Farem esqueixos:
d'una torratxa en faré tres.
de tretze flors en farem trenta,
I de trenta se'n faran tres-centes.
Projectes i paraules es multipliquen,
I tot belluga...
Altres cops,
projectes i paraules es divideixen,
per infinit.
I res no en queda.
Farem esqueixos
abans que els infinits ens aclaparin.
Optimista!! Jo procuro no tocar-les gaire les floretes que sempre van de mal en pitjor :P La meva mare les multiplica i jo les divideixo. Hi ha d'haver de tot a la vinya del Senyor!!!
ResponEliminaBon dia Carme
No creguis, no, no estic especialment optimista... Només ho intento.
EliminaBona tarda lluna... :D
Jo sempre divideixo perquè es multipliquin, així procuro que mai desapareguin, en les plantes, paraules i projectes.
ResponEliminaBona setmana, Carmeta!!!
Tu si que en saps...
EliminaBona setmana, Carmeta!
Com deia M. de Perolo: "Si són roses floriran" I es multiplicaran.
ResponEliminaFita
M. de Pedrolo
EliminaQuan res no floreix és que no havia de fer-ho... Alguna cosa ha fallat.
EliminaSi són roses floriran ésuna frase-imatge bonica i Pedrolo el meu escriptor preferit... ;)
Si es pot triar, millor multiplicar, oi? Jo he de fer esqueixos del meu gerani... sembla que no ha mort encara.
ResponEliminaSembla que no ha mort encara... Uuna frase una mica incerta... Fes, fes esqueixos, però vigila que no l'acabis de matar...
EliminaEn llegir-te no sé ben bé perquè he pensat en els meus fills.
ResponEliminaEns fem esqueixos de nosaltres mateixes perquè existeixin ells. I un cop existeixen, tornem a fer esqueixos dels nostres dies, del nostre temps, de tot el que som, perquè ells vagin omplint els seus dies, i tinguin el seu temps. I siguin.
I demanem que l'infinit ens trigui a arribar, perquè quan arribi, poguem marxar amb la tranquil.litat de saber-los complets.
No em referia pas als infinits absoluts... En aquest cas, sinó als infinits entrebancs i pegues que anul.len de tot alguns projectes. Quan això passa ja no podem tornar enrere... Hem de multiplicar abans.
EliminaL'exemple dels fills és molt bonic... Ens fem esqueixos, també és cert...
Això que dius a mi em passa!
ResponEliminaDoncs, sempre és un consol que no només em passi a mi... :D
EliminaTrobar la justa mesura, l'equilibri, ni el massa ni el massa poc... Tan fàcil i tan difícil alhora... Però l'apassionant aventura del viure bé que es mereix que ho intentem! Oi? :)
ResponEliminaUna abraçada!
No tenim cap opció millor que aquesta: intentar-ho
EliminaAquests dies he estat temptada de fer-ne esqueixos d'un gerani (no convencional) gran per replantar-los. Però la planta se m'ha avançat i ha tret 4 poms de flors, i ara no m'atrevesc a tocar-la no siga que ho espatlle tot,
ResponEliminaTens raó, millor que no, quan tot floreix sense intervenir gaire... Només el que és necessari... No cal fer res més que gaudir de les flors...
EliminaJa veig que aquests tres testos de flors, es poden arribar a convertir en un formós jardí...Igual que de les paraules en podem arribar a fer un bell poema!
ResponEliminaBon vespre Carme.
A vegades hi arribem i a vegades no... Fa dies que no me'n surto dels poemes...
EliminaBona nit, M Roser
I abans que res no quedi més val que fem previsió.
ResponEliminaTot i que amb les flors i les plantes, a casa, van com volen elles. ;)
Bona nit, nina ... bessets! ☺
Ho intentem de totes maneres... Bona nit, bonica...
EliminaSempre és millor multiplicar projectes i paraules; ja ben sols, de vegades, se'ns divideixen o resten.
ResponEliminaPreciosa aquarel·la i bonica imatge poètica.
Tres torretes... elles soles omplen de color, i una senzilla bellesa (la millor) el teu quadre
ResponEliminaOstres, tu, com costa fer comentaris tan breus, abans que m'ho esborri tot!! .-)))
ResponEliminaEls colors em fascinen. Els vermells, els verds barrejats...
ResponEliminales formes, tan senzilles que... són dificilíssimes de fer!!
ResponEliminaDividir per multiplicar,sempre millor multiplicar que dividir.
ResponElimina