull ser com les flors i com la Mafalda: escabellada i feliç...

    Bona nit, bonica. Aferradetes.

    ResponElimina
  12. No els hi fa cap falta pentinar-se. Estan maquíssimes així.
    I tu, Carme, cada dia més artista!

    ResponElimina
  13. Té, ara ha sortit el comentari triplicat!
    Sempre fa el burro aquest requadre, però no m'havia passat mai que em tripliques l'escrit.
    Pots esborrar-ho?

    ResponElimina
  14. M'encanta! No puc dir més. Les flors són genials, per cert què són ? i la teva interpretació brillant

    ResponElimina
  15. Que no la pentini ningú, així està molt guapa, amb la melena que li ondula el vent...Una flor amb personalitat, m'agrada la flor, la foto , els dibuix i les paraules...
    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
  16. Flors boniques i plenes de personalitat. Un post preciós!

    ResponElimina
  17. M' encanta el dibuix i la declaració de principis, Carme.

    ResponElimina
  18. Mireia, jo crec que són un tipus de magnòlies... Petò no sé, l'Olga creu una altra cosa.

    M Roser, m'alegro que t'agradi... Gràcies inuna abraçada.

    Loreto, gràcies, guapa.

    País secret, em sento feliç que t'agradi, doncs... Gràcies, A!

    ResponElimina
  19. Ostres, tu!! T'ha quedat meravellosament bé!! MOLT, MOLT!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dibuix-pintura està tan aconseguit que diria que és dels millors que has fet... I el text... l'aplaudeixo!! :-))

      Elimina
    2. Sempre em sorpreneu... El dia que jo penso que no estic inspirada... Aleshores esteu tots entusiasmats i a vegades al revés... :D

      Gràcies!!!

      Elimina
  20. El públic és així, CARME... hahahahaha

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari