.JPG)
Si t'estimava, abans, en la corda fluixa...
Ara t'estimo... en caiguda lliure.
......................................................................Carme
I en el vol descloure's
............................................................Jordi Dorca
Has penjat flors i paraules
Amb agulles d'estendre
...........................................................Xavier Pujol
El salt all buit
en crear,
en estimar
........................................................Helena Bonals
Somnis voladors
en precari equilibri
teixeixen el punt
amb fil de bes.
...........................................................................Montse
No em fa por saltar al buit
doncs sé
que els teus braços
m'esperen.
.........................................................................Glòria
Un raig de lluna
l'ha pintada de rosa;
la flor tremola.
...................................................................M Roser
Amor en qualsevol circumstància, demostrant la potència que té aquest sentiment.
ResponEliminaEncara que sempre hi ha circumstàncies que no siguin gens recomanables...
Eliminai en el vol descloure's
ResponEliminaAixí queda bonic.
EliminaEn el vol descloure'ns... És molt millor que estavellar-se... Que si puc dir la veritat era la meva primera idea... ;)
Wow....no viuràs pas al meu cap?
ResponElimina:*****
Noieta, si notessis, per casualitat que visc en el teu cap, fot-me fora de seguida que encara te l'ompliria de bestieses com aquestes... :)*****
EliminaHas penjat flors i paraules
ResponEliminaamb agulles d'estendre.
Que bonic, Xavier, delicadesa extrema...
EliminaEl salt al buit,
ResponEliminaen crear,
en estimar.
Sempre són camins paral·lels...
EliminaSomnis voladors
ResponEliminaen aquest precari equilibri
teixeixen el punt
amb fil de bes.
Gràcies, Montse... ja esperava el teu punt d'avui!
EliminaNo em fa por saltar al buit
ResponEliminadoncs sé
que els teus braços
m'esperen.
Molta confiança, en aquests versos... :DDD
Elimina"Ara t'estimo... en caiguda lliure"
ResponEliminaMmmm que bonic :-)
B7s
Em fa gràcia que tots ho trobeu bonic... i jo que ho trobo tan arriscat!
EliminaLes acrobàcies i salts mortals que ens fa fer l'amor, aiiix... que maco!
ResponEliminaGràcies, Sílvia!!!
EliminaDelicatessen.
ResponElimina:) Gràcies!
EliminaUn raig de lluna
ResponEliminal'ha pintada de rosa;
la flor tremola.
Bon cap de setmana, Carme.
Moltes gràcies, M Roser... segur que tremola amb les paraules que li he posat al damunt.
EliminaAl capdavall el més important és estimar i sentir-nos-hi.
ResponEliminaUna preciositat, preciosa!
Sí, això és el més important...
EliminaGràcies...
Funambulistes de la vida, sempre per la mateixa corda ... amunt i avall.
ResponEliminaBona nit Carme :)
A vegades m'agradaria canviar de corda...
EliminaBon dissabte, Pere. ;)
Em fa vergonya dir-ho, però fins ahir no vaig descobrir aquest bé de déu de punts de llibre amarats de bona poesia... Quina delícia per als sentits! Vaig voler col·laborar en algun, però tenia la sensació de no estar a l'alçada, així que prefereixo llegir-vos amb admiració i silenci.
ResponEliminaUna abraçada!
Arriscat i passional aquest amor, què bonic vos ha quedat!!
ResponEliminaAferradetes, nina!